La campanya oficial de bany va començar a Catalunya el 15 de juny. Des de llavors, Protecció Civil ha informat de tres persones que han mort ofegades a les platges catalanes. Experts en l’àmbit del socorrisme alerten que la falta de legislació impedeix que es presti un servei com tocaria. Així ho veu l’especialista en seguretat aquàtica i professor de socorrisme Ramsés Martí Biosca, que en declaracions a l’ACN assegura que Catalunya ha quedat “més de 20 anys enrere” pel que fa a la seguretat aquàtica. Nacho Ibáñez Cornet, socorrista i portaveu de la plataforma SOS Socorrisme i delegat d’UGT, ha afirmat que sense llei, no hi ha obligatorietat en el servei ni mínims sobre les seves condicions laborals.
“En no haver-hi obligatorietat, tampoc està escrit enlloc com han de ser els serveis de socorrisme”, ha plantejat Ibáñez. El portaveu de SOS Socorrisme ha apuntat a tres principals problemàtiques, la primera de les quals la temporalitat, ja que cada municipi decideix durant quant de temps presta el servei. En alguns casos, ha afirmat, hi ha municipis que a partir del 31 d’agost ja no tenen socorristes, quan la temporada de bany s’allarga cada cop més, mentre que d’altres no la donen per començada fins Sant Joan o l’1 de juliol. “Cada ajuntament fa el que vol, en funció de si volen gastar més o menys diners, si volen prestar un servei de seguretat millor o pitjor, i aquí hi ha un ventall de colors molt gran”, ha reflexionat.
Des de la plataforma reivindiquen que el servei vagi de Setmana Santa a octubre, adaptant els recursos a la realitat de cada mes, ja que no és el mateix agost que octubre.
En segon lloc, apunta que cal regular també la infraestructura en què treballen, on també hi ha una gran diversitat, assegura. En aquest sentit, ha explicat que molts d’ells tenen una “cadira precària”, ja que no els protegeix del sol, ni del vent ni del fred ni de la calor. La seva petició és poder disposar de torres de vigilància més elevades i amb vidres, on el socorrista estigui més protegit i “en una millor posició per vigilar”. Més enllà del seu lloc físic de feina, relata que hi ha infermeries d’alguns punts de la costa catalana que no tenen electricitat o aigua corrent, i que alguns treballadors no tenen accés a un lavabo i han de fer servir el públic.
En tercer lloc, ha assegurat que fan falta més socorristes. En aquest sentit, constata que hi ha professionals que tenen al seu càrrec una àrea massa gran que no els permet prestar bé el servei. “Les teves capacitats preventives es veuen molt minvades i quedem lamentablement en una posició molt més reactiva”, ha manifestat. Ibáñez ha reflexionat que haurien de poder tenir millors condicions que els permetessin desenvolupar una feina més preventiva.
El portaveu de SOS Socorrisme ha explicat que van iniciar un procés per tal d’instar l’administració a tirar endavant una normativa, i ells mateixos, amb experts, van presentar a la Generalitat un document que recollia els elements principals que podrien servir de base per al text legal. Ha lamentat, però, que aquesta feina està aturada per part de l’administració. Davant d’això, no descarten continuar amb mobilitzacions i fins i tot arribar a una vaga.
Ibáñez ha afirmat, però, que no tot és negatiu, i ha valorat que s’han fet avenços pel que fa a la formació dels socorristes i la signatura l’any passat del primer conveni sectorial del socorrisme en platges.
Manca de coneixement i desinterès per part dels ajuntaments
En una línia similar s’expressa Ramsés Martí Biosca, que afirma que sense legislació no hi ha uns mínims sobre quants socorristes fan falta o quins mitjans han de tenir a la seva disposició. Aquest expert explica que la llei marca que són els ajuntaments els responsables finals d’aquest servei, però lamenta que sovint recau en àrees que no tenen els coneixements adients sobre com gestionar la seguretat aquàtica a les platges.
De fet, assegura que a aquesta manca de coneixement se suma sovint un “desinterès” per part d’alguns consistoris. “Les platges per als ajuntaments desapareixen quan acaba la temporada de platja i fins que no torna a fer bon temps, a l’abril, no hi pensen”, ha declarat.
D’altra banda, coincideix amb Ibáñez que la infraestructura de què disposen els socorristes no és l’adequada. Sobre això, reconeix que les cadires metàl·liques que es poden veure a moltes platges van ser un avenç fa 25 anys, però que ara han quedat obsoletes. Per tot plegat, lamenta que hi ha situacions en què el socorrista “no està vigilant bé per més que vulgui”. Biosca destaca també que “hi ha manca de socorristes” i lamenta que això està lligat també amb la “precarietat laboral” del sector.
I això està vinculat amb el fet que els serveis de socorrisme no cobreixen ni tots els mesos en què la gent fa ús de les platges ni totes les hores del dia. “A Catalunya ens estem quedant enrere pel que fa als serveis de salvament i socorrisme, el canvi climàtic ens està demanant que reaccionem”, ha dit.
Més enllà de les platges, ha considerat necessari abordar també les zones interiors de bany, on ha dit que per exemple es podria millorar la cartelleria per conscienciar la ciutadania dels riscos que pot comportar banyar-se en determinats punts.
10 morts ofegats des de principis d’any
Aquest 2025 ja han mort 10 persones ofegades a Catalunya, tres de les quals dins la campanya especial de platges i protecció que el Govern activa a l’estiu, del 15 de juny al 15 de setembre. Es tracta d’un home de 40 anys que va morir dimarts a la platja del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú, un cop ja havia finalitzat el servei de vigilància; un jove de 20 anys que es va ofegar dijous a Lloret de Mar, en una zona que no disposava de servei de socorrisme, i un home de 72 anys que va morir ofegat divendres a Malgrat de Mar.
La campanya d’estiu del 2024 va finalitzar amb 17 persones mortes per ofegament a les platges catalanes, una xifra inferior a les 25 registrades el 2023 i el 2022. La majoria de persones ofegades van ser homes de més de 65 anys i la majoria d’incidents es van produir a platges de la Costa Brava. També hi va haver set ofegaments mortals en piscines d’ús públic i privat, per sota dels 11 del 2023. La majoria d’aquestes víctimes es van produir en piscines privades i comunitàries. A més, es van produir quatre morts en aigües interiors (gorgs, rius, pantans, etc.).
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre l’any passat 153 persones per ofegament a platges, rius, piscines i embassaments, un 87% de les quals van ser estabilitzades i traslladades a centres sanitaris.
El Govern ha fet una crida a extremar les precaucions durant la campanya de banys a platges, piscines i aigües interiors. Des de Protecció Civil s’adrecen sobretot a la gent gran perquè prengui especials precaucions a les platges, i respecte a les piscines, demana als adults responsables de menors que en tinguin especial cura i vigilància. Pel que fa a les aigües interiors, la principal recomanació és banyar-se en zones habilitades especialment per al bany.
