La ruta ‘Tourdera’ unirà Montseny i Mediterrani amb un projecte de turisme sostenible

 

Tourdera és una ruta pensada per senderistes i ciclistes, que promou un turisme basat en la natura, la sostenibilitat i l’experiència local. L’objectiu és posar en valor el territori de manera equilibrada i respectuosa, combinant natura, patrimoni i experiències locals.

La ruta integra 18 municipis de la Selva, el Vallès Oriental i el Maresme: Arbúcies, Blanes, Malgrat de Mar, Fogars de la Selva, Hostalric, Massanes, Montseny, Breda, Gualba, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Sant Feliu de Buixalleu, Palafolls, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Tordera i Vallgorguina.

Impuls al turisme interior i sostenible:

Marc Corominas, tècnic del projecte, ha destacat al programa DE CAP A CAP  que la ruta és “una oportunitat per donar visibilitat a recursos naturals i territorials poc coneguts, desestacionalitzar el turisme i redistribuir visitants cap als municipis interiors”.

 

Oncolliga Girona amplia el suport psicològic als hospitals de Palamós i Figueres

La Fundació Oncolliga Girona ha ampliat el servei de suport psicològic als hospitals de Palamós i Figueres per donar resposta a la creixent demanda d’atenció emocional de persones amb diagnòstic de càncer i dels seus familiars.

Aquesta ampliació ha estat possible gràcies a la incorporació d’una nova psicooncòloga a l’equip d’Oncolliga. Això ha permès reforçar la cobertura i acostar l’atenció als pacients en l’entorn hospitalari.

A Palamós, el servei ja s’oferia a Palamós Gent Gran. Ara, amb l’ampliació, també es presta un dia més a l’Hospital de Palamós, fent més fàcil l’accés al suport emocional en el mateix centre sanitari. A Figueres, el servei ja existia al Centre Sociosanitari Bernat Jaume, però ara també s’ofereix a planta i consultes externes de l’Hospital de Figueres, amb més franges horàries i espais d’atenció.

Aquest suport s’ofereix en coordinació amb l’equip hospitalari, i també arriba a domicili per als casos derivats pels equips d’atenció sanitària a cada zona bàsica de salut.

Actualment, Oncolliga Girona compta amb set psicooncòlogues que donen servei a la seu central de Girona i als hospitals de Palamós, Figueres, Olot, Campdevànol i Blanes, en el marc d’una política de descentralització i proximitat territorial.

Durant el 2023, el servei de psicooncologia va atendre prop de 1.500 persones a tota la demarcació, entre pacients i familiars. D’aquests, més de 300 usuaris eren del Baix Empordà i gairebé 270 de l’Alt Empordà.

Els Makis: «Aquest any som els Reis de Carnestoltes de la Bisbal»

En una entrevista de Carnaval a Ràdio Capital, la Lídia, membre de la colla Els Makis de la Bisbal d’Empordà, ha explicat com viuen aquest Carnaval 2026, especialment destacat perquè són els Reis Carnestoltes del municipi.

“Fa uns anys que es va començar això del Regnat a la Bisbal, i aquest any ens toca a nosaltres”, explica Lídia. El paper de reis implica fer una presentació amb show, ball, vermut musical i dinar de germanor entre colles. “És una mica més de feina, però també molta il·lusió.”

La colla fa 19 anys que existeix i sempre ha estat de dimensions reduïdes: actualment són 31 persones, 10 de les quals són nens i nadons. Aquest fet fa que les mans per preparar carrossa i disfresses siguin poques, però la implicació no hi falta.

Per primer cop, aquest any han optat per encarregar la disfressa a una modista, però han tingut entrebancs: “Se’ns va trencar el peu i hem hagut de buscar alternatives a correcuita”. Tot i això, esperen tenir-ho tot llest per al diumenge 8 de febrer, quan es farà la presentació oficial.

Com és tradició, mantenen en secret la temàtica de la disfressa, tot i donar una pista: “Hi ha vermell i negre.” El motiu? “És pel factor sorpresa, més que res.” La colla sortirà a diverses rues: Platja d’Aro, l’Escala, la Bisbal i Calonge, amb una carrossa modesta però funcional.

Segons Lídia, el Carnaval ha canviat molt en 19 anys: “Abans hi havia moltes colles petites de 3 o 4 amics; ara tot és més organitzat.” També s’ha reduït molt el consum visible d’alcohol i s’ha regulat més l’actitud a les rues.

La Generalitat descarta comprar els terrenys privats de Punta Milà que formen part del parc natural del Montgrí

La Generalitat descarta comprar els terrenys privats de Punta Milà que formen part del parc natural del Montgrí perquè el preu «no es considera assumible». El paratge ocupa 25 hectàrees, està situat al camí de ronda entre l’Escala i l’Estartit i va sortir a la venda per 800.000 euros. Part dels terrenys -que anteriorment pertanyien a Defensa- els ocupen les restes d’una bateria militar i una caserna. La Generalitat, però, es compromet a millorar el camí de ronda amb una línia de subvencions adreçada als ajuntaments. «No obstant i sempre que no sigui imprescindible, el Govern no té la previsió d’adquirir la titularitat dels terrenys per on transcorren els camins», diu la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una resposta parlamentària.

Els terrenys de Punta Milà pertanyen a una empresa escocesa que fa una dècada els va comprar al Ministeri de Defensa. D’entrada la intenció era fer-hi allotjaments turístics, però això xoca amb la protecció de la parcel·la, inclosa dins els límits del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

El paratge ocupa 25 hectàrees, està situat al camí de ronda que connecta l’Escala (Alt Empordà) amb l’Estartit (Baix Empordà) i inclou les restes d’una bateria militar i una caserna. En total, les edificacions sumen uns 700 metres quadrats.

Fa uns mesos, la propietat va posar els terrenys a la venda per 800.000 euros. L’anunci publicat a internet recull que la zona va ser «una caserna militar», que ha estat «abandonada durant anys» i que al subsol hi ha «una xarxa extensa de túnels i habitacions subterrànies que condueixen a set emplaçaments de canons situats a centenars de metres de la caserna».

El text també informa que, dins el parc natural del Montgrí «tan sols hi ha tres edificis», que el més proper es troba a uns 2 quilòmetres i que a l’estiu hi ha restriccions de pas, «amb la qual cosa l’accés és tan sols a peu o en bicicleta».

Fa uns mesos, diverses plataformes ecologistes (Salvem la Platja de Pals, el Fòrum l’Escala-Empúries i Gent del Ter) van reclamar a la Generalitat que comprés els terrenys. Insistien que Punta Milà és un dels paratges «més importants» del parc natural i que això evitaria que tornessin a caure en mans privades.

Ara, però, la Generalitat ha descartat adquirir aquest antic espai militar. En resposta a una pregunta parlamentària feta pel diputat de la CUP Dani Cornellà, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, explica que el Govern sap que els terrenys han sortit a la venda, però que «no té prevista la seva adquisició atès que el valor demanat per l’empresa titular de la parcel·la no es considera assumible».

Ajudes per als camins de ronda

Tot i això, la Generalitat sí que es compromet a millorar el camí de ronda que travessa el paratge a través d’una línia d’ajudes destinada als ajuntaments (que també s’obrirà a tot el litoral català). Paneque explica que qui redactarà les bases d’aquestes subvencions és la Direcció General de Polítiques del Litoral, i que l’objectiu de les ajudes serà «garantir les condicions d’accessibilitat dels actuals camins de ronda».

La consellera de Territori també avança que, dins el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, s’està fent un inventari i anàlisi de la xarxa actual de camins de ronda, amb voluntat d’ampliar-la. «No obstant, en principi, i sempre que no sigui imprescindible, el Govern no té la previsió d’adquirir la titularitat dels terrenys en els que transcorren els camins de ronda», diu Sílvia Paneque -en referència a Punta Milà- sinó «donar suport» als ajuntaments i associacions que volen connectar trams que ara no tenen continuïtat, arranjar-los «per tal que es recuperin per a la ciutadania» i fer-ne el manteniment.

Reescriure l’avantprojecte

A la resposta parlamentària, la consellera de Territori també fa referència a l’estat en què es troba la creació del futur Conservatori del Litoral. Aquest organisme públic, a imatge del model francès, ha de permetre adquirir terrenys i parcel·les de la costa per preservar-les.

Tot i això, la seva posada en marxa va tard. Encara que la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral (que es va aprovar el 2020) preveia crear el conservatori en el termini d’un any, això no va complir-se. L’actual Govern del PSC va fixar l’aprovació de la llei per tirar endavant el Conservatori del Litoral a mitjans de l’any passat, però ara la consellera de Territori concreta que el procés s’ha endarrerit.

El motiu, explica Paneque a la resposta parlamentària, és que «la quantitat i qualitat d’aportacions i suggeriments rebuts» arran del procés participatiu que es va fer ha portat a «replantejar algunes qüestions» i a reescriure l’avantprojecte de llei del conservatori. Amb l’objectiu, precisa la consellera de Territori, «de reduir els terminis de la posterior implementació» d’aquesta figura de protecció del litoral.

Paneque concreta que actualment l’avantprojecte es troba al tràmit de sol·licitud d’informes. I que un cop es rebin, s’elaborarà el nou text que «se sotmetrà a informe del consell tècnic per a la seva aprovació per part del Govern».

Cremen dos vehicles de matinada a la ronda dels Països Catalans de Torroella de Montgrí

privat:-incendi-de-vehicles-a-torroella:-dos-de-calcinats-i-dos-d’afectats-per-l’escalfor
Privat: Incendi de vehicles a Torroella: dos de calcinats i dos d’afectats per l’escalfor

La matinada d’aquest dimecres, dos vehicles han cremat totalment a la ronda dels Països Catalans de Torroella de Montgrí. L’avís s’ha rebut poc després de la una de la matinada, segons han informat els Bombers de la Generalitat.

Les flames han afectat dos cotxes més, que han patit danys per l’escalfor. Al lloc dels fets s’hi han desplaçat dues dotacions dels Bombers, que han treballat per apagar l’incendi i controlar la situació.

De moment, no s’ha informat de cap persona ferida, ni tampoc de les causes del foc, que encara es desconeixen.