21.3 C
Pals
Diumenge, 12 octubre 2025
- Publicitat -

Xavier Gamero: “Abans que acabi el mes de febrer ja haurem esgotat les inscripcions per la cursa del Correpoble”

correpoble 2025 la Bisbal d'Empordà
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Xavier Gamero: "Abans que acabi el mes de febrer ja haurem esgotat les inscripcions per la cursa del Correpoble"
Loading
/

Ja són més de 800 les persones que s’han inscrit en la cursa del Correpoble per l’edició del 2025, que enguany tindrà lloc a la Bisbal d’Empordà el pròxim 12 d’abril. I per parlar de l’edició d’enguany ens ha visitat al Supermatí el mateix driector tècnic del Consell Esportiu del Baix Empordà, Xavier Gamero.

L’organització ja ha registrat més de 800 inscripcions i espera arribar als 1.500 participants abans del 3 de març. Després d’aquesta data, el preu per apuntar-se a la cursa augmentarà. “Segurament a mitjans del mes de febrer ja haurem esgotat les inscripcions”, admet Xavier Gamero. Explica com cal inscriure’s a la prova per aquells que encara no ho hagin fet.

Cada participant representarà un municipi del Baix Empordà i portarà la samarreta personalitzada del poble escollit, que es podrà recollir en punts locals com pavellons, piscines municipals o botigues designades. A més, els dorsals i altres materials es distribuiran durant el dijous abans de l’esdeveniment.

El recorregut, de 10 quilòmetres, inclou trams urbans i naturals amb un desnivell moderat de 70 metres, fet que el fa apte per a persones de totes les edats i condicions físiques. Seguint el compromís de fomentar la inclusió, també s’hi permet la participació amb familiars o animals de companyia. Xavier Gamero explica com anirà el recorregut de la cursa.

Com a novetat, dos euros de cada inscripció es destinaran a un projecte solidari per millorar serveis destinats a persones grans al Baix Empordà. Aquesta iniciativa reforça l’esperit comunitari de la cursa, que busca ser una festa de l’esport popular i un estímul per promoure hàbits saludables al territori.

Supermatí – 28 gener 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 28 gener 2025
Loading
/

El Baix Empordà es reuneix en un Consell d’Alcaldies per conèixer el nou Pla Únic d’Obres i Serveis

Consell d'alcaldies del consell comarcal del baix empordà

El Consell d’Alcaldies del Baix Empordà ha celebrat una nova reunió centrada en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per al període 2025-2029. La trobada, que ha reunit més d’una trentena d’alcaldes i alcaldesses de la comarca, ha comptat amb la presentació del delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Guitart. El pla inclou un pressupost de 500 milions d’euros per impulsar inversions als municipis catalans.

A més, Joan Martín, Director dels Serveis Territorials d’Economia i Finances, ha exposat les línies de finançament disponibles a través de l’Institut Català de Finances, i ha explicat els detalls de la nova Llei d’Erradicació de l’Amiant. Aquesta normativa pretén eliminar aquest material nociu i minimitzar els seus efectes sobre la salut.

En l’àmbit ambiental, Josep Guix, Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació a Girona, ha alertat sobre el risc d’incendis forestals i ha informat sobre les subvencions destinades a netejar fusta morta als boscos.

Finalment, Mònica González, Directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes, ha repassat les obligacions dels ajuntaments pel que fa al tràmit d’empadronament i ha detallat els recursos disponibles per garantir-ne una gestió eficient.

Les comarques gironines guanyen 17.300 llocs de treball al 2024 i tanquen l’any amb una taxa d’atur del 7,7%

Atur comarques gironines

Les comarques gironines han guanyat 17.300 llocs de treball al 2024 i tanquen l’any amb una taxa d’atur del 7,72%. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), el sector on més s’ha enfilat l’ocupació és el dels serveis (dins el qual hi ha comerç i turisme). En concret, el terciari ha sumat 14.900 empleats al llarg de l’any. Per contra, però, la indústria tanca el 2024 a la baixa. Ara bé, les dades de l’EPA també recullen com la inflació i les incerteses econòmiques han passat factura durant el quart trimestre. Perquè del rècord d’ocupació assolit al setembre, amb 393.200 treballadors, al tombant de l’any s’ha passat als 387.200. Pel que fa als aturats, a finals de desembre a la demarcació hi ha 32.400 desocupats que busquen feina.

L’última enquesta, que aquest dimarts ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE) permet passar balanç tant del quart trimestre com de tot el 2024. I aquí, les dades mostren la cara i la creu de l’economia gironina. Perquè si bé al llarg de l’any la demarcació ha guanyat ocupació i ha reduït atur, durant els tres darrers mesos també s’ha perdut part d’allò que s’havia assolit fins a finals de setembre (cosa que evidencia una certa desacceleració).

A les comarques gironines, el 2024 es tanca amb 32.400 desocupats i una taxa d’atur del 7,72%. La dada positiva és que són 5.500 aturats menys en comparació amb el desembre del 2023 (quan hi havia 37.900 gironins sense feina i la taxa d’atur es trobava al 9,29%).

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també tanca l’any a l’alça i guanya ocupació. En concret, fent la diferència entre aquells sectors que n’han creada i aquells que n’han destruïda, ara hi ha 17.300 llocs de treball més al territori en comparació amb finals del 2023.

Segons recull l’EPA, l’any s’ha tancat amb 387.200 ocupats a les comarques gironines. A finals del 2002, aquesta xifra va situar-se en 369.900.

Serveis i agricultura

Si es mira per sectors, aquell que ha creat més llocs de treball a les comarques gironines ha estat el terciari (dins el qual hi ha el comerç i l’hostaleria). Aquí, les xifres són clares. A finals del 2023, el sector serveis ocupava 263.600 persones. I al tombant de l’any, aquesta xifra havia remuntat fins a les 278.500; és a dir, que en el global del 2024 ha registrat un increment d’ocupació del 5,65%.

En paral·lel, l’agricultura i la construcció també guanyen treballadors, si bé en menor mesura. En aquest cas, el primer en suma 3.300; i el segon, 1.900. L’agricultura tanca el 2024 amb 10.300 empleats i la construcció, al seu torn, ho fa amb 30.200.

Aquesta situació, però, no es trasllada a la indústria. Perquè el sector terciari tanca l’any a la baixa, i durant el 2024 ha perdut 2.800 treballadors (dels 71.000 que tenia al desembre del 2022 ara passa als 68.200).

Frenada durant el quart trimestre

Tot i que en global l’any es tanqui a l’alça, l’última EPA també constata com, durant el quart trimestre del 2024, i arran de la inflació i les incerteses que planen, l’economia gironina s’ha refredat. Perquè entre octubre i desembre, l’economia gironina ha destruït part de l’ocupació que s’havia generat -de fet, assolint un rècord històric- i la taxa d’atur s’ha enfilat lleugerament.

Si el setembre es tancava amb 393.200 ocupats, el registre més alt que s’havia assolit en tota la sèrie, a finals d’any la xifra s’ha reduït als 387.200; és a dir, 6.000 llocs de treball menys en tan sols tres mesos (i això ha comportat que la taxa d’ocupació caigui del 56,74% al 55,52%).

Si es passa la lupa per sectors, a finals d’any la destrucció de llocs de treball és especialment significativa als serveis. Perquè durant aquest últim trimestre, el terciari gironí ha perdut 9.300 treballadors (i dels 287.800 ara passa als 278.500). La situació també és paral·lela la indústria, tot i que amb no tanta intensitat (perquè dels 70.800 ocupats que tenia el sector a finals de setembre, ara passa als 68.200).

Per contra, però, tant la construcció com l’agricultura guanyen treballadors. En concret, 5.400 en el primer cas, i 500 en el segon. Ara bé, aquestes dades no permeten eixugar la pèrdua que s’ha registrat en serveis i indústria.

I de retruc, això també suposa que la taxa d’atur s’hagi enfilat lleugerament. Del 7,63% en què va situar-se a finals de setembre, ara tanca l’any al 7,72%.

 

Refrescada a partir d’avui i cel tapat a la tarda

Sant Sebastià

Déu-n’hi-do com va pujar la temperatura ahir dilluns, a l’estació del Meteocat de la Tallada d’Empordà es va mesurar un nou rècord de temperatura màxima del mes de gener amb 23,1 °C, la més alta de la sèrie de 35 anys en aquest sector.

També d’ahir cal destacar la garbinada intensa, amb cops de 90 km al Rocamaura, a l’Estartit o els 70 de Calonge. 

Doncs bé, la caloreta d’ahir serà història i la temperatura refrescarà força avui dimarts i la resta de la setmana, amb clarianes al matí i amb un cel què s’anirà tapant a partir de la tarda, sense descartar algun ruixat dispers. El vent de garbí perdrà força, però encara quedarà mar de fons important a la costa sud. Demà els núvols seran menys abundants.

 

Comunitat

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Comunitat
Loading
/

La Bisbal d’Empordà sempre s’ha significat per tenir un teixit associatiu molt ric i divers que ha generat una vida cultural envejable per un poble de les seves dimensions. Cultura popular, espais alternatius, feminisme, una pedrera musical espectacular que ha fet fortuna arreu…  En aquests temps que corren d’individualisme alienant, la Bisbal és, en aquest sentit, un oasi, un refugi, el poble gal que resisteix ara i sempre a l’invasor amb una poció màgica que el fa invencible: la cultura.

En aquesta tradició de resistència cultural, l’última gran aportació bisbalenca és un petit local del carrer Ample anomenat el Rantell. Creat per en Carles Puig i en Sergi Cranc, dos bregats militants de la política i la cultura, que ells entenen com una mateixa cosa, el Rantell no només és una de la cinquantena de botigues de discos que queden a Catalunya, sinó que l’ espai va molt més enllà de vendre samarretes i vinils. Des de la seva petita illa fan presentacions de llibres, concerts en directe o sessions de dj’s sense cap més pretensió que la de crear comunitat, una comunitat en resistència contra un món cada dia més lleig, cada dia més brut i cada dia més fatxa.

Tot i la seva inequívoca vocació local, la xarxa comunitària que teixeix el Rantell va ampliant els seus marges fins a l’àmbit comarcal i gironí. Així ho demostra la seva participació i complicitat amb espais similars com la Fira del Disc de Celrà, o com  la seva darrera iniciativa: organitzar un autobús per anar a l’autoanomenat aquelarre antifeixista que va ser el concert d’en Fermin Muguruza al Palau Sant Jordi de Barcelona de divendres passat. L’autobús, amb sortida i arribada a la Bisbal, va anar recollint gent de Bordils, Celrà, Girona i Salt tot creant vincles, teixint xarxa, fent comunitat. I això, en aquests temps foscos que s’albiren, és un tresor descomunal.