Des del 2019, més de 850 propietaris de Platja d’Aro es troben atrapats en una situació jurídica inèdita. Les seves finques, majoritàriament habitatges construïts fa dècades al passeig marítim, han estat declarades com a domini públic maritimoterrestre. Això significa que, als ulls del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols, no poden ser venudes, heretades ni hipotecades. El que durant anys havia estat un bé privat és a nivell administatiu un bé fora del mercat.

Aquestes propietats formen part del teixit històric i familiar de Platja d’Aro. Són pisos, apartaments, garatges o locals que han passat de generació en generació i que avui viuen una mena de parèntesi legal. Famílies que comptaven amb aquest patrimoni es troben que, jurídicament, no tenen accés als seus drets habituals com a propietaris.

L’origen del conflicte: una ordre ministerial mai publicada

La Llei 22/1988 de Costes, amb la seva reforma el 2013, estableix que determinades franges de litoral són domini públic. No s’hi poden tenir propietats privades, llevat d’excepcions molt específiques. La reforma del 2013 preveia que alguns nuclis urbans consolidats –entre ells Platja d’Aro– podien ser exclosos d’aquesta afectació, però només si el Ministeri emetia i publicava una ordre ministerial concreta.

El problema és que aquesta ordre, que hauria d’haver confirmat l’exclusió del domini públic, mai no s’ha publicat al BOE. I aquesta absència de formalització ha deixat desenes de finques en una situació d’indefinició legal. Segons publicava La Vanguardia, l’advocat i afectat Emili Suñé afirma que la delimitació original de 1945 es referia al terme de Pals, però s’hauria aplicat per error a Platja d’Aro.

Impacte en el dia a dia de les famílies

Aquest conflicte no és només una qüestió tècnica o patrimonial. Afecta decisions quotidianes: vendre un pis, tramitar una herència, accedir a un préstec o simplement disposar del que és teu. En declaracions a Ràdio Capital, una veïna assegura que “volia vendre el pis per ajudar els fills, però no puc ni posar-lo a la venda”. Casos com aquest s’estenen per la zona afectada.

L’impacte també es trasllada al mercat immobiliari local. Alguns habitatges han perdut valor o han quedat fora del circuit comercial. Bancs i notaris es troben amb operacions que no poden completar. El resultat és un clima d’incertesa que afecta no només als propietaris, sinó també a possibles compradors o hereus.

Quines accions s’han emprès fins ara?

Davant d’aquesta situació, s’han posat en marxa diverses vies per intentar resoldre el conflicte. La primera acció va venir de part de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, que l’any 2021 va presentar un recurs contenciós-administratiu davant l’Audiència Nacional, reclamant al Ministeri que concretés i revisés els límits del domini públic. Aquesta demanda continua pendent de sentència.

Alhora, diversos afectats a títol individual han emprès accions legals. El principal argument és que sense una ordre publicada, no es pot aplicar l’afectació prevista per la llei. Aquest buit legal, apunten, hauria de beneficiar el ciutadà, i no pas generar indefensió.

En l’àmbit polític, el grup parlamentari de Junts per Catalunya va registrar a finals de 2024 una proposició no de llei al Congrés dels Diputats. Segons recull El Punt Avui (20 d’octubre de 2024), la diputada Marta Madrenas defensa que cal modificar la llei per evitar que es puguin aplicar afectacions retroactives sense documentació publicada. La proposta compta amb el suport tècnic del Col·legi de Registradors i Notaris.

El paper dels veïns i la mobilització ciutadana

Durant l’estiu del 2024, els veïns van organitzar-se per donar visibilitat a la problemàtica. Amb pancartes al passeig, assemblees obertes i actes informatius, van fer arribar el seu malestar a institucions i mitjans. La resposta social va ser significativa, i també es van implicar altres col·lectius locals. Aquest moviment ha estat clau per mantenir viu el debat i pressionar per una resposta.

A més, l’Associació del Passeig Marítim ha mantingut contacte directe amb representants polítics, juristes i responsables de la demarcació de Costes. La seva feina ha estat essencial per aportar dades, documentació i propostes que contribueixin a una sortida viable.

Un problema que supera Platja d’Aro

El cas de Platja d’Aro no és únic. A la costa catalana, i també a altres punts de l’Estat, s’han viscut situacions similars. El cas dels clubs nàutics afectats per la Llei de Costes, per exemple, ha seguit camins paral·lels. Tot plegat posa en evidència la necessitat d’una revisió profunda de la normativa costanera, especialment en el cas de zones urbanes consolidades fa dècades.

Experts en dret urbanístic coincideixen que cal trobar un equilibri entre la protecció ambiental i la seguretat jurídica. En aquest sentit, els municipis afectats reclamen una aplicació més matisada de la llei i una millor coordinació entre administracions. També posen en valor la importància d’haver publicat, en temps i forma, les ordres necessàries per evitar situacions com aquesta.

Quines són les opcions a curt i mig termini?

El futur immediat depèn, en gran part, de la resolució dels recursos judicials en curs. Tant el recurs de l’Ajuntament com les accions individuals podrien desembocar en sentències que fixin criteris clars. D’altra banda, si la iniciativa parlamentària prospera, podria obrir-se la porta a una modificació legal que beneficiés directament els afectats.

Mentrestant, continua la incertesa. Cada operació immobiliària bloquejada representa una vida en pausa. I cada dia sense resposta és, per a moltes famílies, un recordatori que el dret a la propietat pot quedar condicionat per un paper que mai no es va arribar a publicar.