Les persones que escrivim i posem la veu en aquesta secció d’opinió normalment ho fem cada mes o mes i mig. Fem la nostra aportació i esperem la següent, observant el paisatge humà i informatiu. L’últim cop que em va tocar a mi, si no recordo malament, era un 19 de març i ara estem a la meitat de maig. En aquests prop de dos mesos al món han passat coses que, si ens les haguessin anunciat el 19 de març, hauríem fet més confiança a un terraplanista que als portadors de les les notícies.
El 19 de març, per exemple, que em tocava a mi, és habitualment celebrat com el dia del Pare. I parlant de pares, el Sant Pare de nom Francesc, pel que recordem d’aquella data, passava la primera nit d hospitalització amb una certa millora que deixava entreveure esperança i recuperació.Però en aquest interval de temps, Francesc ha deixat la casa terrenal, o la casa de Santa Marta i en pocs dies s’ha celebrat un nou conclave, fumata blanca, i un nou successor de Sant Pere que porta per nom Lleó. A mitjans de març ens podia semblar impensable.
També ens ha deixat, ben recentment, José Mujica, president d’Urugay i referent ètic, intel·lectual i moral per a moltes generacions. Sabíem que era gran, malalt i en certa forma ell mateix s’havia autoacomiadat. Però ens dol la notícia malgrat formar part de les esperables.
Estats Units porta auqests mesos jugant amb aranzels sí, aranzels no, i la pau a Ucraïna, que de vegades sembla que vingui de dies, potser es retardarà mesos o semestres. I no només històries humanes, també el temps climàtic ha estat intensament protagonista en aquest temps d’impàs. De veure titulars amb paraules com sequera, ara tenim la sequera superada, uns seixanta dies més tard. Sortosament, però fa estrany mirar que poques setmanes abans no podríem pensar ni tan sols que la pluja podia arribar a molestar, de tanta.
Tot això és només la sorpresa que provoca la rapidesa dels esdeveniments entre dos dates molt properes. A vegades els canvis són tan ràpids que ens costa de pair-los, per sobtats, incomprensibles, o sorprenents. També passa a la comarca i a les poblacions com les nostres. Sort en tenim dels mitjans de comunicació de proximitat que ens posen negre sobre blanc allò que ha succeït i ens ordenen els fets, transformant el caos en quelcom més digerible, entenedor i amb un cert sentit. Sort, realment.
