Fotos de les cues que es formen al semàfor de Llambilles a la C-65 (a quarts de nou del matí sol està tot parat, a la tarda potser cap a les 7). Fotos de gent passant pel pas de vianants de la carretera. Fotos de gent entrant als comerços que hi ha a la carretera (estanc o farmàcia).
El semàfor de Llambilles és un dels punts calents en el trànsit de la demarcació. La temporada d’estiu genera cues per a tots aquells vehicles que circulen per la C-65 en direcció a Platja d’Aro, Palamós o Sant Feliu de Guíxols, mentre que en els dies laborals sol generar retencions a les hores punta pel trànsit de gent que va a treballar a la ciutat de Girona. Amb l’objectiu d’eliminar aquestes cues que es generen de forma habitual, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha licitat la redacció d’un projecte que detalli tècnicament les actuacions per reordenar els accessos a la C-65 a Llambilles. L’alcalde de Llambilles, Josep Maria Vidal s’ha mostrat molt pessimista en la supressió del semàfor i en el seu lloc construir una rotonda. Ho ha dit a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.
La noia ferida dissabte ferida durant la Nit d’Espelmes de Pals està ingressada en estat greu a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Segons el Diari de Girona, a través de fonts hospitalàries, la jove es troba a la Unitat de Cures Intensives per cremades.
El vestit de la noia es va incendiar dissabte al vespre mentre encenia espelmes com a voluntària. El foc es va propagar ràpidament i va provocar cremades greus.
Dues persones més van patir ferides mentre intentaven apagar les flames. Es tracta de dos familiars de la jove, que van actuar de manera immediata per ajudar-la.
La Nit d’Espelmes de Pals és un esdeveniment que omple de llum els carrers del nucli antic amb milers de petites espelmes. L’accident es va produir durant la celebració d’aquest acte, ja tradicional al municipi.
Un jove de 24 anys va resultar ferit crític aquest dimarts al vespre a l’Estartit després que el seu cotxe explotés i es calés foc mentre ell es trobava al maleter. El noi estava instal·lant un aparell de música quan es va produir una explosió que va desencadenar l’incendi.
Segons apunta el Diari de Girona, els fets van passar a les 20:30 del vespre, aproximadament, al carrer de Montgó. Segons alguns testimonis, el noi manipulava una caixa de potència amb ampolles de poliuretà, i una guspira o un curtcircuit hauria provocat l’explosió. Les flames el van atrapar de seguida, i diversos veïns el van poder treure del vehicle i van intentar apagar el foc.
El jove tenia cremades molt greus al tòrax, la cara i el tronc, afectant prop del 50% del cos. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va activar un helicòpter medicalitzat i quatre ambulàncies. Finalment, el van traslladar en estat crític a la Unitat de Cremats de l’hospital de la Vall d’Hebron, on continua a hores d’ara.
Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar la Policia Local de Torroella i l’Estartit, els Mossos d’Esquadra, els Bombers i equips sanitaris. Els Bombers van treballar amb quatre dotacions per apagar les flames. El cotxe va quedar completament calcinat. Els Mossos investiguen l’origen exacte de l’explosió
El Baix Empordà va tancar el mes de juny amb un nou descens de l’atur, el cinquè consecutiu. Segons dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat de Catalunya, la desocupació ha baixat en 174 persones durant els últims 30 dies a la comarca, que registra així un total de 3.866 aturats.
El municipi del Baix Empordà amb una major disminució de l’atur durant el mes de juny ha estat Palamós, amb 36 persones desocupades menys que el maig, seguit de Sant Feliu de Guíxols amb 34 i Torroella de Mongrí amb 27. Per altra banda, Santa Cristina d’Aro és la localitat de la comarca que ha registrat una major pujada de l’atur, encara que poc significativa, amb 7 persones desocupades més que el mes anterior.
Pel que fa al conjunt de les comarques gironines, l’atur també mostra un nou descens. En aquest cas, el juny és el sisè mes consecutiu amb una reducció de la desocupació. En total, les dades reflecteixen que 645 persones han deixat de formar part de les llistes de desocupació, cosa que representa una baixada del 2%.
L’inici de la temporada alta ha estat clau en aquesta dinàmica. El turisme i el comerç han tornat a ser els motors de la contractació, després que la Setmana Santa ja deixés una tendència a la baixa. El sector serveis, que inclou hotels, restaurants i botigues, ha absorbit fins al 84% dels nous llocs de treball, reduint 534 desocupats.
La caiguda de l’atur també s’ha notat, tot i que amb menys intensitat, en altres sectors. La indústria ha registrat 89 persones menys a l’atur, la construcció 22 i l’agricultura 25. En canvi, 34 persones sense feina anterior s’han inscrit a les llistes, fet que ha compensat parcialment les baixes.
Actualment, a les comarques gironines hi ha 27.129 persones que busquen feina. Són 1.467 menys que ara fa un any, el que representa un descens interanual de més del 5%. La majoria es concentren en el sector serveis, seguit per la indústria, la construcció i l’agricultura. Un 58% dels desocupats són dones, i prop de 1.750 tenen menys de 25 anys.
L’entrevista amb Carme Álvarez, mestressa del Restaurant Godard, ens descobreix un projecte familiar amb esperit creatiu, ubicat a un lloc privilegiat: la platja de Sant Pol, a S’Agaró. Conduïda per Joan Bosch dins del programa De cap a cap i amb el patrocini de BSF Bugaderia, la conversa repassa la trajectòria, filosofia i proposta gastronòmica d’aquest establiment amb nom de cineasta.
El Restaurant Godard pren el seu nom del director francès Jean-Luc Godard, figura icònica de la Nouvelle Vague, en un homenatge ideat pel fill de la Carme, Xavi Madrona, xef del restaurant. Aquest vincle cultural simbolitza també l’esperit del local: fugir de les convencions i buscar una personalitat pròpia. Tal com explica Álvarez, la seva aposta va més enllà del típic restaurant de costa, proposant una cuina d’autor i de proximitat, amb plats que parteixen de la tradició però incorporen tocs creatius i de fusió.
Fundat inicialment a Palamós l’any 2012, Godard es trasllada posteriorment a una casa indiana del 1890 a Sant Pol, un espai que la Carme descriu com “una oportunitat que només passa un cop”. El canvi d’ubicació no només suposa un pas endavant pel que fa a espai i visibilitat, sinó que també encaixa amb la voluntat de crear una experiència gastronòmica diferenciada.
La carta de Godard inclou propostes com ostres Guillardó amb salsa ponzu i ous de salmó, amanida de bacallà confitat amb taronja i oliva calamata, o caneló de pollastre amb escamarlans, beixamel de parmesà, pernil ibèric i bolet de temporada. Plats que combinen mar i muntanya i demostren un alt nivell culinari sense caure en l’excés de sofisticació.
La clientela del restaurant és una combinació de públic local i visitants habituals de segona residència, especialment de Barcelona. El perfil és exigent, però fidel: “La gent ve, prova… i normalment repeteix”, afirma Álvarez. La proposta del Godard, amb producte de qualitat, tracte personalitzat i una ubicació excepcional, ha aconseguit consolidar-se com una referència gastronòmica a la zona.
Per a Carme Álvarez, el secret és senzill: fer-ho amb passió, coherència i respecte pel producte. “Mai ho faràs bé per tothom, però si el que fas és honest, la gent ho percep”, conclou. L’entrevista deixa clar que el Restaurant Godard és més que un lloc per menjar: és un projecte amb ànima.
Tres de cada quatre usuaris de Càritas a les Comarques Gironines reconeixen que se senten sols i que recorren a les xarxes socials com a substitut, malgrat que “no acaba sent una solució”.
El responsable d’Anàlisi Social de l’entitat, Caye Gómez, assenyala que les persones afectades creuen que estar connectat digitalment pot revertir la sensació d’aïllament social, tot i que després s’adonen que no és així. “Quan fem les entrevistes, ells mateixos veuen que no els compensa”, diu.
Segons recull un informe de Càritas Girona sobre l’aïllament social, el perfil més habitual és el d’una família monoparental -especialment dones amb fills a càrrec- que, a més, reconeixen que no tenen “ningú a qui recórrer” quan necessiten algun tipus d’ajuda.
Càritas Girona ha conclòs el primer informe sobre l’aïllament social a la diòcesi. Les dades revelen una situació “preocupant” entre els usuaris de l’entitat, i és que el 75% dels enquestats han reconegut que se senten sols, a conseqüència de la seva situació socioeconòmica. D’aquests, la meitat perceben aquesta sensació de manera freqüent, mentre que l’altra meitat ho noten algunes vegades. Però l’informe, a més, revela que la gran majora dels afectats no tenen ningú a qui dirigir-se per demanar suport per situacions determinades, com que els deixin el cotxe per poder anar a la feina, si se’ls ha espatllat.
Un element comú entre aquests usuaris és l’ús de xarxes socials com a substitut de la soledat que senten. Càritas ha detectat que més del 90% dels qui reconeixen sentir-se sols les fan servir i ho vincula a la seva necessitat de relacionar-se, però assenyala que “no serveix de gaire”.
“Tenen la percepció que això els connecta, malgrat que la realitat és que la majoria de vegades el que fan és passar el temps mirant xafarderies i no sempre permet establir connexió real amb persones. A més, hem analitzat la qualitat d’aquests contactes i veiem que no hi ha un suport emocional”, explica el responsable d’Anàlisi Social de Càritas a Girona, Caye Gómez.
En aquest sentit, des de l’entitat expliquen que els mateixos usuaris s’adonen d’aquesta circumstància quan els entrevisten els professionals. Gómez assenyala que els usuaris inicialment són “poc conscients” però ho veuen més endavant “quan s’analitza en profunditat la relació”. “Sentir que tinc seguidors a Instagram o contactes a l’agenda de telèfon pot generar una sensació de connexió, però a la pràctica no hi és”, concreta el responsable d’Anàlisi Social de Càritas.
Les dones, el perfil més afectat
Sobre el perfil, l’informe recull que les famílies monoparentals són el col·lectiu més afectat per l’aïllament social i, en especial, les dones que tenen fills a càrrec. Gómez remarca que les dones tenen un “rol més desequilibrat i més càrrega en la quotidianitat de la llar”. Això, explica, fa que siguin un col·lectiu especialment afectat per aquesta situació.
Però l’aïllament també arriba a altres col·lectius “molt vulnerables a caure en la soledat”, com els immigrants que es troben en situació irregular, les persones que viuen en un habitatge de forma precària o que practiquen el relloguer, a més dels aturats.
Ara bé, Gómez recorda que tot i que tenir feina és un actiu per poder sortir d’aquesta situació, la realitat és que molta gent que se sent sola són també treballadors amb un sou a final de mes. Precisament, l’informe revela que més del 96% de les persones ocupades no mantenen relacions fora de l’àmbit laboral.
Solucions per millorar
L’informe acaba fent una sèrie de propostes per tal de revertir una situació que s’ha “establert” a partir de la pandèmia, si bé les circumstàncies, diu Caye Gómez, ara són diferents de la dels anys 2020, 2021 i 2022. Càritas proposa reforçar l’acompanyament, més enllà del reforç material que pugui necessitar una persona. “Moltes vegades queda en un segon pla, perquè la necessitat immediata és una altra”, assenyala el responsable d’Anàlisi Social de Càritas.
A més, l’entitat demana reforçar la creació d’espais comunitaris de confiança per a aquests col·lectius i promoure la regularització administrativa d’alguns dels afectats per tal que s’afavoreixi la inclusió. Finalment, Càritas veu necessari que s’inclogui la problemàtica de la solitud en els programes d’acció social i que s’afavoreixi la connexió entre entitats socials i veïnals.
