Palafrugell viurà una nova edició del Marrameu els dies 26 i 27 de setembre. El festival tornarà a omplir els carrers i places amb propostes de música en directe, teatre, tradició popular i activitats familiars, amb l’objectiu de reforçar la cultura de tardor al Baix Empordà.
La jornada principal serà el dissabte 27 de setembre, amb activitats des de primera hora del matí fins a la nit. Hi haurà circ a la plaça Priorat Santa Anna, gravació en directe d’un podcast literari i una tertúlia sobre edició independent a plaça Nova, així com una actuació de sardanes amb la Cobla Contemporània.
A la tarda, la cultura popular prendrà el protagonisme amb gegants, capgrossos i danses tradicionals, que acabaran amb una cercavila fins a la plaça Ermengarda.
El vespre estarà dedicat a la música en directe. A partir de les 19.00 h, s’hi podrà veure la lliga de rap improvisat en català Catalunya Freestyle, el post-pop poètic de gavina.mp3, el rock alternatiu de Mourn i el so electrònic experimental de B1NO. També hi haurà una zona gastronòmica per sopar a l’aire lliure.
El festival començarà oficialment el divendres 26 de setembre al Teatre Municipal amb l’obra “Una breu visita a la gola del llop”, de Col·lectiu Desasosiego, una proposta de teatre d’avantguarda que ja ha exhaurit les entrades.
Amb aquesta programació, El Marrameu consolida el seu paper com a gran trobada cultural del Baix Empordà, combinant propostes tradicionals i contemporànies per arribar a públics de totes les edats.
Encetem un setembre tardoral que ensopeix els qui voldríem l’estiu més llarg, però que ens augura bolets. També, per desgràcia, escalfades poblacionals. Aquests dirigents imperialistes que manen als Estats Units, Rússia i la Xina segueixen posant a prova una Europa descol·locada, amb una indústria precària, escanyada a nivel econòmic, i que vira a la dreta i a l’extrema dreta a velocitat de tanc: lenta però determinadíssima. A casa, dia sí i dia també, sentim a dir de primera i de segona mà (i de vegades amb proves gràfiques que no deixen dubtes) de robatoris reincidents que queden impunes. A Salt, aquest estiu, la pagesa que ven tomates va veure com se li enduien a cara descoberta, tota la collita, sense poder-hi fer res. El vídeo d’un individu robant a can Graupera va circular per manta cases a través de les xarxes de veïns. A Begur, van estirar el rellotge a un conegut empresari fent-lo anar per terra. A sant Feliu de Boada van robar una casa en 15 minuts, mentre els amos eren a sopar fora. Al barri de Sant Roc de Badalona, sector altament complex, s’ha utilitzat la desgràcia d’una desena de casos de tuberculosi entre migrants subsaharians per desencallar una situació d’ocupació il·legal que fa anys que dura. Els mitjans han fet servir de manera esbiaixada la malaltia i la feina dels professionals de la salut, sigui per sensacionalisme o per aturar l’expulsió dels ocupants, i l’ajuntament, d’ideologia clarament xenòfoba i que ha fet de Netejant Badalona el seu slogan, ha utilitzat la posició tèbia de les autoritats per tirar endavant el desallotjament d’un col·lectiu vulnerable sense donar alternatives de reallotjament, i tot això mentre altres periodistes i comentaristes -professionals o no- hi acabaven de xucar pa. No hi ha un pam de net.
Amb aquest panorama és fàcil tenir els migrants en el punt de mira. Els quatre (o quatre-cents, els que siguin) que fan fressa (i quan dic fressa dic s’aprofiten del sistema, trafiquen, roben, maten, extorsionen, etcètera) embruten el nom de tanta altra gent decent que només aspira a guanyar-se la vida sense fer mal a ningú. Em pregunto quin dret tenim nosaltres a criminalitzar tot el conjunt de gent que ha marxat de casa seva perquè allà es fotien de gana si nosaltres- jo la primera- faríem el mateix de trobar-nos a la seva situació, i tenint en compte que de bons i de dolents n’hi ha a tot arreu.
I, tanmateix, la veritat és que no hi ha prou diners per tot lo que es necessita. Se’n malgasten molts, les despeses són moltes i estan mal repartides i som massa gent pels recursos disponibles. Amb una escola, una sanitat i uns serveis socials tensionadíssims, la sensació que la cosa pública fa aigües s’estén com l’aiga vessada d’una gerra que ha caigut a terra, mentre els benevolents i voluntaris, via ONG, associacions i similars, aguanten precàriament un sistema que difícilment serà sostenible per gaire més temps.
Enmig del caos, els polítics que tenim, mediocres, covards, cínics i incapaços, sempre aprofiten la conjuntura per atiar les masses i decantar la balança a favor seu de manera irresponsable mentre en puguin treure un rèdit polític, i mentrestant, els joves s’empassen els missatges que la ultradreta escampa a través d’instagram i de tiktok com si fossin carmelos. La gent comença a estar cansada, i el caldo de cultiu puja tant de temperatura per moments que molts esperem esgarrifats el moment que bulli i vessi, com aquell qui escodrinya el cel amenaçant de pluja, tement el moment en què esclati la tempesta. Tota l’estona tinc la sensació que algun dia a algú se li inflaran els collons i sortirà al carrer a fer justícia pel seu compte, acompanyat d’altres caps escalfats que estaran com ell carregats de veritat, i la llàstima és que tothom tindrà raó, però, com sempre passa, de ben segur que pagaran justos per pecadors.
El Govern preveu que els més de 300 municipis que no tenen al dia els plans de prevenció d’incendis forestals, tot i estar-hi obligats, puguin disposar-ne l’any que ve acollint-se a la nova línia d’ajuts de 2 milions d’euros que ha aprovat aquesta setmana l’executiu. A més, el Govern vol evitar víctimes mortals per focs en zones forestals vora els nuclis urbans i destinarà 75 milions en cinc anys a fer franges de protecció a pobles i urbanitzacions. “Tenim una franja de boscos molt propers a les zones urbanes que seria millor que no hi fossin. No podem assumir el risc de tenir morts per un incendi forestal si tenim capacitat d’intentar protegir la població”, assegura a l’ACN el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell.
Segons les dades del Govern, el pla Infocat estableix que 757 municipis situats en zones d’alt risc han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per al seu àmbit territorial, però actualment només poc més de 400 els tenen aprovats. La resta, o bé no n’han tingut mai, o bé els tenen caducats o pendents de revisió. Per això el Govern articula ara una nova línia d’ajuts per facilitar als ens locals la redacció d’aquests plans abans de la pròxima campanya forestal.
En una entrevista amb l’ACN, Minguell reconeix que els mitjans que s’han posat fins ara a disposició dels municipis perquè poguessin dissenyar i aprovat aquests plans han sigut “escassos” i opina que “un milió i mig d’euros com hi havia fins ara no eren suficients per abordar la problemàtica”. Sobretot, apunta, pel fet que en molts casos es tracta d’ajuntaments petits de l’àmbit rural que tenen una manca de recursos tècnics i materials per poder-ho assumir.
El director general de Boscos constata que la redacció d’aquests plans és essencial per “dimensionar realment el risc i la població en risc”, i perquè el conjunt de les administracions, inclosos els Consells Comarcals o les Diputacions, tinguin clares “les accions a abordar durant els pròxims anys per aconseguir uns municipis més segurs i més protegits davant l’impacte dels incendis”. Segons Minguell, la prioritat essencial és protegir la població, els béns i, alhora, “no posar en excessiu risc els mitjans d’extinció”.
El perill de les franges de vegetació a prop dels nuclis urbans
Segons Minguell, la manca de mitjans i una consciència baixa del risc entre la societat s’han traduït en el fet que, ara com ara, tinguem “un còctel” amb molts habitatges que estan en una situació de risc pel creixement de la superfície forestal fins a tocar de les zones urbanes. Per això el Govern destinarà 75 milions d’euros a fer franges de protecció d’almenys 25 metres d’amplada a pobles i urbanitzacions durant els pròxims cinc anys, sobre una superfície que s’estima en unes 15.000 hectàrees.
“Cal que tinguem unes urbanitzacions més segures davant d’aquest possible impacte”, afirma Minguell. I és que segons el director general, actualment “tenim una franja de boscos molt propers a les zones urbanes que seria millor que no hi fossin o que hi fossin d’una altra manera; probablement seria millor que fossin zones agrícoles, des d’un punt de vista de seguretat, o podríem assumir que fossin zones de pastures, terrenys forestals amb menys risc que les superfícies arbrades”.
Evitar víctimes mortals
El Govern defensa que “la seguretat és cosa de tots” i que no és assumible el risc de tenir morts per un gran incendi forestal si es disposa de les eines per poder protegir aquesta població. “Els municipis han d’assumir també aquesta responsabilitat, s’han de recolzar en aquests recursos que nosaltres posem a disposició i hem de treballar tots […] per tenir els objectius complerts en el menor termini possible”, reclama Minguell.
El director general de Boscos reconeix que “mai no estàs preparat perquè mori gent”, perquè “podem recuperar boscos, podem reconstruir cases, però no podem recuperar una persona”. Malgrat tot, admet que “és una possibilitat real, que hem vist molt propera i l’hem patit, i ens toca fer tot el possible perquè això no succeeixi”. “No estarem mai segurs al 100% perquè conviure amb un risc té això i sempre hi ha una probabilitat que un dia passi alguna cosa per la qual tu no has dimensionat aquell risc”, afegeix.
“No sobra bosc, en general, a tot Catalunya”
Els últims mesos el president Salvador Illa i altres membres del Govern han verbalitzat la necessitat de “fer decréixer la massa forestal” a Catalunya, que ara cobreix el 65% de la superfície. Davant les crítiques d’entitats ecologistes i altres col·lectius, el director general de Boscos explica que no és que sobri bosc “en general, a tot arreu i a qualsevol lloc”, sinó que sobren algunes zones de bosc i, sobretot, cal menys quantitat de vegetació als boscos catalans.
“Durant les últimes dècades hem tingut un creixement urbanístic per un cantó i un creixement silenciós del bosc per l’altre, i això ha fet que els dos mons es toquin i que els riscos mutus es comparteixin”, insisteix Minguell. Segons el director general, l’origen del problema rau en un excés de boscos en algunes zones, i en un problema de la qualitat dels boscos en moltes altres, que caldrà gestionar de forma apropiada a cada realitat.
Aposta per la bioeconomia
De cara al futur el Govern aposta per recuperar “una certa economia del bosc” per a disposar d’un mosaic agroforestal més segur per a la ciutadania en cas de grans incendis forestals i, alhora, impulsar estratègies en l’àmbit de la bioeconomia. Minguell subratlla que el bosc pot ser una font de productes molt gran, des de teixits fets de cel·lulosa, fins a la química verda o el desenvolupament de la fusta constructiva.
“Necessitem desenvolupar una cadena de valor vinculada al sector forestal, però no pot ser la mateixa que teníem fa 70 anys, perquè per algun motiu la vàrem perdre”, assenyala. Minguell insisteix que l’estratègia del Govern a curt termini és la seguretat i, més a mitjà i llarg termini, apostar per les cadenes de valor i l’impuls d’una nova indústria a partir dels productes que puguin sorgir del bosc i que en molts casos se situarien en zones rurals.
La temperatura mitjana de l’aigua del mar en superfície aquest estiu a Catalunya s’ha enfilat fins als 25,8 graus, la segona més alta des de l’any 1982 segons ha constatat l’ACN amb dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). La marca supera de 2ºC la temperatura mitjana de l’aigua durant els mesos de juny, juliol i agost entre els anys 1982 i 2022, i queda frec a frec amb el rècord de 25,85 ºC del tòrrid estiu del 2022. Tot i que a l’agost l’aigua del mar s’ha escalfat menys que els tres últims anys, juny i juliol han estat de rècord i s’anoten respectivament les temperatures mitjanes més altes dels últims 40 anys, amb 24,1 i 26,73 graus.
Segons les mitjanes mensuals recollides per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) a partir de dades del satèl·lit Copernicus, l’aigua del mar haurà registrat l’estiu del 2025 la segona temperatura mitjana més alta dels darrers 40 anys a l’àrea del litoral català.
25,81ºC és una marca només superada -per ben poc- pels 25,85 de l’estiu del 2022. Tots dos estius, més el de 2023 i el de 2003, comparteixen el fet d’haver superat respectivament en més d’un grau i mig la mitjana climàtica d’aquests darrers 40 anys, que és de 23,7 graus. De fet, tant 2022 com 2025 la superen en més de 2 graus.
Als anys 80 i 90 del segle XX eren habituals temperatures mitjanes de l’aigua d’entre 22,5 i 23,5 graus a l’estiu, mentre que en la darrera dècada sempre s’ha situat per sobre d’aquesta forquilla, amb registres habituals superiors als 24 i 25 graus.
L’escalfament és més accentuat des del 2013. Des d’aleshores, any rere any, l’aigua del mar està més calenta que l’anterior. En realitat, l’anomalia positiva de temperatura respecte de la mitjana és gairebé una constant des del 2007, i d’ençà del 2015 es recullen molts registres anuals que la superen en fins a un grau.
Juny i juliol trenquen els registres
Entre els factors que expliquen la temperatura mitjana de l’aigua tan elevada aquest darrer estiu hi ha el registre del mes de juny, que ha estat històric. La calor del juny de 2025, recordat per les temperatures rècord en molts punts de Catalunya, ha empès també la temperatura de l’aigua en superfície fins als 24,1 graus, un registre inèdit des del 1982 i més propi del juliol.
En aquest sentit, s’enfila gairebé tres graus per sobre del que correspondria d’acord amb la mitjana climàtica de l’aigua al juny (21,2).
D’acord amb els registres de l’aigua en superfície de les diverses boies de Ports de l’Estat a l’àrea de Catalunya, davant de la costa barcelonina es van assolir 23 graus de mitjana al juny i una màxima de 27,6; a Tarragona, la mitjana es va apropar als 25 graus (24,8) amb una màxima propera als 29 (28,8); i a la boia situada a l’alçada del Delta de l’Ebre -però unes milles marítimes més endins-, també 24,8 graus de mitjana i una màxima de 28,9; a la costa gironina (en concret a l’àrea de les Illes Medes, segons els registres de l’observador Josep Pascual) l’aigua del mar va assolir una temperatura mitjana de 22,5 graus aquell mes.
Juliol també ha sigut un mes càlid i de rècord, quant a la temperatura de l’aigua del mar. Empesa per la calorada del juny i en plena canícula, el mar que banya la costa catalana va registrar una temperatura mitjana de 26,73 graus, la més alta des del 1982, superant els 26,36 del càlid estiu del 2022. També és significatiu que és la primera vegada des de l’any 2006 en què l’aigua del mar ha estat més calenta (de mitjana) al juliol que a l’agost, una situació que només s’ha donat dues vegades més almenys des d’inicis dels 80.
Amb tot, l’anomalia de temperatura respecte als juliols d’anys anteriors no és tan acusada com sí que ha estat la del mes de juny. És agost, en aquest sentit, el que ha experimentat una baixada de la temperatura més gran respecte a anys anteriors.
L’agost, lluny del podi dels més càlids
I és que, comparativament, la temperatura de l’aigua el mes d’agost del 2025 no quedarà entre les més càlides d’aquest mes de l’any. Segons les dades facilitades a l’ACN per ICATMAR, els 26,57 graus de temperatura mitjana registrats situen aquest agost com el setè més càlid de la sèrie (1982-2025). El 2024, 2023 i 2022 la temperatura mitjana del mar es va enfilar més que aquest estiu, per sobre dels 27 graus.
En aquest sentit, en l’anàlisi boia a boia, s’observa com les variacions de temperatura mitjana entre els mesos estivals d’aquest 2025 i de l’anterior són positives en tots els casos respecte a juny i juliol, i negatives a l’agost. Per exemple, la boia de Barcelona ha augmentat d’1,4 graus al juny i 2,2 al juliol respecte dels mateixos mesos de l’any passat, i, en canvi, l’aigua ha estat 0,5 graus més freda a l’agost.
De la mateixa manera a Tarragona, el mar ha estat fins a 2,1 graus més calent aquest juny, i 1,8 més al juliol, i, en canvi, gairebé mig grau més fresc a l’agost. També a la zona de l’Estartit (Costa Brava), 1,6 graus més aquest juny i 1,8 al juliol, i fins a un grau i mig més fresca aquest agost que el de 2024. I a prop del Delta de l’Ebre, el mateix comportament: +1,6 graus al juny, +1,8 graus al juliol, -1,5 graus a l’agost.
En el conjunt de l’estiu, Barcelona i la costa gironina (a l’altura de l’Estartit) han superat respectivament els seus rècords de temperatura mitjana. La primera, amb 25,7 graus; la segona, amb 23,9. Tarragona i les Terres de l’Ebre, per contra, no han trencat registres malgrat que el mar ha estat més calent que l’estiu passat.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Torroella de Montgrí els amants del circ encara poden gaudir del Circ Històric Raluy. El circ familiar ha presentat el seu nou espectacle Terra de Rosa Raluy, on es pot gaudir de la màgia i espectacle que ofereixen una vintena d’artistes del món del circ. Les entrades ja es poden adquirir a la pàgina web oficial del Circ Històric Raluy.
Del 12 al 14 de setembre Castelló d’Empúries celebra la 33a edició del festival Terra de Trobadors. La temàtica de la fira girarà sobre l’enderroc del Castell Comtal de Castelló d’Empúries, el 1332, decidit per l’infant Pere, fill del rei Jaume II d’Aragó i de Blanca d’Anjou.
Aquest cap de setmana també hi ha la quarta Fira Pluja d’Art a Sant Jordi Desvalls. Seran tres dies farcits de propostes com tallers, espectacles, paradetes i art al carrer.
I a Medinyà arriba la 15a edició de la Fira del Conte, un espai dedicat al món del conte i punt de trobada per a totes aquelles persones —infants, joves i grans— que estimen i valoren aquest gènere artisticoliterari.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Vilobí d’Onyar, Vilafant, Saus, Casavells i Matajudaica i la Vall d’en Bas. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
