/
RSS Feed
Programacions Culturals Estables. Una oportunitat
/
RSS Feed
Fa pocs dies vaig tenir un debat molt interessant sobre les Programacions Culturals estables. No soc ni tècnic ni especialista en Programació Cultural, però penso que cal diferenciar les Agendes Culturals de les Programacions Culturals Estables.
Les Agendes Culturals són absolutament necessàries i tenen un objectiu informatiu. Normalment, les activitats que s’anuncien no estan interconnectades ni pensades de fora global. Sempre hi ha excepcions és clar, però el seu objectiu és saber quin dia fan què.
En canvi, una Programació Cultural Estable ens relaciona un conjunt d’espectables que ocupen la cartellera cultural durant un període de temps concret. Anual, semestral, trimestral, etc. Això obliga als organitzadors a planificar-ho amb temps, seleccionar quin tipus d’espectacle es vol i conèixer bé el sector i les necessitats. D’alguna manera implica professionalitzar el sector Cultural de les administracions públiques, cosa positiva. Fins i tot pot portar a estalviar despeses a curt termini.
Però els principals beneficiats serien els espectadors, els quals podrien planificar els espectacles que volen veure, aconseguir abonaments o descomptes de fidelitat, ser crítics, sentir-se partícips de l’enclavament cultural, etc.
Passant a una visió més llarg-terminista, penso que aquests programes, que normalment prenent un nom concret, també poden ser estructures de pensament, valors, normes i pràctiques que es transmeten i consoliden dins d’una societat al llarg del temps. En són exemples les programacions anuals dels grans teatres catalans, o els programes culturals semestrals i trimestrals de l’Ajuntament d’Olot, Figures o Palamós. Aquests s’esforcen en intentant posar un fil argumental a tota la programació, que ens expliqui alguna cosa o suggereixi quelcom. A vegades es pot resumir amb algun eslògan.
Al final la Cultura té aquesta finalitat no? Influir en la manera en què els individus perceben el món, interactuen amb els altres i prenen decisions en la seva vida quotidiana.
Per tot plegat i independentment de les dimensions i les capacitats dels Ajuntaments, soc un ferm defensor que tots ells estableixin Programacions Culturals Estables.
Vuit locutors històrics de la ràdio gironina s’apoderen de Ràdio Capital, pel dia mundial de la ràdio
El dissabte 15 de febrer, Ràdio Capital celebrarà el Dia Mundial de la Ràdio amb una programació especial que posarà en diàleg diverses generacions de professionals del mitjà. Al llarg del dia, alguns dels locutors històrics més destacats de la ràdio gironina tornaran als micròfons, però ho faran d’una manera molt especial: acompanyats del talent jove de Ràdio Capital.
Martí Gironell, Jordi Finazzi, Jordi Pagès, Anna Lanzas, Joan Bosch, Pere Farjas, Carles Gilibets i Miquel Curanta seran els protagonistes d’aquesta jornada excepcional. Cadascun d’ells conduirà una hora de programació en directe, amb la seva selecció musical particular i compartint estudi amb un membre de l’equip actual de Ràdio Capital. L’objectiu és generar un diàleg entre dues mirades: la dels professionals que van viure una època en què la ràdio era el mitjà hegemònic i la dels qui avui treballen en un ecosistema digitalitzat i en constant evolució.
La programació especial començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a les 8 del vespre, amb una graella que abordarà com ha canviat el mitjà al llarg dels anys. La publicitat a la ràdio gironina, l’impacte de la ràdio en la trajectòria d’artistes i músics, la història de la ràdio al Baix Empordà o l’evolució del periodisme esportiu a les ones són només alguns dels temes que es tractaran. També es parlarà de com les noves tecnologies han transformat la manera de fer ràdio, així com del paper dels influencers i la seva relació amb aquest mitjà.
A més dels locutors històrics, al llarg del dia passaran pels micròfons de Ràdio Capital altres convidats, com Núria Riquelme, Francesc Sánchez-Cartasés i Tura Soler, que aportaran la seva visió sobre el present i el futur de la comunicació. La jornada també inclourà connexions en directe des del carrer i amb altres emissores de la demarcació de Girona, fent de la celebració un esdeveniment compartit i obert a tothom.
La programació es podrà seguir en directe al 95.6 FM, en streaming a través de radiocapital.cat i també en format audiovisual al web de l’emissora.
Amb aquesta iniciativa, Ràdio Capital vol retre homenatge a la ràdio gironina i als seus professionals, però també posar en valor les noves generacions que continuen reinventant el mitjà. El Dia Mundial de la Ràdio serà així una oportunitat per recordar, compartir i projectar el futur d’un dels mitjans més estimats i imprescindibles.
El Govern diu que l’agilització de processos administratius al sector agrícola permetrà un estalvi de prop de 430 MEUR
El Govern ha assegurat que les 20 mesures que han aprovat per agilitzar tràmits i processos administratius al sector agrícola, podrien permetre l’estalvi de 429,7 MEUR anuals i afavorir a unes 106.240 empreses. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha destacat que l’agrícola i ramader és el primer sector econòmic que es beu beneficiat d’aquesta compactació de tràmits amb eines com el portal únic Rural Data que agruparà uns 20 aplicatius diferents. Una plataforma que estarà en marxa durant el primer trimestre de l’any. Paneque també ha parlat de l’acord amb el Gremi de la Pagesia i ha dit que “avança en reivindicacions que fa anys que es demanaven” i si altres organitzacions aporten més qüestions, les escoltaran.
La portaveu de Govern, Sílvia Paneque, ha remarcat que l’executiu vol donar una resposta “eficient i àgil” als agricultors i ramaders i per això han aprovat aquest paquet de 20 mesures que en bona part “cristal·litzen” acords que ja s’havien plantejat com a Govern per un sector econòmic important que és un dels primers que es beneficia d’aquesta unificació. En aquest sentit, ha dit que les primeres estimacions apunten que el sector podrà estalviar fins a 429,7 MEUR anualment gràcies a l’agilització de tramitacions i que 106.240 empreses d’arreu de país se’n veurien beneficiades.
En matèria ramadera, les mesures estipulen una facilitació del moviment del bestiar i també del treball en petites explotacions, que tenien unes “exigències” com si fossin grans explotacions. També està previst guanyar eficiència amb el Registre d’explotacions. Pel que fa a l’àmbit agrícola, la consellera ha destacat les exempcions amb els registres de dejeccions amb l’eliminació del límit de nitrogen de referència i l’establiment d’un mecanisme més precís adaptat, i l’impuls de la qualificació d’explotacions agràries prioritàries, en casos que estiguin situades en zones despoblades o que estiguin gestionades per dones i joves. Aquestes explotacions tindran beneficis fiscals i un tracte preferent per aconseguir ajuts.
D’altra banda, també s’ha aprovat el redisseny complet dels tràmits vinculats amb el material vegetal i la biodiversitat, previst per al darrer trimestre de l’any, amb l’objectiu de permetre una relació integral des d’un únic entorn, que faciliti una gestió més eficient i un servei més adaptat a les necessitats de les persones operadores. També es redissenyaran els serveis vinculats a la maquinària agrícola per promoure’n la digitalització completa, l’automatització de comprovacions, la integració de dades amb sistemes externs i la millora en el procés de certificació.
Pel que fa als regadius, s’ha acordat l’exempció a les comunitats de regants de l’obligació d’aportar un aval abans de l’inici de determinats projectes d’obres que compleixin determinats requisits.
Per mitigar l’emergència cinegètica amb plagues com la del conill a les comarques de Ponent, el Govern redissenyarà el servei d’obtenció de llicències de caça i pesca amb la implantació d’un nou sistema de sol·licitud que facilitarà la gestió integral de tot el procés des d’un mateix sistema i que permetrà la integració de les llicències de caça i pesca des del mòbil.
En matèria d’incendis forestals i boscos, s’exclouran les zones forestals aïllades de menys d’una hectàrea del càlcul de la distància de l’àrea d’influència forestal. També es revisarà enguany, durant el segon trimestre, el procés d’autorització i comunicació d’activitats amb risc d’incendis forestal, i es promourà la simplificació i agilització del procés de rompudes forestals, per facilitar la gestió sostenible sense comprometre la protecció ambiental ni l’activitat productiva.
Mesures transversals
Paneque ha recordat que una de les queixes reiterades del sector era la de poder disposar ‘dun calendari únic de controls per agrupar les inspeccions que reben periòdicament a les explotacions. El Govern ho vol impulsar i d’aquesta manera evitar duplicitats i guanyar “impacte productiu”. En aquest sentit, la consellera Portaveu ha remarcat que els pagesos volen treballa i no “atendre inspeccions i paper”, per la qual cosa aposten per la “racionalització i concreció”.
També es promourà un calendari de pagaments d’ajuts i es recuperaran les oficines comarcals del Departament d’Agricultura com un “espai de suport i acompanyament”. En aquest sentit, es vol implantar un sistema de “vídeo atenció” en algunes d’aquestes oficines per oferir un “acompanyament individualitzat” als agricultors i que no els calgui fer desplaçaments per segons quins tràmits.
Per últim, Paneque ha valorat que el decret aborda diferents àmbits però vol aportar solucions “reals i concretes al sector”. Un sector, ha dit, que ara mateix ha de treballar amb 20 aplicatius diferents i per això els agruparan tots posant en funcionament el portal Rural Data al llarg d’aquest primer trimestre.
Resposta a les crítiques d’organitzacions agrícoles
En resposta a les crítiques de JARC a l’acord amb el Gremi de la Pagesia, Paneque ha defensat que avança en reivindicacions que fa anys que es demanaven per poder avançar des del sector i donar viabilitat a petites explotacions. També ha assegurat que si des d’altres àmbits s’aporten qüestions i mesures per abordar, les escoltaran i miraran de posar recursos per avançar. Així mateix, ha recordat que hi ha l’instrument de la Taula Agrària on les organitzacions JARC i Unió de Pagesos hi tenen representació per poder negociar amb el Govern mesures que els afecten.
15 centres del Baix Empordà encara tenen mòduls prefabricats durant el curs 2024-2025
El Baix Empordà compta amb 47 mòduls prefabricats – o més coneguts com a barracons – en 15 centres escolars i instituts durant el curs 2024-2025. Alguns dels centres que fa més anys que arrosseguen aquesta problemàtica són l’Escola Fanals d’Aro (a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró), l’Escola Vall-llobrega, l’Escola Forallac i l’Escola Empordanet (a la Bisbal d’Empordà). Aquesta xifra, però, augmenta respecte a les dades publicades del curs 2020-2021, moment en el qual a la comarca hi havia 44 mòduls prefabricats ubicats en diversos centres.
Els centres que tenen més mòduls prefabricats actualment, segons dades del Departament d’Educació, són les quatre que ja hem mencionat: encapçalen la xifra l’Escola Empordanet i l’Escola Fanals d’Aro, amb 7 barracons cadascuna; el segueix de ben a prop l’Escola Forallac amb 6 mòduls; i, finalment, l’Escola Vall-Llobrega que té 5 mòduls prefabricats.
Centres pendents de construcció
Alguns dels casos més greus a la comarca són el de l’Escola de Forallac, l’Escola de Vall-llobrega o l’Institut-Escola Francesc Cambó i Batlle a Verges. La presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Escola de Forallac, Marta Clusa, explica que al centre fa 17 anys que es troben en aquests mòduls prefabricats. Va ser el passat 7 de novembre de 2023 quan famílies i infants del centre van tallar la C-66 a l’alçada de la rotonda de Vulpellac per reclamar al Departament d’Educació el projecte de l’escola. De moment, però no hi ha cap novetat, tot i que l’Ajuntament ja ha cedit els terrenys perquè es pugui construir el nou centre.
La presidenta de l’AFA de l’Escola Vall-llobrega, Núria Lisbona, reconeix que el centre fa més de 20 anys que es troba en aquests mòduls prefabricats, “hi són des que es va inaugurar l’escola”. Una de les novetats és que està previst que les obres comencin a partir del juliol, “tot i que fa 13 anys que esperem que es compleixin aquestes promeses”. Ja s’ha adjudicat una empresa i està previst que el termini d’execució de les obres sigui de 9 mesos. Tot i això, Núria Lisbona reconeix que el temps d’espera ha estat “massa llarg”.
Pel que fa a l’Institut-Escola Francesc Cambó i Batlle a Verges, l’alcaldessa del municipi, Diana Canals, admet que és un centre que fa anys que hauria d’estar construit. “Es va dir que els barracons serien una solució provisional abans de construir l’edifici que hauria d’acollir tant l’escola com l’institut”, explica l’alcaldessa. Però aquesta situació ja fa més de 15 anys que s’allarga. L’edifici de l’escola i els barracons (que són l’institut) estan separats per la carretera que travessa el municipi. Aquest centre no atén únicament els alumnes de Verges, sinó que arriben diversos autobusos amb alumnes dels municipis de la rodalia.
Diana Canals explica que se senten desemparats i frustrats davant el Departament d’Educació, “perquè cada cop sorgeix algun imprevist o alguna mancança en els documents que presentem per cedir els terrenys per a la construcció del nou Institut-Escola”. La darrera afectació, que ha fet reduir el terreny cedit als 10.000 m², ha estat a causa d’un rec que serveix per recollir la pluja que cau als camps i canalitzar-la. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no la considera un rec, però des del Departament d’Educació no volen assumir aquesta parcel·la en la seva totalitat. Per això, el consistori de Verges encara està treballant en la cessió d’aquest terreny que es redueix en 2.000 m² de la cessió original, que havia de ser de 12.000 m².
L’alcaldessa del municipi explica que hi ha alumnes que han passat pel centre i que ja s’han graduat, però que no arribaran a conèixer el nou Institut-Escola. Diana Canals reconeix que els barracons tenen un cost de manteniment i que potser “seria més lògic començar a plantejar la construcció del nou centre”.
La XIII Setmana dels Rahola comptarà amb converses amb Antoni Bassas, Neus Bonet o Jordi Hurtado
La XIII Setmana dels Rahola portarà a Girona cinc converses sobre periodisme amb figures destacades del sector. L’esdeveniment començarà el 18 de febrer i s’allargarà fins al dia 27, quan se celebraran els Premis Carles Rahola de Comunicació Local.
El cicle s’iniciarà amb Antoni Bassas, que parlarà amb la periodista Laura Fanals sobre la seva trajectòria. El 19 de febrer, Neus Bonet i Margarida Moles reflexionaran sobre el passat, present i futur del periodisme radiofònic després de la projecció del documental Muntem una ràdio?. L’endemà, el fotògraf Tino Soriano compartirà la seva experiència com a reporter amb Sònia Cebrián.
El dissabte 22, Jordi Hurtado repassarà la seva trajectòria televisiva en una xerrada a Girona. Finalment, el 26 de febrer, Txell Feixas parlarà amb Àngels Bronsoms sobre la situació de les dones en zones de conflicte com l’Afganistan i Gaza.
Paral·lelament, del 13 al 27 de febrer es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona una exposició amb les fotografies presentades als Premis Carles Rahola del 2023. També, coincidint amb la Setmana, els Amics de la Unesco de Girona celebraran el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer amb una taula rodona sobre el paper del mitjà en la lluita contra el canvi climàtic.
El punt final de l’esdeveniment arribarà el 27 de febrer amb el lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que reconeixen la tasca dels professionals del sector. La cerimònia tindrà lloc a les vuit del vespre a l’Auditori de Girona.
