El Ral·li Gumball 3000 fa parada a Romanyà de la Selva amb més de 100 superesports

privat:-el-ralli-gumball-3000-fa-parada-a-romanya-de-la-selva
Privat: El Ral·li Gumball 3000 fa parada a Romanyà de la Selva

La tardor a Santa Cristina d’Aro sempre fa olor de motor, i aquest any no ha estat diferent. La 26a edició del Ral·li Gumball 3000, que es va celebrar entre Istanbul i Eivissa, va fer parada aquest dijous 25 de setembre al nucli de Romanyà de la Selva, per permetre als pilots descansar i recuperar forces amb un dinar al restaurant Can Roquet.

L’esdeveniment va atreure centenars de curiosos i aficionats al motor, que van poder gaudir de més de 100 vehicles d’alta gamma, des de cotxes personalitzats i clàssics fins a hiperesports ultra rars. Però l’atracció no només eren els cotxes: els assistents van reconèixer pilots i celebritats internacionals, com el fundador de la cursa, Maximillion Cooper, la seva dona, la rapera EVE, la llegenda del futbol Patrice Evra, el DJ Alan Walker i l’estrella de l’NBA Al Harrington.

El Ral·li Gumball 3000, nascut el 1999, és una cursa automobilística anual de 5.000 km en sis dies, que combina glamour, velocitat i adrenalina. La parada a Romanyà va ser una oportunitat per apropar aquesta aventura internacional al públic gironí i gaudir de l’espectacle dels cotxes i els seus pilots.

Després del Gumball 3000, la tardor a Santa Cristina continuarà plena d’activitat motoritzada amb la XX Trobada de motos Ciutat de Sant Feliu de Guíxols, celebrada el diumenge 5 d’octubre, i el Rally Costa Brava Històric, que recorrerà el municipi entre el 30 d’octubre i l’1 de novembre, convertint la zona en un referent del motor a la Costa Brava.

La Gamba de Palamós, primera del Mediterrani en entrar al Programa MSC de Millora

privat:-la-gamba-de-palamos,-primera-del-mediterrani-en-incorporar-se-al-programa-msc-de-millora
Privat: La Gamba de Palamós, primera del Mediterrani en incorporar-se al Programa MSC de Millora

La Gamba de Palamós, un dels recursos marins més emblemàtics del Mediterrani, ha fet un pas més cap a la sostenibilitat. La pesquera d’arrossegament de gamba vermella (Aristeus antennatus) de Palamós ha estat reconeguda a la fira Conxemar 2025, celebrada a Vigo, per la seva incorporació al Programa MSC de Millora, impulsat pel Marine Stewardship Council (MSC). Així, es converteix en la primera pesquera del Mediterrani que entra en aquest programa internacional.

El Programa MSC de Millora estableix un pla d’acció verificat i transparent que permet a les pesqueres avançar progressivament cap a la certificació completa de sostenibilitat MSC. En el cas de Palamós, el pla s’allargarà fins a l’abril de 2028 i preveu accions per millorar la selectivitat de captures, recollir més dades científiques i reduir l’impacte sobre els hàbitats marins.

Segons Cristina Mañas, gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós i l’Organització de Productors Pesquers (OPP91), “entrar al Programa MSC de Millora és un reconeixement a l’esforç col·lectiu que la flota de Palamós fa des del 2013 per garantir la sostenibilitat del nostre recurs més emblemàtic”. Mañas afegeix que aquest pas encoratja a continuar treballant perquè les properes generacions puguin viure d’aquest ofici amb dignitat i visió de futur.

El director del MSC per Espanya i Portugal, Alberto Marín, ha felicitat la flota palamosina, destacant el seu compromís amb la gestió responsable i la reducció dels impactes en l’ecosistema marí.

Aquest reconeixement culmina més d’una dècada de treball per una pesca més selectiva i responsable. Des del Pla de Gestió de la Gamba de Palamós (2013), s’han aplicat mesures com:

  • Reducció del 24% de l’esforç pesquer.

  • Disminució del 60% de captures juvenils.

  • Ús de malles quadrades de 50 mm.

  • Incorporació de portes semipelàgiques, que redueixen l’impacte sobre el fons marí.

Aquest conjunt d’accions ha consolidat la Gamba de Palamós com un referent de qualitat, traçabilitat i sostenibilitat, reconegut pel sector i la comunitat científica. La seva entrada al Programa MSC de Millora reforça el compromís del municipi amb el mar i amb el futur del sector pesquer mediterrani.

El reconeixement es va fer públic durant la sessió tècnica “El impacto del programa MSC en gambas y camarones” a Conxemar 2025, on es va posar en valor la trajectòria de Palamós com a cas d’èxit en gestió pesquera sostenible.

L’Organització de Productors de Palamós agrupa els pescadors de la zona i treballa per garantir una pesca sostenible i una remuneració justa per als seus membres.

Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent

mor-a-la-preso-ian-watkins,-exvocalista-de-lostprophets,-als-48-anys-despres-d’un-atac-violent
Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent

Ian Watkins, antic cantant i líder de la banda gal·lesa Lostprophets, ha mort aquest dissabte 11 d’octubre a la presó de màxima seguretat de Wakefield (Regne Unit) després de ser apunyalat per un altre reclús, segons han informat mitjans com NME i The Sun. El músic tenia 48 anys i complia una llarga condemna per diversos delictes sexuals greus contra menors.

Segons fonts policials, Watkins va ser agredit per un company de presó poc després que els interns fossin alliberats de les seves cel·les al matí. L’atacant l’hauria degollat amb una arma blanca artesanal, provocant-li una hemorràgia fatal. Tot i els intents de reanimació, el cantant va morir poc després a causa de les ferides.

La presó de Wakefield, coneguda popularment com a “Monster Mansion” per acollir alguns dels criminals més perillosos del Regne Unit, va ser tancada temporalment després de l’incident mentre s’hi desplegaven agents i serveis d’emergència.

Watkins complia una condemna de 35 anys (29 de presó i sis sota llibertat vigilada) després d’haver-se declarat culpable el 2013 de tretze delictes sexuals, entre ells l’intent de violació d’un nadó i la possessió de material pornogràfic extrem. El 2023, ja havia patit un altre atac violent dins del centre penitenciari, quan va ser pres com a ostatge i apunyalat per diversos interns en un incident relacionat amb drogues.

Abans de la seva detenció, Ian Watkins havia assolit reconeixement internacional amb Lostprophets, una de les bandes més destacades del rock alternatiu britànic dels anys 2000. El grup va publicar cinc discos d’estudi, The Fake Sound of Progress (2000), Start Something (2004), Liberation Transmission (2006), The Betrayed (2010) i Weapons (2012),  i va vendre més de 3,5 milions de còpies arreu del món.

Lostprophets va aconseguir diversos èxits comercials, com Last Train Home i Rooftops, tots dos al Top 10 britànic, i un número u a la llista nord-americana Alternative Songs amb Last Train Home. La banda també va rebre diversos premis i nominacions abans de dissoldre’s el 2013, arran de la condemna del seu vocalista.

L’entrada Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent ha aparegut primer a Primera Fila.

Mor un conductor en un xoc frontal a la GI-642 a Rupià

Mor un jove a Calonge
Imatge d'arxiu del SEM

Un conductor ha mort aquest dissabte al migdia en un xoc frontal entre dos vehicles a la GI-642, a Rupià, al Baix Empordà, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L’accident va succeir al quilòmetre 2,4 de la via, entre les poblacions de Rupià i Parlavà, i va obligar a tallar la carretera en tots dos sentits.

El Sistema d’Emergències Mèdiques va traslladar dos ferits menys greus a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Al lloc del sinistre hi van intervenir cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat.

Segons dades del Servei Català de Trànsit, des de principi d’any han mort 118 persones a les carreteres catalanes interurbanes, gairebé el 45% d’elles corresponents a col·lectius vulnerables com motoristes, vianants i ciclistes. El mes de setembre va registrar 15 víctimes mortals, gairebé el doble que en el mateix període de l’any passat.

La 16a Radikal ocean52 omple de nedadors les aigües entre Calella de Palafrugell i Llafranc amb èmfasi en sostenibilitat

Aquest dissabte s’ha celebrat la 16a edició de la Radikal ocean52, travessia de natació en aigües obertes entre Calella de Palafrugell i Llafranc, convertint-se en una de les principals cites del calendari nacional. L’esdeveniment ha reunit més de 2.000 participants, entre nedadors populars i esportistes d’alt nivell, amb representació de 42 nacionalitats.

Les proves han inclòs la travesia de 7 km, guanyada per Àlex Castejón en categoria masculina i Clàudia Giralt en femenina, així com competicions de 3,5 km, 2 km, relleus i categories infantils. Degut a les condicions del mar, alguns recorreguts han sofert petites modificacions.

A més de les competicions, la trobada ha ofert activitats familiars i de conscienciació mediambiental, com l’EcoSwimming per recollir residus al mar, xerrades i tallers sobre cura dels oceans. La filosofia de l’esdeveniment aposta per la sostenibilitat, amb materials 100% reciclables i una reducció de més de 7.000 envasos de plàstic d’un sol ús. Com a novetat, s’ha dut a terme una neteja marina amb la tecnologia ONA Safe & Clean.

El festival compta amb el suport de patrocinadors i col·laboradors de primer nivell, com ocean52, Quadis Autolica, sailfish i Holaluz, així com de entitats locals i institucions públiques, entre elles l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona i la Federació Catalana de Natació.

Amb aquestes iniciatives, la Radikal ocean52 no només celebra la natació en aigües obertes, sinó que també promou pràctiques sostenibles i educació ambiental, consolidant-se com un referent nacional i internacional de l’esport i el respecte al medi marí.