17.4 C
Pals
Dilluns, 13 octubre 2025
- Publicitat -

Sílvia Simon: “Volem oferir referents perquè les nenes es vegin com a futures científiques”

Silvia Simon
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Sílvia Simon: "Volem oferir referents perquè les nenes es vegin com a futures científiques"
Loading
/

La Universitat de Girona se suma a la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb una setmana commemorant aquesta diada que se celebra avui 11 de febrer. S’han organitzat activitats i actes des del 10 i fins el 15 de febrer per posar en relleu i revaloritzar la tasca de la dona en el món de la ciència. I per parlar d’aquestes jornades i el paper de la dona en la ciència ens ha visitat al Supermatí la delegada del rector per a la Promoció i Divulgació de la Universitat de Girona, professora de química d’aquesta mateixa universitat, Sílvia Simon.

Segons Sílvia Simon, les dones han estat històricament invisibilitzades en l’àmbit científic, cosa que ha contribuït a la baixa presència femenina en determinades disciplines. “Si no tens referents, és difícil imaginar-te en aquest camí”, destaca. Per això, la universitat ha dissenyat un programa d’activitats que permeti mostrar models femenins propers i accessibles.

Una de les iniciatives més destacades és l’exposició “Investigadores amb Denominació d’Origen”, que mostra diverses investigadores de la Universitat de Girona en cartells distribuïts per diferents punts de la ciutat. L’objectiu és posar en relleu la seva tasca i evidenciar que són persones pròximes, que formen part del dia a dia de la comunitat. “Veure una investigadora que compra a la mateixa botiga que tu trenca la idea que la ciència és un món distant i elitista”, assenyala Simon.

A més, durant la setmana més de 200 estudiants participen en jornades a la universitat on poden interactuar amb investigadores, fer preguntes i conèixer el seu dia a dia. Aquestes trobades són fonamentals per demostrar que la recerca és una opció real i assolible per a qualsevol jove amb inquietud científica.

A banda de les xerrades i les trobades amb investigadores, la Universitat de Girona també ha organitzat activitats pensades per a infants. Una de les més singulars és la sessió de jocs de taula científics, en col·laboració amb diverses entitats, on nenes i nens d’entre 6 i 10 anys poden jugar amb investigadores joves. L’objectiu és despertar l’interès per la ciència des de ben petits i fer veure que és un àmbit accessible i apassionant.

Trencar el sostre de vidre

Sílvia Simon subratlla que la divulgació és clau per aconseguir més presència femenina en disciplines científiques i tecnològiques. Tot i això, reconeix que durant els darrers anys s’ha fet molta feina. “Moltes noies no es plantegen estudiar ciència perquè no tenen referents, però quan descobreixen què implica realment la recerca, s’adonen que és una opció molt atractiva”, explica.

Tot i els avenços en matèria d’igualtat, encara existeixen barreres per a les dones en el món científic. Segons Simon, la presència de dones en càrrecs acadèmics alts continua sent inferior a la d’homes, especialment en disciplines tecnològiques i d’enginyeria. “A la Universitat de Girona, per exemple, el nombre de catedràtiques és molt menor que el de catedràtics, però no perquè no hi hagi dones capacitades, sinó perquè durant dècades no es van generar oportunitats per a elles”, apunta. Amb iniciatives com aquesta, la Universitat de Girona vol contribuir a trencar aquest sostre de vidre i fomentar la presència de dones en el món de la recerca i la innovació.

“Quan als mitjans es parla de ciència, sovint es dona veu a experts, però no tant a expertes. Això també influeix en la percepció de la societat i en el fet que moltes nenes no es vegin com a futures científiques”, reflexiona Simon. Per això, a la Universitat de Girona hi ha un llistat amb veus expertes perquè els mitjans de comunicació puguin ser paritaris quan busquen professionals en diferents àrees. “No es tracta només d’una setmana, sinó d’un compromís a llarg termini per normalitzar la presència de les dones en el món científic i tecnològic”, conclou Simon.

Supermatí – 11 febrer 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 febrer 2025
Loading
/

El Consell Comarcal del Baix Empordà aprova el nou reglament de gestió de residus municipals

Ple consell comarcal del baix empordà

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha donat llum verda a un nou reglament de gestió integral de residus municipals. Aquest document estableix les normes que han de complir tant l’empresa encarregada de la recollida com la ciutadania. Un cop aprovat, s’obre un període per presentar al·legacions i proposar modificacions.

En la mateixa sessió, el plenari ha aprovat l’adhesió de Torrent i de Calonge i Sant Antoni al Pla de Serveis en matèria de gestió tributària i recaptació. Mentre que Calonge i Sant Antoni només s’hi incorporen per a la recaptació executiva, Torrent amplia la col·laboració a altres competències com la recaptació voluntària, la gestió d’impostos i la sol·licitud d’avançaments econòmics.

El ple també ha acordat impulsar una moció comarcal per millorar el transport públic al Baix Empordà. El document analitzarà l’actual situació i proposarà mesures per fer el servei més eficient, accessible i sostenible. Es planteja incrementar freqüències i rutes, millorar les connexions amb les estacions de tren i adaptar els horaris a les necessitats educatives i laborals.

A més, s’ha validat el pla anual de control financer per al 2025 i l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte General de les corporacions locals de l’any 2022. També s’ha resolt el contracte amb l’empresa Resilis per a la gestió del Centre Residencial d’Acció Educativa de Sant Feliu de Guíxols, que passarà a ser gestionat per la Generalitat.

A Bordeus

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
A Bordeus
Loading
/

Un rampell de nostàlgia evocant la jovenesa m’ha portat a Bordeus, al número dos del carrer de Santa Caterina, on quan jo era petit suposadament hi vivia un tal Pierre Richard, i ara hi ha una Apple Store. Pas mal. El noi, que recordo en forma de dibuix de traç gruixut de llibre de text, ja tenia bon gust triant llocs per viure, si es té en compte que té ben proper l’Hotel Intercontinental, just davant del teatre de l’Òpera, a poques passes del monument als Girondins, amb un FNAC a tocar i boulangeries d’autor.
Si el nen dibuixat al llibre de francès de sisè de bàsica i jo teníem aleshores una edat similar, ara aquell noi que tenia una complexió més aviat esquelètica, deu ser un francès de bufanda i ullera gruixuda, divorciat però alegre, d’uns cinquanta-cinc anys, panxolina intel·lectualoide, i cervell que viu la vida entre sartrerià, macronista i trumpista.
Segur que a Bordeus he coincidit amb ell en alguna que altra braseria neorural on t’infles de vins ‘beaujolais’ a copes i hem menjat ben a la vora magret d’ànec amb salses d’aquelles que tenen de tot.
Són les amistats que tornen a ressuscitar al cervell quan et fas gran i que ni recordaves que vivien. Que et van acompanyar; que naixien al setembre i s’aparcaven amb una mica de sort passat Sant Joan. Que convivien amb tu durant el curs amb la melodia d’hora del pati, del “Xurra mediomango mangotero, xiva, cabe, tute i gua”.
Però no vaig a la infantesa. De fet, no m’he mogut de Bordeus, de la ciutat ni de la seva nit. Quan fa fred i plou, les nits de Bordeus són de puny atlàntic, i l’aire humit del Garona m’empastifa amb el baf dels vapejadors, encara tan incomprensiblement freqüents a la França tan poc submisa.
Tres cerveses més avall veig una senyora gran, força gran, que per mi que deu ser la mare de Pierre perquè és ben igual, i camina igual, i  potser carrega més de Mitterrand que no pas el fill. Porta aquell bolso blanc que li recordo, o que li crec recordar perquè l’edat passa per tothom, i si no ha existit jo li dono vida, i més després de tres cerveses. A ella i el bolso. I recordo que en una edat tan difícil com la preadolescència, quan crec que la vaig conèixer llegint les primeres paraules en francès, segurament jo m’hauria enamorat de les seves cames.
Poden passar moltes nits en les coses i en les cases. O poden passar moltes coses en les cases, i en les nits, tant li fa l’ordre.
Em va agradar fer l’exercici de recuperar un personatge que vivia amb mi fa mig segle i veure que envellim força dignament, en un tros de món prou delicat i amable, valorant, això sí, sempre, la “joie de vivre”

Els pagesos gironins es mostren satisfets amb l’acord perquè inclou la divisió de l’aqüífer Fluvià-Muga

Els pagesos gironins han celebrat l’acord amb el Govern amb una assemblea en un camp de Pontós (Alt Empordà). Un dels punts del pacte inclou la divisió de l’aqüífer Fluvià-Muga, reivindicat especialment pels pagesos que reguen a la zona del Fluvià i que es troben amb restriccions cada vegada que es declara l’emergència a la Muga. El portaveu del Gremi de la Pagesia a Girona, Jordi Ginabreda, assenyala que estan “molt contents” d’haver pogut arribar a aquest acord i que “s’ajusta a la realitat”. Ginabreda també es mostra satisfet per la simplificació a l’hora de controlar la població de senglars i cabirols sense dependre “del vedat de torn”. El sector avisa, però, que estaran amatents al compliment de l’acord.

Els pagesos de la zona del Fluvià no es veuran afectats per les restriccions que hi pugui haver a la Muga. Tot i que físicament les dues conques estan separades, no ho estan administrativament, fet que afecta directament als pagesos de la zona del Fluvià. Des de fa anys el sector demanava dividir els dos aqüífers en relació a les restriccions i gestió de la sequera. Això, a la pràctica, vol dir que si al Fluvià hi ha prou aigua per regar, no entri en restriccions si a la Muga no n’hi ha i, per exemple, es pugui plantar blat de moro, que necessita més aigua que altres sembrats. Cal recordar que poques setmanes que el Govern ha aplicat aquestes restriccions, arran de la falta d’aigua a tota la conca.

A banda i també en relació a l’aqüífer, el sector ha explicat que s’està tornant a impulsar la taula de la Muga, que pretén incloure tots els sectors afectats per l’escassetat d’aigua. En aquest sentit, els pagesos recorden que, quan hi ha restriccions, ells són qui més les pateixen, ja que se’ls limita en un 80% la disponibilitat. En canvi, la indústria només se li aplica un 40% i altres sectors, directament no en tenen.

Per tot plegat, els pagesos demanen que “tothom s’arremangui” a l’hora de gestionar la sequera i que el Govern assegui a la mateixa taula les parts implicades.

Control del senglar i el cabirol

Més enllà de la separació “burocràtica” dels dos aqüífers, l’acord al que van arribar el Govern amb el Gremi de la Pagesia aquest diumenge també contempla facilitar la gestió de les plagues, o el que és el mateix, que amb una simple notificació n’hi hagi prou per “defensar el territori” de senglars i cabirols.

Fins ara, el procés perquè un pagès pugui matar aquestes espècies que fan malbé els sembrats era “llarg i feixuc” i incloïa un informe del vedat. Ara, en canvi, només amb una notificació el pagès podrà matar per evitar que els animals li facin malbé els camps.

“Aquí Girona estem contents de poder defensar el territori sense tràmits burocràtics i gestions i sense haver d’estar pendents d’una decisió final del vedat de torn que hi posi més o menys voluntat a deixar-nos matar”, assenyala el portaveu del Gremi de la Pagesia a Girona, Jordi Ginabreda.

Amatents als compliments

Ginabreda ha celebrat la mostra “de força i unitat” que hi ha hagut aquest dilluns en la concentració a Pontós, on s’han renunit centenars de pagesos de les comarques gironines amb prop de 150 tractors. El portaveu del Gremi de la Pagesia ha deixat clar que “estaran amatents” al compliment de tots els acords i que, si no es mantenen, tornaran a sortir i a mobilitzar-se.

“Els polítics són polítics. A l’hora de dir paraules en saben molt i són molt ràpids. Ells s’asseuen i tenen molta predisposició a escoltar. Ara falta veure com es transforma en fets, però els polítics són polítics”, destaca Ginabreda.

Pressions per no sortir

Una altra de les queixes del sector han estat les pressions que hi ha hagut els darrers dies per evitar sortir a manifestar-se i tallar algunes de les principals vies. A les comarques gironines el tall estava previst a l’encreuament de l’N-II i l’autopista AP-7 a Pontós.

“Els últims dies han estat bastant durs, amb un desplegament policial espectacular. La zona de Pontós estava carregada de furgonetes de l’ARRO per exemple. A més el Govern ens demanava expressament que no sortíssim”, ha conclòs. Un cop celebrada l’assemblea, els pagesos han celebrat un dinar popular al camp, recordant les mobilitzacions de fa un any.

L’Estartit celebra una jornada de treball per connectar l’oferta i la demanda laboral en el sector turístic i comercial

estartit

L’Estartit acollirà el pròxim 4 de març la primera Jornada de Treball, una iniciativa que vol posar en contacte empreses i persones que busquen feina en sectors com el turisme, la restauració, el comerç i els serveis. L’objectiu és facilitar la contractació abans de la temporada alta i ajudar els negocis locals a cobrir vacants.

L’esdeveniment està organitzat per l’Associació de Foment del Turisme, l’Estació Nàutica Estartit-Illes Medes i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit. Se celebrarà a la Sala Polivalent entre les 10 h i les 13 h. Les empreses que vulguin participar han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça [email protected]. En canvi, les persones interessades a trobar feina no han de fer cap inscripció prèvia, només han de presentar-se a la jornada amb el seu currículum.

A l’entrada del recinte hi haurà un punt d’informació amb un cartell que mostrarà les empreses participants i les seves ofertes de feina. Els candidats podran adreçar-se directament a les taules de les empreses que els interessin per fer una entrevista breu i lliurar el seu currículum.

Els organitzadors esperen que la jornada sigui un èxit i serveixi tant per a empreses com per a treballadors. La data s’ha escollit estratègicament, ja que coincideix amb un festiu escolar, fet que permetrà la participació de joves que busquen la seva primera experiència laboral de cara a l’estiu.