Empordà 2030 – Com resoldre la crisi de l’habitatge

Per
Maria Alsina
-

Aquest és el primer capítol de la tercera temporada de la sèrie Empordà 2030, una creació de Ràdio Capital de l’Empordà. La voluntat d’aquesta sèrie de programes és abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’una visió centralitzada en l’Empordà i el seu futur.

Concretament en aquest programa abordarem aspectes com la dificultat de trobar habitatge a preus assequibles; l’impacte dels lloguers turítics i la compra per part d’habitants de la zona; la situació de l’habitatge protegit; els testimonis de joves, famílies i persones amb dificultats per trobar pis; les dades sobre l’evolució dels preus de l’habitatge.

Per abordar aquests temes ens visitaran diverses veus: l’impulsor del projecte Convivalis, Manel Pretel; el secretari-gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Miquel Costa; Propietari de la immobiliària Finques Jordi Tané, Jordi Tané; una persona que fa poc que ha comprat una casa, Dani Cortés.

A més, entrevistarem a la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, per parlar de l’accés a l’habitatge i la gestió que se n’està fent des del Govern actual.

De fora vingueren?

Per
Miquel Curanta
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
De fora vingueren?
Loading
/

Cada vegada que s’acaba una temporada, ens agafa la dèria de fer balanç. Més pernoctacions, més nits d’hotel, més lloguers, més facturació de bars i restaurants… fins i tot algú podria calcular l’increment de la despesa energètica o les factures de les empreses. Tenim indicadors de sobres per mesurar la salut econòmica del sector turístic.

Però hi ha un altre factor —purament sensació personal, no basada en cap estadística— que em preocupa més: cada cop tinc la sensació que l’activitat econòmica de l’Empordà depèn més de projectes, empreses i inversors que venen de fora. De Barcelona, de Madrid o de l’estranger.

Això es pot mirar de moltes maneres. Hi ha qui en diu “invasió”, hi ha qui ho veu com una “depredació del territori”, hi ha qui s’indigna davant del “gran capital”. Jo prefereixo posar el focus en allò que nosaltres, els empordanesos i empordaneses, podríem fer i massa vegades no fem.

És cert que hi ha coses inevitables: els grans fons d’inversió tenen més múscul que qualsevol immobiliària de Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro o la Bisbal. Però també és cert que en restauració, en oci, en hostaleria i en tants altres sectors cada cop són més els negocis que obren la persiana venint de fora, mentre l’emprenedoria local escasseja. Tots tenim al cap el restaurant de Barcelona que ara té filial empordanesa, o el bar de copes de moda que ha nascut de mans d’empresaris barcelonins.

I no és que això sigui dolent: aquests projectes creen negoci, riquesa i llocs de treball. Però em pregunto: on és l’emprenedoria empordanesa? On són els projectes pensats, finançats i liderats des de l’Empordà? On són els empresaris locals capaços de reinvertir aquí el que es genera aquí? On són els hereus del pioners del sector turístic?

El capital hi és —el capital sempre és poruc, però hi és— i només cal canalitzar-lo. Hi ha exemples d’iniciatives d’aquí que funcionen, que han sabut créixer i que avui són referents. Però en voldríem més. Voldríem que passés més sovint. Voldríem que, a l’hora de fer balanç, poguéssim dir que la riquesa que es genera a l’Empordà, es queda a l’Empordà.

Palafrugell engega una campanya per combatre la soledat i reforçar els vincles socials

Per
Redacció
-
privat:-palafrugell-impulsa-la-campanya-“palafrugell-contra-la-soledat”-per-sensibilitzar-sobre-una-problematica-creixent
Privat: Palafrugell impulsa la campanya “Palafrugell contra la soledat” per sensibilitzar sobre una problemàtica creixent

L’Ajuntament de Palafrugell ha iniciat la campanya “Palafrugell contra la soledat”, una proposta que vol sensibilitzar la població sobre una realitat cada cop més estesa. L’objectiu principal és reforçar els vincles socials al municipi i posar el focus en una problemàtica que sovint es manté invisible.

La iniciativa forma part del Pla de Salut Municipal i s’impulsa conjuntament amb la Comissió de Salut Mental i el projecte “Viu el teu barri”, que dinamitza els locals socials del poble. La campanya inclourà accions de sensibilització, tallers intergeneracionals, activitats comunitàries i espais de trobada, pensats per fomentar la convivència i la participació veïnal.

Segons dades recents, prop d’un 20% dels catalans se sent sol i gairebé un 13% pateix soledat crònica. Tot i que sovint s’associa a la gent gran, els joves d’entre 18 i 34 anys són el grup que més declara sentir soledat no desitjada. Aquest sentiment s’associa sovint a dificultats com l’emancipació, l’estabilitat laboral o la formació d’una parella.

En el cas de les persones grans, la soledat pot tenir origen en la pèrdua de la parella, la jubilació, la limitació física o una expectativa frustrada de suport familiar. També hi influeixen situacions com la violència masclista, el canvi de domicili o l’empitjorament de la salut.

La soledat no desitjada es defineix com una diferència entre les relacions socials que una persona té i les que voldria tenir. És un sentiment subjectiu, i no sempre implica un aïllament físic. Per això, la detecció precoç i la comprensió de les causes són fonamentals per prevenir-la i acompanyar les persones afectades.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, la soledat és una de les epidèmies del segle XXI, per l’impacte que té en la salut mental i física de les persones.

El Fòrum Gastronòmic de Figueres creix amb més expositors i més hores d’activitat

Per
Redacció
-

El Fòrum Gastronòmic de Figueres tindrà més expositors i més hores d’activitat.
El certamen augmenta un 30% el nombre de participants respecte a l’edició anterior. Hi haurà una trentena de professionals que portaran els seus productes i oferiran activitats a la Rambla de Figueres, del 3 al 5 d’octubre.

L’objectiu és consolidar l’esdeveniment com un referent gastronòmic i apropar la cuina empordanesa al públic. Per això, s’ha decidit ampliar l’horari del fòrum. Divendres començarà a les cinc de la tarda i tancarà a les onze de la nit. Dissabte obrirà tot el dia, i diumenge es clourà a les cinc de la tarda.

L’esdeveniment posarà en valor la riquesa de la cuina empordanesa, des dels productors locals fins als restaurants més reconeguts. Hi haurà ponències, degustacions i presentacions de productes, i la cuina dolça tornarà a tenir un paper protagonista amb el concurs de brunyols de l’Empordà, que celebra la seva segona edició.

La programació inclourà una xerrada inaugural sobre el pa amb xocolata, a càrrec del mestre xocolater Arnau Triola i la flequera Agnès Julià, i comptarà amb la participació del col·lectiu Cuina del Vent i establiments amb estrella Michelin com el Miramar de Llançà, Voramar de Portbou o Empòrium de Castelló d’Empúries.

També es podran tastar productes amb el distintiu Girona Excel·lent, reconeguts per la seva qualitat.
L’organització confia que el creixement d’expositors i l’ampliació de l’horari ajudin a consolidar aquest esdeveniment nascut el 2023 a Girona i traslladat a Figueres l’any següent.

Ponç Feliu: “Hem d’aprendre a gestionar l’aigua per poder preservar espais com els aiguamolls”

Per
Maria Alsina
-
Un grup de cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà.
Un grup de cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà. Data de publicació: dimecres 02 de febrer del 2022, 09:52 Localització: Castelló d'Empúries Autor: Redacció
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Ponç Feliu: "Hem d'aprendre a gestionar l'aigua per poder preservar espais com els aiguamolls"
Loading
/

El director dels Aiguamolls de l’Empordà i del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, adverteix que el canvi climàtic i la sequera posen en risc els ecosistemes d’aigua dolça. En una entrevista al programa El Supermatí, Ponç Feliu ha analitzat l’impacte de les darreres pluges i de la sequera persistent en aquests espais naturals tan sensibles del territori gironí.

“Sense aigua no hi ha vida”, afirma Feliu, que recorda que els aiguamolls són ecosistemes completament lligats a la presència d’aigua. Tot i que les pluges recents han ajudat a recuperar parcialment alguns estanys, l’estiu mediterrani habitualment sec i els tres anys de sequera prèvia han deixat empremta.

El responsable del parc ha assenyalat que la banda nord dels aiguamolls, com la zona de Vilaüt i l’Estany de Vilaüt, ha estat especialment perjudicada. “Aquests espais s’alimenten d’aigües de pluja i recs naturals que han deixat de fluir”, ha dit. En canvi, àrees com les llacunes litorals del sud han pogut mantenir un cert nivell d’aigua gràcies a l’aportació de fonts alternatives com l’aigua depurada d’Empuriabrava o l’optimització del cabal del riu Fluvià.

La sequera també ha afectat la fauna, especialment les aus migratòries i nidificants. “Algunes espècies han abandonat zones habituals per falta d’aigua”, explica Feliu. Tot i això, les àrees amb més recursos hídrics han mantingut poblacions estables. Actualment s’està treballant per recuperar hàbitats a la zona nord.

Feliu alerta que el futur dels aiguamolls passa per “una gestió més eficient de l’aigua disponible”. A més de la reducció de pluges, el parc ja observa fenòmens com la salinització de llacunes i l’augment del nivell del mar. “Només queda un 5% de les zones humides originals de Catalunya, i estan amenaçades”, ha advertit.

Tot i aquest escenari preocupant, el director del parc llança un missatge d’esperança: “Els ecosistemes d’aigua dolça són agraïts; amb aigua, es poden regenerar fàcilment.” En aquest sentit, aposta per l’ús d’aigua regenerada, sobrants de regadiu o aigua depurada per garantir la supervivència d’aquests espais únics. Els aiguamolls, a més del seu valor ecològic, són llocs clau per a la sensibilització ambiental, l’educació i fins i tot el turisme de natura. “Cal preservar-los pel seu valor ambiental, social i humà”, ha conclòs.

The Tyets i Estopa estrenen ‘Camila’ al Piromusical de La Mercè

Per
Primera Fila
-
the-tyets-i-estopa-estrenen-‘camila’-al-piromusical-de-la-merce
The Tyets i Estopa estrenen ‘Camila’ al Piromusical de La Mercè

The Tyets i Estopa s’han unit per donar forma a Camila, una col·laboració que ajunta un dels grups catalans més emergents amb una de les bandes més icòniques del pop-rock espanyol de les últimes dècades. La cançó veurà la llum aquest setembre i es presenta com un dels llançaments més destacats del final d’any.

L’estrena oficial tindrà lloc durant el Piromusical de La Mercè, l’acte que clou les festes de Barcelona i que enguany se celebrarà el 28 de setembre. En aquesta edició, Estopa és l’encarregat de confeccionar la banda sonora de l’espectacle pirotècnic, prenent el relleu de Rosalía, i Camila formarà part de la selecció musical.

El tema ha estat produït conjuntament per The Tyets i Estopa, amb la col·laboració del productor Roger Rodés, habitual en les gravacions del duet de Cornellà.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por THE TYETS (@thetyets)

L’entrada The Tyets i Estopa estrenen ‘Camila’ al Piromusical de La Mercè ha aparegut primer a Primera Fila.

1...349350351...6.883Pàgina 350 de 6.883