Els gironins ofegats pels deutes que es declaren insolvents augmenten un 25% durant el primer semestre del 2025

Els gironins ofegats pels deutes que no han vist cap altra sortida que declarar-se insolvents han augmentat un 25% durant la primera meitat del 2025. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i juny hi ha hagut 616 particulars que s’han vist forçats a recórrer a aquesta via per intentar sortir-se’n. L’any passat van ser-ne 491. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també posa xifres al drama dels qui perden l’habitatge. Durant el primer semestre, a les comarques gironines s’han executat 583 desnonaments. La xifra és lleugerament superior a la del 2024 -quan van ser-ne 548- i suposa que cada dia se’n duen a terme més de tres de mitjana.

L’augment d’insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d’un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos, que ja fa trimestres que s’arrossega. I les comarques gironines no n’han quedat al marge.

Segons recullen les dades del CGPJ, que serveixen de termòmetre per analitzar l’impacte de la crisi, durant la primera meitat d’aquest 2025 s’han presentat 695 concursos de creditors. Són un 23% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan la xifra va ser de 561).

De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -pràcticament nou de cada deu- les han presentades particulars. En concret, fins a 616 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que representa un 25% més en comparació amb el primer semestre de l’any passat (quan van ser-ne 491).

De retruc, entre gener i juny també hi ha hagut més empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. Durant la primera meitat d’any, els jutjats mercantils n’han rebut 79 casos. D’aquests, 32 els han presentat empresaris a títol individual i els 47 restants corresponen a societats.

L’any passat durant el primer semestre els jutjats van rebre 70 concursos de creditors per aquests casos (dels quals 22 els van presentar empresaris a títol individual i la resta, societats al límit de fer fallida).

Més de tres desnonaments al dia

Tot i que després de les tensions al Congrés, finalment l’Estat va allargar l’escut social i va prorrogar la suspensió dels desnonaments per a les famílies vulnerables, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l’ordre del dia. I de fet, en comparació amb el primer trimestre de l’any passat, la xifra ha repuntat.

A les comarques gironines, entre gener i juny d’aquest 2025 s’han executat 583 desnonaments. Són un 6,3% més si la xifra es posa en relació amb el primer semestre de l’any passat (aleshores van ser-ne 548). I també suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació se n’arribin a executar més tres.

La gran majoria dels llançaments -en concret, 432- han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 106 casos, però, en què el llançament s’ha traduït en deute per als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 45 casos restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques.

Ocupacions i acomiadaments

D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ també recullen com durant el primer semestre s’han interposat 49 demandes per ocupacions d’immobles davant els jutjats gironins. Les han presentades tant propietaris privats com ajuntaments o entitats que tenen pisos (no s’hi recullen les dels bancs). En relació a l’any passat, la xifra baixa lleugerament (perquè durant el primer semestre del 2024 se’n van interposar 63).

Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. En aquest cas, però, sí que es registra un lleuger descens de demandes, tant per acomiadaments com per reclamació de quantitats.

Si es compara la primera meitat del 2025 amb el mateix període de l’any passat, de les 1.113 demandes per acomiadament que hi va haver aleshores ara s’ha passat a 1.046 entre gener i juny. I en el cas de les reclamacions de quantitats, de les 600 del primer semestre del 2024 s’ha passat a 481.

Brots i més brots

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Brots i més brots
Loading
/

En  pocs dies he tingut ocasió de participar en dos esdeveniments de caràcter cultural al Baix Empordà. La setmana passada a la onzena edició del Festival de Cinema de Begur, que és celebra a principis d’octubre i aplega un bon nombre d’afeccionats del cinema provinents d’arreu.

Un festival dedicat al cinema de comèdia, que va arrancar el 2015, de la ma de la Clara Dato, que compta amb un ample estol de col·laboradores i col·laboradors, com la Lali Queralt, la Núria Raventós i molts altres,  sota la direcció artística de Santi Lapeira.

Una nova i exitosa edició la d’enguany, que posa de manifest que es tracta d’un festival plenament consolidat, que aporta valor a la destinació Empordà, aplega un públic interessat per la cultura i contribueix de manera manifesta a  la tan preuada desestacionalització turística.

I aquesta setmana, com a part implicada, en la posta en marxa d’un nou projecte que també cerca satisfer públics locals i forans, interessats en les arts vives, el paisatge i la gastronomia del petit Empordà.

Sota el lideratge corporatiu de Joventuts Musicals de Torroella, però amb la complicitat d’artistes, pagesos, elaboradors, restauradors i també de diversos municipis de la comarca.

Brots es presenta com un festival irreverent que després de l’estiu es planta en micropobles de la plana baix empordanesa per posar a l’aparador la capacitat creativa de la gent del país.

I ho fa amb la pagesia, la ramaderia, l’artesania, la gastronomia, la ceràmica, la musica i la dansa, damunt una pàtina d’oli d’oliva extra verge.

Seny i rauxa de la ma de la gent del país i per a la gent del país, sense en desdir-nos, de que som una terra d’acollida i tothom hi serà benvingut.

La Oreja de Van Gogh celebra 30 anys de trajectòria i anuncia el retorn d’Amaia Montero

la-oreja-de-van-gogh-celebra-30-anys-de-trajectoria-i-anuncia-el-retorn-d’amaia-montero
La Oreja de Van Gogh celebra 30 anys de trajectòria i anuncia el retorn d’Amaia Montero

El grup donostiarra La Oreja de Van Gogh ha emès un comunicat oficial amb motiu dels 30 anys des del seu primer concert, tres dècades marcades per èxits, emocions i històries compartides amb el seu públic arreu del món.

“Tornar al local d’assaig, encendre el micròfon i sentir viva la màgia de les nostres cançons em va fer infinitament feliç”, explica una emocionada Amaia Montero, que torna a formar part d’aquest retrobament tan esperat.

Durant els últims mesos, el grup ha aprofitat per revisar els seus grans èxits i escriure noves cançons, que aviat s’afegiran a un repertori que ja forma part de la banda sonora de moltes vides.

El comunicat també revela que Pablo Benegas, tot i continuar com a membre de la banda, farà una pausa temporal per passar més temps amb la seva família i explorar nous reptes professionals.

“Tocar junts una altra vegada, tancar els ulls per escoltar millor i no poder reprimir un somriure: de debò està passant?”, confessen els membres del grup, que asseguren haver viscut un any ple d’emoció i inspiració al seu “amagatall” de Sant Sebastià.

La banda —Álvaro, Haritz, Xabi i Amaia— anuncia així una nova etapa carregada d’il·lusió, amb la promesa de noves històries i nits màgiques que faran reviure la connexió única amb el seu públic.

“De la nostra amistat i de la passió per la música va néixer La Oreja de Van Gogh, i ambdues, totalment renovades, encetem un nou camí”, conclouen.

L’entrada La Oreja de Van Gogh celebra 30 anys de trajectòria i anuncia el retorn d’Amaia Montero ha aparegut primer a Primera Fila.

Els preus s’abaixen quatre dècimes al setembre a les comarques gironines però la inflació interanual repunta al 2,6%

Els preus s’han abaixat quatre dècimes aquest setembre a les comarques gironines però tot i això la inflació interanual ha repuntat fins al 2,6%. Els descensos vinculats a la fi de la temporada alta -per exemple, els paquets turístics- no han compensat el repunt que han registrat altres grups (com ara la roba i el calçat, els aliments o els mobles i el parament de la llar). Sí que el paquet format pel gas, l’electricitat i els combustibles ha continuat moderant-se aquest setembre (en concret, ha baixat un 0,1%) però en comparació amb l’any passat, ara aquestes factures són un 9,4% més cares. Si es compara l’IPC interanual amb el de tota la sèrie que recull l’INE, la inflació retorna a nivells de principis d’any.

Després de tancar l’agost amb un augment del 0,2%, l’Índex de Preus al Consum (IPC) s’ha moderat aquest setembre. I fins i tot, ha anat a la baixa. Perquè segons recullen les dades que periòdicament fa públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el darrer mes a la demarcació els preus s’han abaratit quatre dècimes de mitjana (0,4%).

Com ja és habitual, al darrere d’aquest percentatge hi ha dues realitats. Per una banda, aquells serveis o productes que s’apugen; i per l’altra, també aquells que davallen.

En el cas de setembre, la fi de la temporada alta explica bona part dels descensos. Perquè entrant més en detall, durant el darrer mes a la demarcació els preus dels paquets turístics han baixat fins a un 17,4%; i els allotjaments (hotels i càmpings) ho han fet, al seu torn, en un 6,3%.

També registren descensos, tot i que en menor mesura, els preus dels lloguers (-0,3%) i el paquet format per la llum, el gas i els carburants (-0,1%). Això sí, tot i abaratir-se, obrir l’interruptor, escalfar l’aigua o bé omplir el dipòsit en una benzinera de la demarcació ara és un 9,4% més car que fa un any.

Dins aquelles despeses més vinculades amb el dia a dia, els aliments han registrat un repunt del 0,3% aquest setembre. I ara, anar al supermercat i emplenar la nevera per passar la setmana és un 2% més car que al setembre del 2024.

Els aliments, però, no són els únics productes i serveis que s’han encarit aquest setembre. També ho han fet, per exemple, la roba i el calçat arran del canvi de temporada (un 0,9%), els mobles i articles per a la llar (un 1,4%) o l’ensenyament i la sanitat (un 0,2% en tots dos casos).

L’interanual, al 2,6%

A l’hora de decantar la balança, en comparació amb ara fa un any, els preus d’aquells productes i serveis que durant els darrers dotze mesos s’han encarit pesen més que els altres que han davallat. I això porta a què, malgrat que l’IPC hagi baixat al setembre, la taxa interanual remunti una dècima, i del 2,5% amb què va tancar l’agost ara passi al 2,6%.

Mirant el calendari, aquest és el mateix percentatge amb què la inflació interanual va tancar el mes de gener. I de fet, suposa tres dècimes menys que al febrer (quan l’IPC interanual va repuntar fins al 2,9%). Des d’aleshores, però, la inflació al llarg d’aquest 2025 s’havia mantingut en percentatges d’entre el 2,1 i el 2,5%.

Llagurt: 15 anys del primer i únic iogurt gelat ecològic gironí

 

 

 

 

La marca va obrir la seva primera botiga a la Rambla de Girona, des d’on la cofundadora de l’empresa, Glòria Salomó, explica com el negoci ha anat evolucionant amb els anys, però sempre mantenint la seva essència: l’ús de productes de quilòmetre zero. Iogurt gelat amb una salsa a escollir i “toppings” il·limitats. Amb aquesta fórmula, les gironines Glòria Salomó i Ingrid Rahola van donar el tret de sortida al negoci Llagurt el 2010, obrint la seva primera botiga a la Rambla de Girona. El que va començar com un petit local i guanys que no superaven els 30 euros alguns dies, actualment s’ha expandit en 20 punts de venda, 4 dels quals són a l’Alt Empordà a Figuers, Roses i l’Escala, i s’ha convertit en una marca arrelada a la província. Tot va començar amb una estada per estudis que Salomó va realitzar a Chicago, on va veure per primera vegada botigues de venda de iogurt gelat amb “toppings”: “Des de l’escola que amb l’Ingrid sempre hem volgut muntar algun negoci, però mai trobàvem una idea que ens agradés. Fins que vaig veure aquelles botigues de iogurt gelat i les cues de gent que tenien”. Després de buscar, no sense entrebancs, els diners necessaris per poder iniciar el negoci, van poder llogar el local de la Rambla i promocionar el negoci. Glòria Salomó ha estat entrevistada per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.