Torroella de Montgrí aprova protegir l’ermita de Santa Caterina com a Bé Cultural d’Interès Local

privat:-torroella-de-montgri-aprova-inicialment-la-declaracio-del-conjunt-de-l’ermita-de-santa-caterina-com-a-be-cultural-d’interes-local-(bcil)
Privat: Torroella de Montgrí aprova inicialment la declaració del conjunt de l’ermita de Santa Caterina com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

El Ple de Torroella de Montgrí ha aprovat inicialment declarar l’ermita de Santa Caterina com a Bé Cultural d’Interès Local. La decisió vol garantir la preservació d’un dels espais patrimonials més rellevants del municipi i reforçar-ne la protecció jurídica. El nou marc normatiu regularà qualsevol intervenció futura i establirà criteris estrictes de conservació tant per a l’edifici com per als béns artístics i l’entorn natural.

L’ermita es troba al massís del Montgrí i forma part del paisatge del Baix Empordà des de fa més de sis-cents anys. La configuració actual respon en gran part a les reformes dels segles disset i divuit, que van ampliar la capella i van consolidar les dependències superiors. L’edifici presenta una volumetria allargada i sòbria, amb murs de pedra que s’integren amb la muntanya i reforcen la seva singularitat arquitectònica.

A l’interior conserva un conjunt artístic destacat del barroc rural català. El retaule major, obra de Joan Torras, representa la vida i el martiri de Santa Caterina d’Alexandria. També es conserven pintures murals religioses del segle divuit que cobreixen la nau i el presbiteri, un conjunt poc habitual en espais d’aquest àmbit territorial.

Més enllà del valor arquitectònic i artístic, l’ermita manté una forta dimensió social i simbòlica. Durant segles ha estat centre de romiatges, aplecs i celebracions populars, amb especial rellevància de la festa del vint-i-cinc de novembre. Aquesta continuïtat ha convertit l’espai en un referent identitari per a Torroella de Montgrí i el conjunt del territori.

L’Ajuntament considera que la declaració permetrà preservar els valors històrics, artístics i paisatgístics del conjunt i garantir-ne la projecció cultural. L’objectiu és assegurar que l’ermita continuï sent un espai viu i vinculat a la comunitat, amb una gestió respectuosa amb el seu llegat.

Agricultura abona prop de 800.000 euros a 156 viticultors per reestructurar la vinya

privat:-el-departament-d’agricultura-abona-804.945-euros-dels-ajuts-a-la-reestructuracio-i/o-reconversio-de-la-vinya-corresponents-a-2023-i-2024
Privat: El Departament d’Agricultura abona 804.945 euros dels ajuts a la reestructuració i/o reconversió de la vinya corresponents a 2023 i 2024

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ha abonat prop de 800.000 euros a 156 viticultors en pagaments complementaris per a la reestructuració i reconversió de la vinya. Amb aquests abonaments, la campanya de l’any 2023 supera els quatre milions d’euros i la de l’any 2024 supera els tres milions d’euros, de manera que el conjunt dels dos exercicis passa dels set milions d’euros.

Aquestes línies de suport formen part del Pla estratègic de la Política agrària comuna per al període actual i compten amb finançament complet de la Unió Europea. El programa integra les mesures específiques per al sector vitivinícola i estableix com a prioritat reforçar la competitivitat de les explotacions.

Els ajuts volen adaptar la vinya al canvi climàtic i fomentar una producció més sostenible, amb mesures orientades a reduir l’impacte ambiental i millorar l’eficiència energètica. El pla també impulsa la modernització de les explotacions i dels cellers i promou l’adequació de varietats a les noves tendències del mercat.

A més, el programa reforça la promoció dels productes vitivinícoles a l’exterior per facilitar la sortida de la producció i inclou la destil·lació de subproductes per garantir una gestió ordenada i sostenible del sector.

Un estudi de la URV indica que l’oli d’oliva verge protegeix la salut cognitiva a través de la microbiota intestinal

privat:-un-estudi-de-la-urv-indica-que-l’oli-d’oliva-verge-protegeix-la-salut-cognitiva-a-traves-de-la-microbiota-intestinal
Privat: Un estudi de la URV indica que l’oli d’oliva verge protegeix la salut cognitiva a través de la microbiota intestinal

Un nou estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) indica que l’oli d’oliva verge protegeix la salut cognitiva a través de la microbiota intestinal. La recerca, realitzada per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Obesitat i Nutrició, revela que aquest oli millora la diversitat bacteriana i ajuda a preservar la funció del cervell en persones grans.

L’equip investigador va analitzar dades de 656 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica durant dos anys en el marc del projecte PREDIMED-Plus. La informació incloïa consum de diferents tipus d’oli d’oliva, la composició de la microbiota intestinal i l’evolució de la funció cognitiva, permetent relacionar el tipus d’oli consumit amb els canvis observats.

Els resultats indiquen que aquelles persones que consumien oli d’oliva verge en lloc de refinat van mostrar una millor evolució de la funció cognitiva i una microbiota intestinal més diversa, indicador important de salut metabòlica. En canvi, el consum d’oli d’oliva refinat es va associar amb una menor diversitat bacteriana al llarg del temps. L’estudi també ha identificat un gènere de bacteris, anomenat Adlercreutzia, com a possible marcador de l’associació beneficiosa entre consum d’oli verge i preservació cognitiva.

Segons els investigadors, la diferència principal entre l’oli d’oliva verge i el refinat rau en el procés d’elaboració. L’oli verge s’obté exclusivament amb processos mecànics que conserven antioxidants naturals, polifenols, vitamines i altres compostos bioactius beneficiosos per a la salut, que es perden en els tractaments industrials de l’oli refinat. Per això, els experts recomanen prioritzar el consum d’olis d’oliva verges per obtenir beneficis sobre la funció cognitiva.

La qualitat de l’oli és un eix central de la dieta mediterrània i de la salut general, segons apunta l’investigador principal de l’estudi, que ressalta la importància del greix que es consumeix per protegir no només el cor sinó també el cervell durant l’envelliment.

La pluja obliga a ajornar la rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols al 20 de febrer

Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. Maria Alsina
Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. Maria Alsina

La Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols no se celebrarà aquest divendres. L’organització la trasllada al divendres 20 de febrer per la pluja persistent i les males previsions meteorològiques.

La previsió anuncia ruixats intensos en el tram horari de la desfilada. Aquest escenari impedeix garantir la seguretat de participants i públic per això la organització ha considerat que el risc era massa alt per mantenir l’activitat al carrer.

La pluja continuada també ha dificultat els preparatius previs. Alguns desplaçaments de carrosses no es podien fer amb normalitat. A més, diverses colles ja han renunciat a sortir perquè l’aigua podia malmetre decorats i vestuari. El públic tampoc podria seguir l’espectacle en bones condicions.

En canvi, el ball del Guíxols Arena es manté perquè se celebra en un espai interior. El Ball del Tongo començarà a dos quarts de dotze de la nit amb la discjòquei Dolça i el grup Wasa Corporation. L’organització ha decidit suspendre els autobusos llançadora gratuïts previstos per accedir al recinte.

La decisió l’han pres l’Associació de Festes Ganxones, la Federació de Colles de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Les tres entitats informaran pròximament dels nous detalls de la rua ajornada.

Les Estrellades: «Arribem al Carnaval més tranquil·les i preparades que mai»

El Carnaval de Palamós ja ha arrencat i Les Estrellades ja ho tenen tot a punt. En una entrevista concedida a Ràdio Capital, Susana Lloret i Anna Merino han explicat que aquest és, probablement, un dels millors anys que han viscut com a grup.

“És dels millors anys. És l’any que millor ho portem i que estem més tranquil·les”, asseguren. Ja a l’agost van començar a treballar en la idea i, per Nadal, pràcticament ho tenien tot enllestit. Aquesta planificació els ha permès arribar a la setmana gran amb serenor i confiança.

Una de les grans novetats d’aquest any és la participació a l’exhibició de diumenge a la Nau, un dels actes més emblemàtics i singulars del Carnaval de Palamós. Tot i que feia anys que s’ho plantejaven, no ha estat fins ara que han decidit fer el pas. “Cada any ho dèiem, però era molta feina”, expliquen. El compromís dels membres i la dificultat per coordinar assajos havia estat un fre. Finalment, amb cinc o sis anys de trajectòria consolidada, han decidit provar-ho.

El ball ha estat el gran repte. “No estàvem acostumades a assajar el ball del diumenge i això ens ha portat més feina”, reconeixen. Especialment exigent ha estat el treball d’escenari i les posicions, molt més precises que en una rua convencional. Tot i això, prometen una actuació que no deixarà indiferent ningú. “Ho estem donant tot als assajos”, afirmen.

A banda de l’exhibició, la rua de dissabte a Palamós serà un altre dels moments culminants. Enguany la colla aposta per una temàtica punk, amb una disfressa que defineixen com a “molt espectacular” i amb un detall diferenciador que marcarà la diferència.

“Busquem sempre que hi hagi un detall que sigui diferent”, expliquen. Tot i no portar carrossa, participaran com a comparsa i centraran els esforços en el ball i la posada en escena. “Ara el que patim més és pel vent”, confessen, conscients que la meteorologia pot condicionar la rua.

Les Estrellades sumen aproximadament una cinquantena de membres: 30 adultes i 19 nenes i adolescents. Es defineixen com una colla familiar, amb molta presència de mainada, fet que condiciona també les decisions logístiques. A diferència d’altres grups, han optat per no participar en rues d’altres municipis. “És molt embolic i ja portem dos mesos i mig assajant cada cap de setmana”, expliquen. Prefereixen concentrar-se en Palamós i viure intensament els actes locals.

L’organització interna es basa en comissions: vestuari, maquillatge, ball, economia i fins i tot la del remolc. També organitzen activitats fora del calendari carnavalesc, com una festa a l’agost oberta a tot el poble. “Dona vida al poble”, remarquen. Destaquen que cada vegada més colles impulsen vermuts, festes i activitats que reforcen el teixit social més enllà de la setmana gran.

Un altre dels aspectes que valoren és la bona relació entre colles. La presentació dels Reis del Carnaval és, per a elles, un dels moments més especials perquè permet reforçar vincles i conèixer altres participants. “Hi ha molt bon ambient, ens portem molt bé amb totes les colles”, asseguren.

Pel que fa al futur, celebren que les adolescents de la colla ja comencin a plantejar-se crear el seu propi grup. “Vol dir que s’ho han passat molt bé i que tenen ganes de volar”, diuen amb orgull.

Per a Les Estrellades, el Carnaval de Palamós és molt més que una setmana de festa. És una rutina, una manera de viure. “Acaba Nadal i ja comences a pensar coses. O a l’estiu ja planifiques què pots fer”, expliquen. El que el fa especial, asseguren, és la quantitat d’actes, la implicació de les colles i el sentiment de pertinença. “És com sentir-te part d’alguna cosa, de fer poble». Amb il·lusió, feina feta i esperit punk, Les Estrellades afronten una edició que promet deixar empremta.

Bernat Puigdollers: «És un gran homenatge a aquests treballadors humils del món del camp»

privat:-antoni-forcada-presenta-una-installacio-de-gran-format-al-museu-can-mario
Privat: Antoni Forcada presenta una instal·lació de gran format al Museu Can Mario
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Bernat Puigdollers: "És un gran homenatge a aquests treballadors humils del món del camp"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el director artístic de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, ha presentat la nova instal·lació d’Antoni Forcada a la sala Posicions del Museu Can Mario, a Palafrugell. L’obra, efímera i de gran format, dona el tret de sortida a una nova etapa expositiva a l’espai.

«És un gran homenatge a aquests treballadors humils del món del camp», ha afirmat Puigdollers, remarcant la inspiració de Forcada en construccions populars i tècniques tradicionals. La instal·lació es construeix amb materials trobats, com fustes, cables, fils i tensors, i ocupa totalment l’espai, creant un diàleg viu amb l’arquitectura de la sala.

La Fundació Vila Casas inicia una nova etapa, amb la voluntat d’ampliar el tipus de propostes artístiques i visibilitzar creadors poc reconeguts institucionalment. Forcada, que feia dècades que no exposava en museus, ha desenvolupat gran part de la seva obra en espais rurals del Penedès. Segons Puigdollers, «ens va semblar important donar-li veu».

L’elecció de Forcada per inaugurar la nova sala Posicions respon a aquesta voluntat: transformar els espais i repensar-los amb una mirada diferent. L’arquitecte i artista ha anat construint l’obra a partir del contacte directe amb el lloc i amb una metodologia basada en l’assaig i l’error.

Aquesta nova sala s’inscriu dins d’una estratègia de la Fundació per donar més pes als seus museus fora de Barcelona, com Can Mario i Palau Solterra. La voluntat és que no siguin espais secundaris, sinó pols centrals de creació i difusió artística. Per això, la línia expositiva aposta per tres eixos: artistes invisibilitzats, joves creadors i projectes vinculats al territori.

Forcada inaugura simbòlicament aquesta etapa. La instal·lació estarà oberta fins a mitjans de juliol, coincidint amb el muntatge de la pròxima exposició de la fotògrafa Mireia Sallarès (Miserachs 2024).

Puigdollers anima tothom a visitar l’obra: «És una manera de transitar l’espai de forma nova, a través de tensions, moviments i equilibri», afirma. L’exposició també és una reflexió sobre l’enginy i l’estètica popular, que sovint queda fora dels circuits museístics.