[AGENDA] Què puc fer el dimarts 21 de juliol a l’Empordà i Comarques Gironines?

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

A Castelló d’Empúries, en el marc del Mediterranean Guitar Festival, avui actuarà el Saltors Guitar Duo, un duet de guitarres en homenatge a Dire Straits. La formació oferirà un tribut a Dire Straits reinterpretant els grans clàssics de la banda de Mark Knopfler. El concert combinarà la fidelitat a les cançons originals amb una proposta musical de segell propi. Serà a la Basílica de Santa Maria, a les 21:00. Les entrades estan disponibles en aquest enllaç.

A Santa Cristina d’Aro, a la Santa Market, un dia més la música tornarà a ser protagonista. La jornada començarà a les 19:00 a l’escenari Palawan amb l’actuació d’Ariana Zar, cantautora de Montornès del Vallès que presenta un repertori de pop d’autor marcat per lletres íntimes i melodies properes.

A partir de les 20.30, hi haurà dues actuacions simultànies. A l’escenari Legendario, el duet A Cau d’Orella, format per Marina Canet i el palamosí Jordi Carreras, oferirà una proposta acústica basada en la complicitat entre tots dos músics. A la mateixa hora, a l’escenari Moritz (Catedral), actuarà Norfeu, guitarrista i cantant empordanès conegut per la seva trajectòria dins l’escena musical del territori.

La programació es completarà a les 22:00 amb el concert d’Alex Cortés, a l’escenari La Santa Central. L’artista oferirà un directe amb banda, caracteritzat per l’energia sobre l’escenari i una proposta de pop contemporani pensada per connectar amb el públic.

 

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Joanetes, l’Estartit i Avinyonet de Puigventós. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

La Universitat de Girona presenta els projectes de recerca arqueològica que impulsa a les comarques gironines

privat:-presentacio-dels-convenis-de-collaboracio-en-l’ambit-de-l’arqueologia-signats-entre-la-udg,-la-diputacio-de-girona-i-altres-institucions-de-les-comarques-gironines
Privat: Presentació dels convenis de col·laboració en l’àmbit de l’arqueologia signats entre la UdG, la Diputació de Girona i altres institucions de les comarques gironines

L’acte s’ha fet al Rectorat de la Universitat de Girona. Hi han participat representants de la universitat, de la Diputació de Girona, d’ajuntaments i d’altres institucions vinculades als projectes. La trobada ha servit per destacar la cooperació entre les administracions i el món universitari.

El rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, ha afirmat que la recerca arqueològica és un exemple de cooperació entre la universitat, les administracions i la ciutadania. També ha destacat que aquest treball genera coneixement, ajuda a preservar el patrimoni i aporta valor al territori.

La universitat ha remarcat la llarga col·laboració amb municipis com Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Calonge i Sant Antoni. També ha destacat els projectes que impulsa amb Quart, Cassà de la Selva i el Consorci de les Gavarres. Aquestes actuacions compten amb ajuts de prop de 70.000 euros de la Diputació de Girona.

El diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha defensat que la protecció i la difusió del patrimoni cultural només són possibles amb una col·laboració estable entre institucions. També ha recordat que la Diputació aporta suport tècnic per facilitar la conservació i la futura adequació dels jaciments.

El vicepresident del Consorci de les Gavarres i alcalde de Cassà de la Selva, Pau Presas, ha subratllat la importància dels projectes del poblat ibèric de la Creueta, a Quart, i del Puig del Castell, a Cassà de la Selva. Segons ha explicat, aquestes actuacions ajudaran a documentar, preservar i donar a conèixer espais patrimonials de gran valor.

El director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas, ha recordat que la recerca arqueològica va més enllà de les excavacions. També inclou la formació de personal investigador, la publicació dels resultats, la conservació dels jaciments i les activitats de divulgació.

La Universitat de Girona defensa que la recerca arqueològica és un servei públic. L’objectiu és ampliar el coneixement sobre el passat, protegir el patrimoni arqueològic i posar-lo a l’abast de la ciutadania.

Sant Sadurní de l’Heura acull una conferència sobre el PLATER amb una setantena de persones

Una setantena de persones van assistir aquest dilluns al vespre a una conferència informativa sobre el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables, celebrada a Sant Sadurní de l’Heura. La sessió tenia com a objectiu explicar les implicacions del document i les possibles conseqüències que pot tenir sobre el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.

La conferència va anar a càrrec de l’enginyer de forests i consultor ambiental Oriol Bassa, membre de l’Associació Natura Empordà. Durant la seva intervenció va explicar els criteris que s’han utilitzat per planificar el desplegament de les energies renovables i va analitzar l’actual proposta del pla.

Una part important de la sessió es va centrar en les possibles afectacions de les grans instal·lacions fotovoltaiques sobre els espais agrícoles de la plana empordanesa. El ponent va exposar quins poden ser els efectes sobre els terrenys agraris, el paisatge i els valors ambientals del municipi.

Oriol Bassa també va destacar la importància de la participació ciutadana durant el període d’informació pública i va oferir orientacions pràctiques perquè els assistents puguin elaborar al·legacions personalitzades i adaptades a la realitat de cada territori.

La conferència va finalitzar amb un torn obert de preguntes, en què els assistents van expressar les seves inquietuds sobre el futur del municipi i les conseqüències que el desplegament de les energies renovables pot tenir al Baix Empordà. La participació registrada posa de manifest l’interès de veïns i propietaris per conèixer l’abast d’aquest procés de planificació territorial.

Com afecta el nou pla ferroviari a les comarques gironines?

privat:-renfe-ofereix-transport-per-carretera-per-la-interrupcio-de-la-circulacio-de-trens-entre-figueres-i-portbou-per-obres
Privat: Renfe ofereix transport per carretera per la interrupció de la circulació de trens entre Figueres i Portbou per obres

Els catalans suspenen al servei de Rodalies i mitja distància de Renfe amb un 4,46 de nota mitjana, segons l’última enquesta Òmnibus de la Generalitat. La xarxa de Rodalies de Catalunya té cada cop més problemes i acumula més retards, fent necessària una reforma. En aquest context, el passat 30 de juny el govern de la Generalitat va presentar a la premsa el nou Pla de serveis ferroviaris 2030-2040. L’objectiu és aconseguir arribar al milió de desplaçats amb tren diariament a tot Catalunya l’any 2040.

Així doncs, cal preguntar-se: com afectarà aquesta nova proposta a les comarques gironines i, especialment, als usuaris del Baix Empordà?

L’estat actual

Actualment existeixen quatre línies que passin per la província de Girona: la R11, la R1, la RG1 i, breument, la R2 Nord.

La R11 és la línia que té més parades en les comarques gironines, ja que realitza el seu trajecte des de Cervera de la Marenda fins a l’estació de Barcelona-Sants, sent també la única línia amb pas per la província que inclou trens de mitjana distància (trens que no s’aturen a totes les estacions del trajecte per fer-lo més ràpid).

A part de la R11, a la província hi ha tres altres línies regionals: la R1, que va des de Maçanet fins a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat passant per la costa; la RG1, que va des de Maçanet fins a Portbou passant per Girona i Flaçà; i la R2 Nord, que realitza uns pocs trajectes al dia des de Maçanet fins a l’Aeroport de Barcelona.

D’aquestes línies només segueixen una freqüència estàndard la R1, sortint un tren cada hora des de Maçanet (cada dues hores des de Blanes), i la RG1, sortint un tren cada dues hores.

Mapa de les línies actuals de Rodalies a les comarques gironines. Font: Rodalies de Catalunya

Nou model ferroviari

El nou pla de la Generalitat aportarà tres canvis principals que poden afectar als usuaris baixempordanesos: l’estandardització de les freqüències, la creació de noves línies de tren i la modificació de les actuals.

Pel que fa a l’estandardització de les freqüències, el pla proposa dividir les línies en els següents tres grups:

  • Serveis estructurants: trajectes més ràpids per connectar els principals centres ferroviaris. En el cas de les comarques gironines, s’hi inclou només els trajectes entre Maçanet-Massanes i l’estació de Sants. Tindran una freqüència d’un tren cada hora.

  • Serveis de rodalia: trajectes que connectin les principals ciutats de referència amb les seves àrees properes. En formaran part tots els trajectes de les comarques gironines (exceptuant, com hem dit abans, els catalogats com a “serveis estructurants”). Tindran una freqüència d’un tren cada mitja hora.

  • Serveis suburbans: dins d’aquesta categoria no s’hi inclourà cap línia de la província de Girona.

Per tal de no aturar el servei de Rodalies en el procés d’aquests canvis, el pla de la Generalitat preveu una aplicació gradual. A continuació us detallem els canvis que afectaran de forma més directa a les comarques gironines.

Fins al 2027-28

Pel que fa a les modificacions d’aquesta etapa, la creació de la R-Aeroport (que no arribarà a la província de Girona) provocarà que la R2 Nord deixi d’arribar fins a l’aeroport de Barcelona, deixant la província sense l’accés directe a l’aeroport fins a les reformes del 2040.

Fins al 2030

La proposta més destacada per al 2030 és la creació de la R88, una nova línia que formarà part del “tren orbital”. Aquesta línia sortirà des de Girona i passarà per, entre altres, la UAB, Tarragona i Reus, però sense passar per Barcelona. Això permetrà que, si es surt des de Girona, es pugui arribar a Tarragona més ràpidament i sense haver de fer un transbordament a Barcelona, com era necessari fins ara.

Línia R88 al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

A part, també es farà un reforç dels regionals de la línia R11 i es duplicarà la freqüència RG1 entre Maçanet-Massanes i Figueres. Això és pensat amb l’objectiu de connectar les estacions intermitges, com seria Flaçà, amb l’estació de Maçanet, ja que serà des de Maçanet-Massanes on sortiran els trajectes més ràpids per connectar la província amb la ciutat de Barcelona.

Fins al 2035:

Pel que fa a les comarques gironines, en aquest període es centraran en augmentar les freqüències: la freqüència de la R1 augmentarà a 4 trens per hora des de Blanes (un per hora des de Maçanet), la de la R11 augmentarà a un tren cada 30 minuts, la de la R88 augmentarà a un tren cada dues hores i la de la RG1 augmentarà a un tren cada 30 minuts en hora punta.

A més, la RG1 allargarà el seu recorregut en dues diferents variants: una de les variants continuarà des de Maçanet fins a Sant Celoni per les mateixes parades que els regionals de la R11, i l’altra seguirà des de Maçanet fins a les estacions de Tordera i Blanes.

Fins al 2040:

Pel 2040 es preveu incrementar la freqüència de la actual R2 Nord (en aquell moment la R2 ja no es dividirà en Nord i Sud), amb un tren cada hora des de Maçanet-Maçanes, i també augmentar la freqüència de la R88 a un tren cada hora. A més, s’allargarà la R11 fins a l’Aeroport de Barcelona, recuperant l’accés directe perdut amb la modificació de la R2 Nord del 2027-28.

Per altra banda, per al 2040 s’hauria d’acabar d’implementar una nova línia de mitjana distància, una línia que anirà per les via d’alta velocitat però farà més parades que un TGV convencional. En el cas de les comarques gironines en sortiran dues línies: la línia Lleida-Barcelona-Figueres i la Tortosa-Barcelona-Figueres (ambdues pararan tant a Figueres com a Girona). A més, el govern treballa en incloure en aquestes línies una parada a l’aeroport de Girona, però el pla no especifica com i quan es faria.

Finalment, també es crearà la R18 com a part de les noves línies transfrontereres, ja que unirà Girona amb Perpinyà, sense parar a Flaçà.

Línies (en ordre descendent) R18, MD, R11 i RG1 al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

Línia R1 (trajectes des de les comarques gironines) al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

Línia R2 (trajectes des de les comarques gironines) al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

[AGENDA] Què puc fer el dilluns 20 de juliol a l’Empordà i Comarques Gironines?

privat:-palafrugell-viu-la-festa-major-amb-mes-participacio-dels-darrers-anys
Privat: Palafrugell viu la Festa Major amb més participació dels darrers anys

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Aquest vespre al Port de la Selva hi haurà el concert del Trio Lorca a partir de les 21 h. El concert forma part del Mediterranean Guitar Festival amb aquest trio format pels guitarristes Javier Moreno, Josele Rider i la violinista Núria Martín. L’experiència proposa un recorregut que abasta des de Manuel de Falla fins a Paco de Lucía.

A Girona es farà un concert de Tom Frauca Trio a les 19 h. Es farà al Pati de la Casa de Cultura.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Palafrugell, Joanetes, l’Estartit i Avinyonet de Puigventós. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

Amaia, o l’art de convertir un auditori en una conversa

CAP ROIG FESTIVAL - AMAIA Fotos: José Irún
CAP ROIG FESTIVAL - AMAIA Fotos: José Irún

Hi ha cròniques que necessiten un parell de dies de distància per entendre què va passar exactament allà dalt. La d’Amaia a Cap Roig n’és una. Potser perquè el viatge ja va començar amb una petita odissea: una baixa de la fotògrafa a última hora, vint-i-tres trucades buscant substitució i vint-i-tres negatives. Anar sola a un concert imposa una mica, no ho negaré, però hi ha escenaris que ho fan tot més fàcil. Cap Roig n’és un.

Pel camí, escoltant les cançons del seu nou repertori, la sensació no era la d’anar a cobrir una artista llunyana, sinó la de retrobar algú que fa anys que forma part de l’imaginari col·lectiu de tota una generació. Des d’aquell OT del 2017 fins a La Mesías, hem vist créixer l’Amaia gairebé en temps real. I potser per això, quan surt a l’escenari, encara conserva aquella estranya capacitat de semblar propera fins i tot des de la distància.

L’havia vist abans. A la inauguració del Primavera Sound compartint escenari amb el repartiment de La Mesías. També al Festival·B, en un entorn molt més sorollós i multitudinari. Però mai havia tingut la sensació de tenir-la tan a prop com divendres a Cap Roig. Potser és l’escenari. Potser és el format assegut. O potser és que Amaia ha trobat aquell punt en què una artista pot actuar davant de milers de persones i continuar semblant que canta per a una sola.

CAP ROIG FESTIVAL - AMAIA Fotos: José Irún
CAP ROIG FESTIVAL – AMAIA Fotos: José Irún

En una nova nit del Festival de Cap Roig, organitzat per Clipper’s Live amb el suport de CaixaBank, els jardins van tornar a demostrar per què continuen sent un dels escenaris més especials de l’estiu català.

Amaia ja no és aquella jove promesa que sorprenia per la seva espontaneïtat. Continua conservant-la, però ara hi afegeix una confiança escènica que li permet moure’s amb absoluta llibertat entre registres, instruments i atmosferes. Entre cançons, conversa amb naturalitat, improvisa comentaris, riu amb el públic i fa referència a la seva família, present entre les primeres files.

Sobre l’escenari, continua fent una cosa que sembla senzilla però que cada cop és més rara dins del pop actual: anar completament a la seva. Mentre altres artistes busquen amplificar cada gest, ella construeix el concert a partir d’instruments inesperats, cançons que esquiven les etiquetes i girs que fan difícil predir cap on anirà la següent peça.

La banda hi té molt a veure. Entre tambors, flautes, xarangos i arranjaments que beuen tant del folklore com del pop contemporani, el repertori es mou amb una naturalitat sorprenent. De cop apareix l’energia despreocupada de Giratutto i, uns minuts després, el concert gira cap a territoris molt més delicats.

Un dels moments més celebrats va arribar amb Ya está. L’aparició d’una arpa enmig de l’escenari va provocar aquell silenci que només es genera quan ningú vol ser la persona que el trenqui. Durant uns minuts, els Jardins de Cap Roig van quedar suspesos entre les cordes de l’instrument i una veu que no necessita gaire artifici per capturar tota l’atenció.

CAP ROIG FESTIVAL – AMAIA Fotos: José Irún

També hi va haver espai per a Yamaguchi, una cançó que resumeix força bé la manera d’entendre el món d’Amaia. Només ella podia escriure un tema sobre un parc de Pamplona i acabar convertint-lo en un pont inesperat amb el Japó. Explicat així sembla una anècdota absurda; escoltat en directe, té tot el sentit del món.

Cap Roig acostuma a ser un festival de públic tranquil, d’aplaudiments continguts i copes de vi blanc. Divendres, però, fins i tot aquesta formalitat va acabar cedint. Amb Tengo un pensamiento, bona part de l’auditori es va aixecar de la cadira i va convertir el tram final del concert en una petita celebració col·lectiva.

Tres dies després, encara em costa explicar exactament què va passar allà dalt. I sospito que aquesta és part de la gràcia. Els concerts que recordes no sempre són els que et deixen respostes. Els d’Amaia, sovint, funcionen just al revés: et deixen unes quantes preguntes més.