Els Descarrilats: «Anem enfeinats fins l’últim moment, però el premi es veure la cara del públic»

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és una de les festes més esperades de la comarca del Baix Empordà, i cada any atrau milers de persones que volen gaudir de les seves rues i carrosses. Un dels elements més destacats de la festa és la participació activa de les colles locals, com els Descarrilats. A poc més de tres setmanes de les primeres rues, la presidenta de la colla, Tina Sunyé, i el carrossaire Toni Campos, ens expliquen els darrers preparatius i ens expliquen com viuen aquest període ple de nervis i emoció.

El camí cap al Carnaval sempre és ple de treball intens, sobretot pel que fa a les carrosses, que requereixen molta dedicació i habilitat. Tal com explica Toni Campos, “sempre arribes a l’últim moment, però la recompensa és veure la cara de la gent”. A la colla, tots els membres són conscients que el temps no perdona, però també saben que el resultat final, amb les seves carrosses i disfresses fetes a mà, és el que fa que tot l’esforç valgui la pena.

Aquest any, els Descarrilats han estat treballant des del juliol per preparar el Carnaval. Encara que la disfressa de la colla ja està gairebé acabada, la carrossa continua sent un desafiament. “Nosaltres partim de zero cada any, és com començar de nou. Cada any intentem fer alguna cosa diferent, i això requereix molta feina manual”, comenta Tina Sunyé. La construcció de la carrossa implica no només dissenyar l’estructura, sinó també integrar-hi mecanismes de moviment i efectes especials, com l’any passat, quan van crear un arbre amb branques que es movien.

Toni, que lidera la creació de la carrossa, ens parla de les dificultats que comporta tot aquest procés. “Els carrossaires patim del mateix mal: sempre arribem tard. A vegades t’escalfes tant en els detalls que acabes fent canvis d’última hora, i tot es fa a l’últim moment”, explica. Aquesta sensació de “no arribar a temps” és un mal comú entre les colles, que han d’afrontar un repte important: crear una carrossa única i espectacular amb uns mitjans limitats i en un temps reduït.

Una de les característiques més destacades de la colla Descarrilats és la seva dedicació a crear totes les disfresses i decorats a mà. Per a les dones de la colla, la disfressa d’aquest any s’inspira en el circ, però no d’una manera convencional. “Anem de circ, però no és el que la gent espera. Serà molt original”, revela Tina. I és que, tot i que el tema general pot semblar habitual, la creativitat de la colla fa que cada any sorprenguin amb elements únics, com les ales de gran tamany que van portar l’any passat, fetes a mà.

Els Descarrilats no només treballen en la part de la carrossa, sinó també en la confecció de les disfresses. La feina en equip és fonamental, i Tina ens explica com han treballat conjuntament per crear les vestimentes. “Vam començar amb la proposta de les disfresses, vam fer una votació i després vam començar a fer el patronatge. Després de molta feina, tot va començar a agafar forma”, explica. Enguany, la colla ha confeccionat més de 50 disfresses, un repte considerable, ja que les talles són molt variades i cada una requereix una atenció especial.

Un altre tema que afecta a moltes colles aquest any és la nova normativa relacionada amb les carrosses. Després d’una reunió amb l’Ajuntament, els membres de la colla van descobrir que la carrossa ha de complir noves mesures de trànsit, amb una alçada màxima permesa i altres restriccions. Tot i que aquest any es permetrà sortir amb les carrosses com fins ara, els Descarrilats han decidit no retallar la seva carrossa per adaptar-se a la normativa, ja que no veuen l’utilitat de fer-ho si no podran utilitzar-la el proper any. “No entenem per què, després de tants anys, ara ens posen limitacions. Si no hi ha hagut cap accident fins ara, per què canviar-ho?”, es lamenta Toni.

Aquesta incertesa provoca nervis entre els membres de la colla, que temen que les restriccions afectin la seva capacitat per fer una carrossa espectacular. Tanmateix, malgrat les dificultats, els Descarrilats han decidit continuar amb els seus plans i participar en la comparsa, sense deixar que les limitacions imposades per la normativa minvin el seu esperit de festa.

A mesura que s’acosta el Carnaval, els membres de la colla comencen a sentir la pressió per acabar-ho tot a temps. Malgrat els nervis i els contratemps, el sentiment predominant és d’alegria i il·lusió. Tina Sunyé, que porta 22 anys desfilar amb la colla, afirma que el millor de tot és l’ambient que es crea durant les rues. “Les primeres rues, com la de Sant Feliu, sempre són emocionants perquè és quan comences a veure la feina feta i les reaccions de la gent”, comenta.

Les hores de preparació, els nervis i les dificultats tècniques s’obliden quan veuen els somriures i els crits d’admiració del públic, sobretot dels nens. Per als Descarrilats, el Carnaval és molt més que una competició; és un moment de celebració, de compartir la seva creativitat amb la comunitat i de gaudir del que han aconseguit amb l’esforç col·lectiu.

Tela Marinera: «Palamós és la capital del Carnaval i d’una manera o altra tothom hi està implicat»

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Palamós s’està acostant i, com cada any, les colles es preparen intensament per participar en aquesta festa que es converteix en un dels esdeveniments més importants de la localitat. Una de les colles que ja està ultimant els darrers detalls per a les rues és la colla Tela Marinera. En una entrevista a Ràdio Capital, el cap de colla, Àngel Mascort, i el membre, Marc Agustí, van explicar com viuen la preparació per al Carnaval 2026 i el què implica aquesta gran celebració per a ells i per a la comunitat de Palamós.

A mesura que la festa s’acosta, les colles com Tela Marinera es troben immersos en la última fase de preparatius. «Al final, tothom sempre deixa les coses per última hora. Si no fos així, no seria Carnaval», comenta Àngel Mascort, tot reconeixent que, tot i la feina prèvia, sempre hi ha detalls que s’han de polir just abans de les rues. Per a ells, la preparació d’aquest any ha estat particular, ja que l’any passat van afrontar el repte de crear una carrossa nova, la qual va requerir molta feina i es va fer en paral·lel amb els preparatius per al Carnaval de 2025. «Aquest any hem agafat un ritme una mica més lleuger, però és clar, el Carnaval cau aviat i això ens obliga a córrer una mica més», afegeix Marc Agustí.

Una de les característiques més destacades de la colla Tela Marinera és la seva capacitat per a innovar i sorprendre amb les seves disfresses. Cada any, els membres de la colla treballen en temes originals que reflecteixen la creativitat i la passió pel Carnaval. De fet, la preparació d’aquest any ja va començar fa mesos, com explica Mascort: «Abans de l’estiu, ja començàvem a pensar en algunes idees i reunir-nos amb els més veterans per escollir el tema. De fet, hem escollit el tema per al Carnaval d’aquest any abans de finalitzar el de l’any passat, una mica com ha passat en els últims anys.» Per a Tela Marinera, la clau d’aquest èxit radica en la implicació de tota la colla i en el fet de començar a planificar amb temps per garantir que tots els detalls quedin perfectament definits.

Marc Agustí afegeix que, malgrat que les primeres idees es plantegen a la reunió amb els més veterans, el procés de creació de la disfressa inclou tothom. «Un cop tenim una idea general, la fem arribar a la resta de la colla perquè cadascú pugui aportar les seves propostes, i el tema de les disfresses es treballa molt per adaptar-se a tots els membres, tant homes com dones», comenta. Aquesta dinàmica de treball col·lectiu és fonamental, ja que cada any busquen aconseguir un conjunt harmoniós entre les disfresses, la carrossa i les coreografies, de manera que tot s’ajusti al concepte que volen transmetre.

Enguany, la colla Tela Marinera celebra el seu desè aniversari, i això els ha portat a escollir un tema especial. «Busquem alguna cosa relacionada amb l’aniversari, però amb un toc divertit i festiu», revela Mascort. Tot i que no donen detalls exactes sobre la disfressa, sí que apunten que el color principal serà el rosa, i que esperen que la seva creació sorprengui al públic. «Ens agrada que la disfressa sigui una mica diferent de la resta, i estem segurs que aquest any agradarà», afegeix Agustí.

Però preparar-se per al Carnaval no és només qüestió de disfresses i carrosses. Les colles de Palamós, com Tela Marinera, també han d’organitzar-se internament. Com explica Mascort, fa temps que van decidir establir comissions per repartir les tasques, ja que cada membre de la colla té les seves pròpies responsabilitats i, a més, les prioritats de la vida han canviat amb els anys. «Les noies de la colla porten la batuta de les coreografies i la creació de les disfresses, mentre que nosaltres ens encarreguem més de la decoració de la carrossa. Així, tothom pot aportar el millor de sí mateix», explica Mascort. Aquesta organització interna permet que el grup funcioni de manera més eficient, tot i que també reconeixen que hi ha un procés de col·laboració constant entre tots els membres.

Quant a la competència entre colles, tant Mascort com Agustí coincideixen en què hi ha una rivalitat sana. «Sí, sempre hi ha la competència per guanyar el primer premi, però darrere d’això hi ha molt de companyerisme», explica Agustí. De fet, tot i les petites rivalitats, els membres de les colles sempre s’ajuden mútuament amb materials o eines quan cal, i això crea un ambient de col·laboració entre elles, que afegeix més valor a la festa.

Pel que fa a les rues d’enguany, Tela Marinera té previst participar a les dues rues de Palamós, així com a altres municipis de la zona com Sant Antoni i Calonge. Malgrat que en altres edicions han anat a més pobles, aquest any han decidit renunciar a l’entrada a la Bisbal i a Platja d’Aro. «Els problemes de trànsit han fet que sigui gairebé impossible traslladar-nos a aquests llocs, i després de valorar-ho, hem decidit no participar-hi», explica Mascort. Aquest és un problema compartit per moltes altres colles, que també han de fer front a les dificultats logístiques per desplaçar les carrosses.

El Carnaval de Palamós és, sense cap dubte, un esdeveniment únic que aplega a gent de tots els racons, i per a les colles com Tela Marinera, és una tradició que va més enllà de la festa. «El Carnaval de Palamós és la capital del Carnaval», afirma Agustí. «És un esdeveniment que viu tot el poble, des dels més petits fins als més grans, i aquesta implicació fa que sigui una celebració molt especial.»

Els Golfo’s: «El Carnaval requereix un gran esforç, però ens ho acabem passant molt bé»

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Sant Feliu de Guíxols és un dels esdeveniments més esperats de l’any a la Costa Brava, i cada any una multitud de colles omple els carrers de la ciutat amb una gran varietat de disfresses i carrosses. Entre elles, una de les colles més emblemàtiques és la dels Golfo’s, que enguany celebra 25 anys d’història i es prepara per viure una nova edició amb més il·lusió que mai. En una entrevista a Ràdio Capital, el president de la colla, Pere Gay, i la vocal, Anna Fernández, ens van compartir els preparatius, les dificultats i les emocions que envolten la festa més gran de l’any.

A mesura que el Carnaval s’acosta, la feina de la colla no para. En Pere i l’Anna comenten que els últims dies abans de la gran rua són intensos. Des de la creació de les disfresses fins a l’elaboració de les carrosses, tot es fa amb un gran esforç artesanal i un profund esperit de col·laboració. “Aquest any la disfressa ens està portant molt d’esforç, perquè és molt laboriosa a nivell de manualitats”, explica l’Anna. La colla, tot i la seva experiència, es dedica a crear els seus propis complements i parts de les disfresses, com els gorros i els casquets, per mantenir la tradició i reduir els costos.

Però no tot és feina. El Carnaval també és un temps per gaudir, compartir i reforçar els vincles entre els membres. El caràcter de germanor és fonamental per a la colla, tal com remarca en Pere: “Hi ha molt bon ambient entre les colles de Sant Feliu. Ens portem molt bé, ens ajudem, ens deixem materials quan algú té un imprevist i tot es fa amb un esperit de col·laboració”. Un exemple clar de l’esperit de camaraderia va ser l’any passat, quan van tenir un problema amb la bateria del camió i una altra colla va venir a ajudar-los immediatament.

Els membres de la colla també parlen dels reptes que han d’afrontar en l’elaboració de les carrosses. Tot i que la colla no és de les més grans, la seva dedicació a la feina manual és impressionant. Com destaca en Pere, “el que més costa és la feina dels carrossaires. El treball de muntar les carrosses és molt important i requereix molt d’esforç. Però, tot i ser amateurs en molts aspectes, ens ho passem molt bé i aprenem coses noves cada any”. La feina que hi ha darrere de les carrosses és un reflex del compromís de la colla per presentar sempre una gran posada en escena, on la creativitat i l’esforç es fusionen per aconseguir el millor resultat possible.

Aquesta dedicació i amor per la festa es fa més evident quan en Pere i l’Anna expliquen com es preparen per al relleu de la colla com a futurs reis carnestoltes. L’any següent, la colla dels Golfo’s prendrà el testimoni de la Colla Tramuntana i seran els responsables de guiar el Carnaval de Sant Feliu. Un honor que el president de la colla afronta amb molta responsabilitat. “Rebre aquest relleu és una fita important per a nosaltres. Ja estem pensant en les idees per a l’any següent, perquè requereix molta planificació i preparació”, comenta amb il·lusió. La colla és conscient que ser reis carnestoltes implica no només la gran responsabilitat de ser els representants de la festa, sinó també l’oportunitat de mostrar la seva creativitat i entusiasme a tota la comunitat.

Un dels moments més esperats del Carnaval és la rua, que recorre els carrers de Sant Feliu de Guíxols, un dels punts centrals del Carnaval de la Costa Brava. Però la colla dels Golfo’s no es limita a participar només en aquesta gran festa. Com comenta l’Anna, “nosaltres no ens perdem cap rua. Anem a tots els pobles de la Vall d’Aro, com Caldes de Malavella i Llagostera, i aquest any també a Caldes i Llagostera”. El seu compromís és total, i la seva passió per compartir el Carnaval amb altres municipis mostra l’enorme implicació de la colla en la difusió de la festa. Aquestes rues són una ocasió única per conèixer altres colles, compartir experiències i, sobretot, divertir-se.

El Carnaval de Sant Feliu és més que una festa, és una tradició que uneix les persones, les colles i els pobles. Les activitats que es realitzen al llarg de l’any, com el sopar de colles del 7 de febrer, serveixen per consolidar els vincles de germanor i esperonar la participació de nous membres que volen sumar-se a l’alegria del Carnaval.

Les Castanyes Voladores: «El nostre objectiu és gaudir al màxim de cada moment i seguir mantenint l’esperit original»

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Santa Cristina és, sens dubte, una de les festes més esperades pel municipi, i les Castanyes Voladores són una de les colles més representatives d’aquesta celebració. Aquesta edició no és una qualsevol, ja que la colla celebra el seu 25è aniversari, un quart de segle mantenint viva una essència que va néixer com una proposta diferent, allunyada de les competicions de carrosses i disfresses elaborades. Un esperit de diversió, sense pressió, on el més important és gaudir del moment i transmetre energia positiva.

En una entrevista recent a Ràdio Capital, el president de la colla, Jordi Salelles, i el membre de la colla Lluís Payet, van repassar el present i el passat d’una entitat que ha creixut al ritme de les seves pròpies arrels. «És un any especial, perquè celebrem els 25 anys. Tot va començar amb quatre amics que volien fer un carnaval diferent, sense l’obligació de guanyar o de fer una gran carrossa, sinó només per passar-ho bé», explica Jordi Salellas.

De fet, aquesta essència d’informalitat i diversió ha estat la clau de l’èxit de les Castanyes Voladores. «No ens interessa competir per guanyar. Per nosaltres, el més important és gaudir del moment i de la companyia», apunta Lluís Payet. Aquesta manera de viure el carnaval es reflecteix en el fet que la colla sempre ha apostat per una proposta allunyada dels estàndards habituals: la carrossa, a diferència d’altres colles, és secundària, i la disfressa no és una peça essencial, sinó un complement.

Aquesta filosofia ha permès a la colla mantenir-se fidel als seus orígens, tot i l’increment de membres. «Ara som uns 68, però el que importa és que, tot i ser més gent, mantenim el mateix esperit», comenta Salellas. La diversitat de participants és una de les característiques més destacades de les Castanyes Voladores, ja que el grup inclou persones de diferents edats i orígens, fet que enriqueix la seva proposta carnavalesca.

Les Castanyes Voladores són també una colla amb un fort component local. Tot i que el carnaval és la seva gran passió, la colla també participa en altres activitats del poble, com el Halloween o els Reis Mags. No obstant això, la seva especialitat és el carnaval, i en aquest sentit, el grup té un compromís inquebrantable amb la diversió i la bona energia. Així ho explica el president de la colla: «Durant el carnaval, intentem transmetre tota la nostra energia al poble, perquè el carnaval no és només nostre, és per a tots.»

Els preparatius per aquest 25è aniversari van començar abans del que és habitual. «Vam començar a treballar en la carrossa abans de Reis, però els problemes mecànics de l’antiga estructura ens han fet ser una mica més prudents», explica Salellas. La colla, tot i tenir una carrossa vella, ha apostat per mantenir el disseny, que ja és icònic per al públic. «És una carrossa peculiar, que tothom reconeix. Potser no és la més nova, però el que importa és que compleixi amb la nostra filosofia de divertir-nos», afegeix Payet.

El 25è aniversari, però, no només és un moment per mirar enrere, sinó també per mirar endavant. La colla va tenir la intenció d’organitzar una festa commemorativa per celebrar els 25 anys, però la falta de quòrum va dificultar-ho. «Vam intentar fer una festa d’aniversari, però al final no va sortir com esperàvem. Tot i així, ja tenim pensat replantejar-ho i anunciar la nova data després del Carnaval», comenta Salellas.

Pel que fa a les disfresses d’aquest any, les Castanyes Voladores mantenen la seva filosofia de carnaval lliure, sense l’objectiu de ser les millors ni de guanyar premis. «La disfressa és un complement, no és l’element central. El nostre objectiu és que sigui resolutiva i que estigui bé, però el que importa és la festa i la música», afirma Jordi Salellas. Aquest any, de fet, s’han atrevit amb una mica de ball, una novetat dels últims anys. «Aquesta és una de les poques coses que hem canviat. Abans era impensable ballar a la nostra carrossa, però ara ja hem introduït alguns passos per mantenir l’esperit i complir amb els mínims», afegeix Lluís Payet.

Els membres de la colla són molt clars sobre com viuran el Carnaval. «Per nosaltres, el Carnaval comença amb el sopar de colles, que és el primer acte de la festa. Després, hi ha el dijous gras, amb una botifarrada que ens permet començar a entrar en ambient», explica en Jordi. Les Castanyes Voladores participaran en les rues de Santa Cristina, Platja d’Aro i Sant Feliu, i confien en tornar a Olot, tot i que dependrà de la logística i del nombre de participants. El seu objectiu és seguir gaudint d’un carnaval «sense presses», tal com sempre han fet.

Un element destacat de les Castanyes Voladores és el seu compromís amb la comunitat. Tot i que la colla no és una organitzadora habitual d’esdeveniments socials, sí que fa aportacions valuoses, com la seva participació en les festes de Halloween o la cavalcada de Reis. Així, tot i ser una colla de carnaval, les Castanyes Voladores també formen part activa de la dinàmica cultural del poble.

Amb aquest 25è aniversari, la colla reafirma el seu compromís amb la diversió i la comunitat, i tot apunta que els pròxims 25 anys seguiran marcats per la mateixa energia que els ha fet tan especials. «El nostre objectiu és gaudir al màxim de cada moment i seguir mantenint l’esperit original de les Castanyes Voladores», conclou Jordi Salellas.

L’Oncotrail presenta la seva tretzena edició ampliant la participació fins als 400 equips

Per
Joan Coll Bagur
-
oplus_8192

El Museu del Suro de Palafrugell ha rebut aquest dimecres la presentació de la tretzena edició de l’Oncotrail, la cursa solidària contra el càncer organitzada per l’Oncolliga, l’Agrupació Excursionista de Palafrugell i el Club Atlètic. Aquest any, la cursa torna amb algunes novetats respecte edicions anteriors, però amb el mateix esperit i la mateixa finalitat que l’acompanyen des del seu naixement.

El principal canvi en l’Oncotrail 2026 és que s’amplia el número de places d’equips participants fins a les 400, respecte a les 350 de l’any passat (de les quals en van participar 343). D’aquests 400 equips, 370 es sotmetran a un sorteig davant notari per filtrar quins equips podran participar a la cursa d’aquest any i quins hauran de quedar fora. Els 30 restants es guarden per invitacions o per cobrir possibles baixes. Ho explica el director de l’Oncotrail, Lluís Comet.

El preu d’inscripció no varia: 75 euros per participant i, a banda, una donació mínima de 1.000 euros per equip. Durant les tretze edicions de la prova, s’han recaptat ja més de 3 milions d’euros. Comet afegeix que, així i tot, cada any acostumen a superar les donacions previstes i cada equip dona de mitjana més dels 1.000 euros estipulats per participar a l’Oncotrail.

 

Els donatius recollits es destinen principalment a la millora dels hospitals, amb una quantitat destacada dedicada a la investigació oncològica, així com a l’atenció directa a pacients i familiars a través de serveis de suport com l’atenció psicològica, fisioteràpia, podologia i més. En total, el 70% dels fons es destinen a millorar els serveis sanitaris i l’altre 30% a l’ajuda directa que ofereix Oncolliga.

Pel que fa al recorregut, serà molt similar al de passades edicions, arribant als 100 km totals dividits en nou trams i amb sortida i arribada a Palafrugell, tal com és habitual. El desnivell serà d’uns 4.000 metres.

L’edificació a les comarques gironines repunta amb un 19% més d’habitatges nous acabats el 2025

Per
Redacció
-
Ja han començat les obres de reurbanització de la plaça de Catalunya de Sant Antoni

L’edificació a les comarques gironines ha experimentat un important repunt el 2025, amb un increment del 19% en els habitatges nous acabats. En total, es van finalitzar 1.426 habitatges nous, 228 més que el 2024. Aquestes xifres confirmen la consolidació de l’activitat constructiva després d’un any 2024 marcat per un increment notable de la contractació d’habitatges, que va augmentar un 25% a la demarcació, segons dades del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI).

Les comarques amb més habitatges nous acabats han estat el Gironès, el Baix i l’Alt Empordà, amb una gran concentració a Girona ciutat, Platja d’Aro i Empuriabrava. La Cerdanya ha viscut el creixement més destacat, amb un increment del 194%, passant de 33 habitatges acabats el 2024 a 97 el 2025. En canvi, altres comarques com el Ripollès (-57%) i la Garrotxa (-31%) han experimentat una disminució.

D’altra banda, les rehabilitacions també han crescut un 17,46%, amb un total de 1.029 reformes acabades durant el 2025, un increment important respecte a les 876 del 2024. En conjunt, les comarques gironines van finalitzar 2.455 habitatges l’any passat, sumant tant els nous com les rehabilitacions (381 més que l’any anterior).

El president del CATGI, Antoni Bramon, es mostra optimista per al 2026, ja que les contractacions d’habitatges van augmentar un 4% l’any passat, mentre que les rehabilitacions van créixer un 41,42%. Això suggereix que el sector segueix en bona forma, amb perspectives positives per als pròxims anys.

Pel que fa als preus dels materials de construcció, el CATGI assenyala que s’ha produït una estabilització, el que es valora com una notícia positiva per a la planificació de noves construccions, ja que en els últims anys les pujades sobtades de preus havien frenat molts projectes.

1...288289290...7.058Pàgina 289 de 7.058