El Guíxols Escena de Primavera tanca la temporada amb gairebé el 100% d’ocupació

El Guíxols Escena de Primavera ha tancat la temporada amb una ocupació de gairebé el 100% de l’aforament. El cicle ha confirmat el bon moment que viu la programació estable de teatre a Sant Feliu de Guíxols i reforça l’aposta municipal per les arts escèniques professionals.

La temporada es va cloure dissabte amb la representació de Göteborg al Teatre Auditori Municipal Narcís Masferrer. Durant els últims mesos, el públic ha omplert pràcticament totes les funcions programades.

La programació professional ha inclòs quatre espectacles: Kramig, La misèria ens farà feliços, Cors dels amants i Göteborg. La resposta dels espectadors ha estat molt positiva en un equipament amb capacitat per a prop de 400 persones.

L’èxit d’assistència confirma l’interès per una oferta cultural estable i de qualitat. També consolida el teatre professional com un dels principals eixos culturals de la ciutat.

La temporada ha apostat per propostes diverses. Els espectacles han combinat humor, emoció, reflexió social i dramatúrgia contemporània. Aquesta varietat ha permès arribar a públics diferents i ampliar la base d’espectadors.

Més enllà de les representacions, el projecte ha reforçat la seva dimensió educativa i comunitària. Una de les iniciatives destacades ha estat el Mural de l’Escena, una proposta participativa vinculada a la programació teatral.

També s’ha impulsat un projecte amb centres educatius de la ciutat per acostar les arts escèniques als més joves. Hi han participat les escoles Ardenya, Cor de Maria Sant Josep i Gaziel.

La programació també ha volgut reconèixer la fidelitat del públic. Per aquest motiu, es va homenatjar l’espectadora Lolita Loubat amb un acte sorpresa que va incloure una intervenció de l’actriu Míriam Iscla. L’acte va acabar amb la col·locació d’una placa a la butaca que ocupa habitualment.

Paral·lelament, l’Àrea de Cultura ja prepara la temporada de tardor. La nova programació inclourà els espectacles Plaer culpable, Loop, Qui va matar el meu pare i Ovelles.

Les entrades es posaran a la venda durant aquest mes. Com a novetat, s’oferirà un abonament conjunt per als quatre espectacles. L’objectiu és continuar consolidant un públic fidel i reforçar el paper del teatre municipal com a espai de referència cultural al territori.

L’atur baixa a les comarques gironines amb l’inici de la temporada turística i se situa per sota de les 26.500 persones

privat:-impuls-de-noves-formacions-per-millorar-l’ocupabilitat-en-comerc-i-hostaleria-a-la-bisbal-en-el-marc-del-projecte-treball-als-barris
Privat: Impuls de noves formacions per millorar l’ocupabilitat en comerç i hostaleria a la Bisbal en el marc del projecte Treball als Barris

Les comarques gironines han reduït l’atur durant el maig i ja se situen per sota de les 26.500 persones desocupades. El descens coincideix amb l’inici de la temporada turística i amb l’augment de les contractacions vinculades a l’hostaleria, el comerç i els serveis.

Durant el darrer mes, prop de 700 persones han trobat feina. Això representa una reducció de l’atur d’aproximadament un 3% respecte de l’abril. En comparació amb fa un any, les comarques gironines registren prop de 1.600 desocupats menys.

Actualment, al territori hi ha poc més de 26.000 persones que busquen feina. La major part es concentren al sector serveis, seguit de la indústria, la construcció i l’agricultura.

L’inici de la campanya d’estiu també ha impulsat la creació d’ocupació. Durant el maig, les comarques gironines han generat més de 10.000 llocs de treball. Aquesta xifra se suma als gairebé 12.000 llocs creats durant l’abril, coincidint amb la Setmana Santa.

El sector serveis concentra la major part de la millora. De cada deu persones que han abandonat les llistes de l’atur, gairebé nou han trobat feina en activitats vinculades als serveis. La resta de sectors també registren una evolució positiva, encara que amb xifres més modestes.

Les dades d’afiliació mostren que les comarques gironines superen ara els 389.000 treballadors afiliats. La xifra és superior tant a la del mes anterior com a la registrada fa un any.

La contractació també manté una tendència a l’alça. Durant el maig s’han formalitzat prop de 25.000 contractes de treball. Aproximadament la meitat han estat indefinits.

Les dades tornen a evidenciar la forta dependència de l’economia gironina del sector serveis i del turisme. L’arribada del bon temps i l’inici de la temporada d’estiu impulsen cada any l’activitat econòmica i el mercat laboral de les comarques gironines.

Supermatí – 2 juny 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 2 juny 2026
Loading
/

Taylor Swift crea la cançó principal de la banda sonora de “Toy Story 5”

taylor-swift-crea-la-canco-principal-de-la-banda-sonora-de-“toy-story-5”
Taylor Swift crea la cançó principal de la banda sonora de “Toy Story 5”

Taylor Swift ha confirmat oficialment que formarà part de la banda sonora de “Toy Story 5” amb una nova cançó original titulada ‘I Knew It, I Knew You’. El tema es publicarà aquest divendres 5 de juny, dues setmanes abans de l’arribada de la pel·lícula als cinemes, prevista per al 19 de juny.

A través de les seves xarxes socials, l’artista nord-americana ha explicat que participar en aquest projecte era un somni personal. Swift ha assegurat que sempre havia volgut escriure música per als personatges de la saga, que l’han acompanyada des de la infància. Segons ha revelat, va quedar captivada per la nova pel·lícula des dels seus primers esbossos i va compondre la cançó poc després de veure’n una versió preliminar.

La producció de ‘I Knew It, I Knew You’ ha anat a càrrec de la mateixa Taylor Swift juntament amb Jack Antonoff, un dels seus col·laboradors habituals i responsable de bona part dels seus treballs més recents.

Paral·lelament al llançament digital, la cantant també ha posat en marxa la prevenda de tres edicions especials en CD. Aquests formats inclouran la versió que sonarà a la pel·lícula, així com dues interpretacions alternatives: una versió acústica i una altra al piano amb arranjaments exclusius.

Després de la publicació del senzill, la banda sonora completa de “Toy Story 5” arribarà al mercat el mateix 19 de juny, coincidint amb l’estrena de la nova aventura cinematogràfica de Disney i Pixar.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Taylor Swift (@taylorswift)

L’entrada Taylor Swift crea la cançó principal de la banda sonora de “Toy Story 5” ha aparegut primer a Primera Fila.

2011: L’any de la consolidació del Berenar Literari d’El Cucut

El 2011, la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí va celebrar la segona edició del Berenar Literari. La trobada donava continuïtat a una proposta que havia començat l’any anterior, quan Sant Jordi va coincidir amb el dissabte de Setmana Santa. El format ja reunia autors i lectors a la llibreria els dies previs a la diada del llibre.

La primera edició s’havia fet el 2010 i va reunir 17 autors. La iniciativa va sorgir de Maria Teresa i Cati Calabús, responsables de la Llibreria El Cucut. Aquell any, el calendari podia alterar l’activitat habitual de Sant Jordi i la llibreria va organitzar una trobada literària pròpia a Torroella.

El 2011, El Cucut va repetir la proposta. Aquella segona edició va començar a fixar el format del Berenar Literari: presència d’escriptors, conversa amb els lectors, recomanació de novetats i venda de llibres abans de Sant Jordi.

La Llibreria El Cucut havia obert el 1987. Maria Teresa i Cati Calabús van convertir un quiosc en una llibreria que va anar ampliant el seu paper dins la vida cultural de Torroella. El Berenar Literari s’inscrivia en aquesta línia de treball, vinculada a la lectura i a la relació directa amb els lectors.

El format era senzill. Els autors visitaven la llibreria, conversaven amb el públic i signaven llibres. El berenar incorporava també brunyols i productes propis de Setmana Santa. Amb aquesta fórmula, El Cucut situava la llibreria com a punt de trobada literari abans de Sant Jordi.

El creixement va ser progressiu. El 2019, el Berenar Literari va superar el centenar de participants. La trobada havia passat de reunir 17 autors en la primera edició a ocupar un lloc propi dins els dies previs a Sant Jordi.

El Berenar Literari també va donar a Torroella una cita literària identificable. No depenia d’un gran equipament ni d’un format institucional. Sortia d’una llibreria independent i d’una relació sostinguda amb lectors, autors i editors.

El 2023, la desena edició es va dedicar a Vicenç Pagès Jordà, escriptor vinculat a Torroella i a la Llibreria El Cucut. Aquella edició arribava després de l’aturada provocada per la pandèmia i mantenia la trobada dins el calendari previ a Sant Jordi.

El 2011 va ser l’any de la consolidació del Berenar Literari d’El Cucut. Després de l’estrena del 2010, la llibreria va repetir la proposta i va començar una continuïtat que ha acabat fent del Berenar una cita pròpia de Torroella abans de Sant Jordi.

Bibliografia i fonts

Emporion, “El Cucut ha fet trenta anys”, 25 de març de 2017.
https://emporion.org/el-cucut-ha-fet-trenta-anys/

ARA, “Dijous Sant és Sant Jordi a El Cucut”, 6 d’abril de 2017.
https://www.ara.cat/comarquesgironines/dijous-sant-jordi-cucut_1_1372639.html

Gerió, “Una trentena d’escriptors berenen a la llibreria El Cucut”, 29 de març de 2013.
https://www.gerio.cat/noticia/153285/una-trentena-descriptors-berenen-a-la-llibreria-el-cucut

ARA, “Tarda de llibres i bunyols a El Cucut”, 18 d’abril de 2019.
https://www.ara.cat/comarquesgironines/tarda-llibres-bunyols-cucut_1_2680693.html

Revista del Baix Empordà, “La llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí acull el 10è Berenar Literari”, 8 d’abril de 2023.
https://revistabaixemporda.cat/la-llibreria-el-cucut-de-torroella-de-montgri-acull-el-10e-berenar-literari/

Revista de Girona, “El Cucut de Torroella, llibres, cultura i bunyols”, número 349, març-abril de 2025.
https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/436272/530691/642174

2005: L’any que el Festival de Torroella va arribar als 25 anys

El 2005, el Festival de Torroella de Montgrí va celebrar la seva 25a edició amb 27 concerts i una programació que mostrava el creixement del certamen des dels seus inicis. Aquell festival havia nascut el 1981 amb cinc concerts de música de cambra i, un quart de segle després, ja reunia intèrprets i formacions internacionals en una cita estable de l’estiu cultural del municipi.

La trajectòria havia començat amb un format reduït. El primer Festival de Torroella es va celebrar el 1981 i va tenir cinc concerts. La proposta es va anar ampliant durant els anys vuitanta i noranta, amb una presència creixent de la música antiga, la música de cambra, les orquestres i els grans intèrprets. El 2005, el festival arribava als 25 anys amb una estructura molt més ampla i amb una programació que ja formava part del calendari musical català.

L’edició d’aquell any va tenir 27 concerts. La Philharmonia Praga va ser l’orquestra principal convidada i va participar en diversos programes. La cronologia del festival també destaca la presència de Concerto Italiano, Joaquín Achúcarro, Núria Rial, Mireia Farrés, Isabelle Faust i Fazil Say, entre altres noms. El programa combinava intèrprets de trajectòria internacional amb músics i formacions vinculades a l’escena catalana i europea.

Una de les novetats d’aquella edició va ser l’estrena d’una pantalla acústica a la plaça de la Vila. Aquesta incorporació permetia oferir repertoris simfònics en un espai obert i adaptar millor la plaça a les necessitats dels concerts. El detall és important perquè mostra fins a quin punt el festival havia crescut també en exigència tècnica. La programació ja no es podia entendre només com una successió de concerts d’estiu, sinó com un projecte que necessitava espais preparats, condicions acústiques i una organització estable.

La plaça de la Vila tenia un paper central en aquesta relació entre música i municipi. El festival portava els concerts al centre de Torroella i feia que la programació formés part de la vida del poble durant l’estiu. El públic arribava per escoltar música, però també ocupava carrers, places, allotjaments i restaurants. El festival tenia, així, una dimensió cultural i també una presència directa en l’activitat local.

El 25è aniversari permetia mirar enrere. En vint-i-cinc edicions, el Festival de Torroella havia passat d’un primer cicle de cambra a una programació amb orquestres, solistes i conjunts especialitzats. Aquell creixement no va esborrar l’origen del projecte. La música clàssica i la música antiga continuaven tenint un pes central, però el festival havia ampliat formats, repertoris i públics.

El 2005 també situava Torroella dins d’una xarxa de festivals d’estiu amb projecció exterior. El municipi no era només l’escenari on es feien els concerts. Era el punt que donava nom i identitat al certamen. La programació, els espais i la continuïtat anual havien convertit el festival en una peça reconeixible de l’oferta cultural del Baix Empordà.

La presència d’artistes com Joaquín Achúcarro, Isabelle Faust o Fazil Say reforçava aquesta dimensió. Eren noms amb trajectòria internacional i situaven el festival en un circuit musical exigent. Alhora, la participació de veus i músics del país, com Núria Rial o Mireia Farrés, mantenia el vincle amb l’escena catalana.

El 25è Festival també serveix per entendre la importància de la continuïtat. Un festival no arriba a un quart de segle només amb una bona programació puntual. Necessita públic, equip organitzador, suport institucional, espais i una relació sostinguda amb el municipi. El 2005, Torroella disposava ja d’aquesta base. Per això l’aniversari no era només una efemèride, sinó la constatació d’una trajectòria acumulada.

Amb els anys, el Festival de Torroella ha continuat formant part de la programació musical del municipi. Aquella 25a edició queda com un moment de balanç dins d’una història que havia començat el 1981 amb cinc concerts. El 2005, amb 27 concerts i una programació de gran format, el festival mostrava el camí fet i el lloc que havia ocupat dins la vida cultural de Torroella de Montgrí.

Bibliografia i fonts

Festival de Torroella de Montgrí, “Edicions anteriors”.
https://www.festivaldetorroella.cat/ca/edicions-anteriors.html

Festival de Torroella de Montgrí, programa de l’edició 2005.
https://www.festivaldetorroella.cat/pujades/files/2005.pdf

Festival de Torroella de Montgrí, dossier de premsa 2011, cronologia dels 30 anys.
https://www.fundacioernestlluch.org/wp-content/uploads/2022/05/Programa_31_festivaltorroella_ca.pdf

Josep Lloret, “Un resum de 25 anys de Festival de Música”, Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 2006, pàgines 135-151.
https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/186725

Festival de Torroella de Montgrí, “History of the Festival”.
https://www.festivaldetorroella.cat/en/history.html