23.7 C
Pals
Dimarts, 2 setembre 2025
- Publicitat -

Neix el Torneig Platja d’Aro de Bàsquet amb dos partits entre Spar Girona i Barça

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró acolliran aquest setembre la primera edició del Torneig Platja d’Aro de Bàsquet, fruit de la col·laboració entre el Club Bàsquet Girona i l’Ajuntament. El torneig arrencarà amb dues cites destacades: l’Spar Girona s’enfrontarà al Santfeliuenc el dijous 11 de setembre a les 7 del vespre, i el Bàsquet Girona jugarà contra el Barça el divendres 12 a dos quarts de nou del vespre.

Tots dos partits es disputaran al Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro, on també es podran veure les noves incorporacions dels equips. Les entrades i abonaments es posaran a la venda pròximament a través del lloc web oficial del Club Bàsquet Girona.

La iniciativa vol oferir als aficionats una oportunitat única de gaudir del bàsquet d’elit en un entorn privilegiat. Alhora, busca reforçar la posició de Platja d’Aro com a destinació esportiva de referència, especialment en el tram final de l’estiu, quan el municipi acull competicions com el Campionat d’Espanya de Vert Skateboarding, l’Open Water Platja d’Aro, o el Campionat de Catalunya sènior de tenis femení, entre d’altres.

La relació entre el consistori i els clubs gironins es remunta al 2020, amb accions conjuntes que han inclòs partits de pretemporada, activitats promocionals, campaments per a joves i iniciatives de sensibilització ambiental.

El torneig també consolida una llarga tradició d’acollida d’equips internacionals i professionals al municipi. Al llarg dels darrers 15 anys, Platja d’Aro ha estat escenari d’estades d’equips com el Joventut, el Barça, el Manresa, l’Spar Girona, el Bàsquet Girona, o seleccions com la dels Estats Units i Angola.

La producció de poma de Girona baixa un 11% respecte l’any passat però es manté dins la mitjana

La collita de poma de Girona del 2025 s’estima en prop de 90.000 tones, segons les previsions dels productors. Aquesta xifra representa una reducció de l’11% respecte a l’any passat, quan es va assolir una de les xifres més altes de la història de la Indicació Geogràfica Protegida. Tot i això, la collita prevista es manté en la línia de la mitjana dels darrers cinc anys.

La baixada de producció s’atribueix a una menor floració dels arbres fruiters i a condicions meteorològiques adverses durant el quallat del fruit. Tot i els entrebancs, la producció prevista situa aquest 2025 com el quart any més productiu des que es tenen registres. Joan Bonany, director d’IRTA-Mas Badia, lloc on s’ha dut a terme la presentació de l’inici de collita d’aquest any, destaca el període d’entre sequeres al qual ens trobem actualment.

Bonany reconeix que, tot i la baixada d’un 11% de la producció respecte del 2024, cal posar en context que l’any passat es va viure una temporada “extraordinària” pel que fa a la collita de la poma de Girona. Per tant, aquest 2025 es manté al voltant de la mitjana dels últims cinc anys.

La continuïtat d’una producció elevada es vincula a l’increment progressiu de la superfície cultivada, que ha crescut en unes 300 hectàrees en la darrera dècada. Actualment, la Indicació Geogràfica Protegida agrupa prop de 80 famílies productores que treballen un total de més de 2.000 hectàrees repartides entre el Baix Empordà, l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva. Són declaracions de Joan Bonany.

La varietat Golden lidera la producció, amb unes 28.000 tones, seguida de la Gala i la Granny Smith, que creix any rere any. A més, les noves varietats de poma de tardor guanyen pes, mentre que algunes varietats tradicionals com les vermelles americanes i la Fuji perden presència als camps gironins.

L’acte simbòlic de l’inici de collita s’ha celebrat a l’estació experimental IRTA Mas Badia, a Canet de la Tallada, amb la participació del pintor empordanès Lluís Roura com a convidat d’honor. L’esdeveniment ha comptat també amb representants de la Generalitat, la Diputació de Girona i de la mateixa Indicació Geogràfica Protegida.

Arctic Monkeys encenen les alarmes amb moviments que apunten a una nova era discogràfica

arctic-monkeys-encenen-les-alarmes-amb-moviments-que-apunten-a-una-nova-era-discografica
Arctic Monkeys encenen les alarmes amb moviments que apunten a una nova era discogràfica

L’ambient entre els fans dels Arctic Monkeys està més viu que mai després que en les últimes hores hagin sortit a la llum diversos indicis que podrien anunciar el començament d’una nova etapa discogràfica per al grup britànic.

El primer senyal ha estat la creació d’una nova LLP (Limited Liability Partnership), una societat de responsabilitat limitada que la banda acostuma a registrar sempre que prepara un nou llançament discogràfic o gira. Aquesta estratègia ja ha estat utilitzada anteriorment pels propis Arctic Monkeys i per altres bandes com Radiohead. La informació ha estat descoberta per un usuari de Reddit, que n’ha compartit una imatge del registre oficial.

A més, els seguidors més atents han detectat canvis significatius en la pàgina web oficial de la banda. Tots els elements visuals i referències relacionats amb el seu últim treball, The Car (2022), han desaparegut. En el seu lloc, el web mostra ara un disseny molt més neutre i minimalista, i incorpora una nova secció de subscripció a una newsletter, fet que podria indicar una imminent comunicació oficial per part del grup.

L’entrada Arctic Monkeys encenen les alarmes amb moviments que apunten a una nova era discogràfica ha aparegut primer a Primera Fila.

Un vespre al recer de la fúria, amb en Marco Mezquida i el somni d’en Ravel

Marco Mezquida a Can Quintana - Festival de Torroella

Aquest dimecres vaig assistir a un concert —de piano, violoncel i percussió— al pati de Can Quintana, a Torroella de Montgrí. El concert formava part del festival que organitza Joventuts Musicals i que dirigeix amb molt d’encert la Montse Faura —directora amb criteri, discreta i eficient, i que ha sabut, amb el pas dels anys, bastir una cosa raríssima en el nostre país: un festival on no s’hi crida.

El pati de Can Quintana és un lloc recollit, silenciós, envoltat de parets velles que respiren una certa gravetat empordanesa. Hi ha espais que imposen respecte sense haver de dir res: aquest n’és un. La música hi arriba neta, sense rebotar en artificis ni pantalles. Tot hi sembla més a prop, més humà, més real. Ideal per a un concert com el que va oferir el pianista Marco Mezquida.

Mezquida no fa concerts. Fa viatges. I aquest —com indica el títol de la seva proposta, Ravel’s Dreams— era un viatge a través dels somnis, o millor dit, una mena d’assaig sonor, dispers i personalíssim, sobre l’obra de Maurice Ravel, que fou un compositor molt francès (tot i que Mezquida en va dir que era el més espanyol dels compositors francesos), molt refinat, molt calculador i, alhora, d’una emotivitat extrema. Mezquida agafa aquests temes —la pavana, el bolero, els petits fragments d’aquella música que sembla feta amb rellotgeria suïssa— i els submergeix en una mena d’improvisació, que no és ni jazz ni clàssic ni res concret. És ell.

El resultat és una música lenta, fonda, plena d’ombres i de repeticions subtils. El pianista va molt ben acompanyat: un violoncel que gemega com un home vell quan li fan mal les cames, i una percussió que no fa mai nosa i que s’entortolliga amb el piano com si fos una respiració compartida. Hi ha un moment, al mig del concert, en què no saps si estàs escoltant una partitura de Ravel, una cançó popular corsa o una peça de cabaret alemany. Tot és possible, però res no grinyola.

El públic, assegut, callat, va escoltar amb una atenció que ja és difícil de trobar en gaires concerts d’estiu. Aquí rau el mèrit —no només de Mezquida, sinó del festival. Aquest festival no ven focs artificials. No ven experiències, ni gin-tònics, ni foodtrucks. Aquest festival ven silenci. Ven pausa. Ven el dret a no fer res més que escoltar.

Quan, al final es va acabar el concert i vam sortir al carrer pensava que l’eslògan del festival —“A recer de la fúria del món”— no era cap exageració poètica, sinó una pura descripció.

Vivim envoltats de soroll, d’estímuls i d’una pressa malaltissa. I, de tant en tant, algú com la Montse decideix aixecar una tenda, un recer, una ombra amable on la música torni a ser una cosa útil, com ho és un banc a la vora d’un camí o una cadira vella en una cuina.

Anit, a Can Quintana vaig tenir la sensació que la música sola i desprovista d’artificis encara podia tenir sentit. I això, a aquestes altures, no és poca cosa.

Els micropobles de les Comarques Gironines s’ompliran de música amb el Festival Itinera

Aquest agost, el Festival Itinera torna a fer vibrar els micropobles de les comarques gironines amb una desena de concerts gratuïts que combinen talent musical i patrimoni rural. Fidels a la seva essència, els organitzadors aposten per una programació eclèctica i de qualitat en espais amb encant, com esglésies, places i parcs emblemàtics, amb l’objectiu de descentralitzar la cultura i posar en valor la vida als micropobles.

El Baix Empordà acollirà tres dels concerts destacats del festival. La primera actuació serà el 9 d’agost a Tor (La Tallada d’Empordà), amb Sara Terraza a la plaça de l’Església a les 19 h, portant la seva proposta de pop delicat amb arrels soul i R&B.

L’endemà, 10 d’agost, serà el torn de La Troupe a Gualta, amb un concert previst a les 20 h. I el 22 d’agost, el festival tornarà a Gualta amb Covertons, una formació que revisita grans èxits de la música pop-rock amb un estil fresc i familiar, també a les 20 h (espai per confirmar).

Més enllà del Baix Empordà, el festival passarà per municipis del Gironès, l’Alt Empordà, el Ripollès i la Selva. El 2 d’agost, Panot Horns obrirà el festival a Sant Martí Vell (Gironès), amb un concert a l’Església de Sant Martí Vell (20 h). El 7 d’agost, Tòfol Martínez i Joan Pau Cumellas portaran el millor del blues català al Parc de la Bassa de Ventalló (Alt Empordà) (22 h).

El 16 d’agost, el festival torna a Sant Martí Vell amb Vanessa Ayllón i Abel Litran, i aquell mateix dia Olga Perxés i Mar Montaner actuaran a Vallfogona del Ripollès. El 22 d’agost, a banda de Covertons a Gualta, també hi haurà concerts de Carlos Coronado a Ventalló i Athrodeel a Queralbs (Ripollès). El festival tancarà el 29 d’agost amb The Rusties a Castellfollit de la Roca (La Selva).

El Festival Itinera, impulsat per l’Associació de Micropobles de Catalunya, és molt més que una programació musical: és una iniciativa cultural que reivindica els petits municipis com a espais actius de creació i convivència. En un ambient proper i acollidor, cada concert es converteix en una oportunitat per redescobrir el territori, dinamitzar la vida local i trencar amb la idea que la cultura només passa als grans centres urbans.

Amb aquesta nova edició, el festival consolida el seu paper com a projecte cultural arrelat, inclusiu i transformador, i convida tothom a viure la música en entorns únics.

Junts critica el rebuig del govern de Sant Feliu de Guíxols a la seva proposta per climatitzar els pavellons municipals

privat:-ajut-de-la-diputacio-de-girona-per-a-la-renovacio-del-parquet-del-pavello-carles-nadal

El grup municipal de Junts per Catalunya a Sant Feliu de Guíxols ha expressat el seu desacord amb la decisió del govern local, encapçalat per Carles Motas, de votar en contra de la seva proposta per millorar el confort tèrmic als pavellons municipals de La Corxera i Carles Nadal.

La moció, presentada per Junts al darrer ple municipal, plantejava un pla en dues fases per fer front a les altes temperatures que s’hi registren durant els mesos d’estiu, especialment durant els casals infantils. En una primera fase, es proposava la instal·lació de ventiladors industrials per reduir la sensació de calor. La segona fase contemplava una actuació més estructural amb sistemes d’aire condicionat alimentats amb plaques solars, amb l’objectiu de convertir els equipaments en refugis climàtics sostenibles.

El portaveu de Junts, Toni Carrión, ha lamentat que la proposta no prosperés i ha atribuït el rebuig del govern a motius polítics. Segons Carrión, l’objectiu era oferir una solució realista davant la situació de calor extrema i garantir el benestar de les persones usuàries, especialment els infants.

Des del grup municipal reiteren la seva voluntat de fer una oposició constructiva i continuar presentant iniciatives que consideren beneficioses per al conjunt de la ciutadania.