14.5 C
Pals
Diumenge, 21 desembre 2025
- Publicitat -

Investigació arqueològica pionera a Ullastret

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Investigació arqueològica pionera a Ullastret
Loading
/

Ullastret ha presentat aquest diumenge un estudi realitzat per una vintena d’arqueòlegs d’arreu del món sobre les restes d’una illa del poblat iber. Segons els expertes, és un dels
treballs més importants de l’arqueologia catalana els últims anys. Els resultats d’aquesta recerca permetran obrir línies de investigació noves per entendre més bé la civilització iber.

Es tracta d’un projecte que es va iniciar el 2012 amb l’exploració d’una part d’aquest jaciment a través d’un radar geofísic, que ha permès, entre altres coses, delimitar el perímetre d’aquesta illa, així com saber quin tipus de construccions es realitzaven en aquella època, entre els segles II i III aC. El projecte i la tècnica utilitzada han permès obtenir molta informació sense fer ni un forat a terra. El director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, en destaca la importància.


Fins ara es creia que l’espai investigat només tenia uns 3.000 m2. El radar ha posat de manifest que serien unes cinc hectàrees. L’exploració també ha permès entendre quina era la trama urbana d’aquella civilització.

Front comú de Torroella de Montgrí, l’Escala i la Bisbal per l’aigua

Els alcaldes de Torroella, l’Escala i La Bisbal reclamaran conjuntament que es faci arribar la canonada d’aigua del Pasteral fins als tres municipis. Josep Maria Rufí, Víctor Puga i Lluís Sais coincideixen que aquesta seria la solució definitiva als problemes d’abastament que pateixen a l’estiu, quan la població es multiplica per tres. Els alcaldes s’han reunit aquest cap de setmana per tractar el tema. Aviat es reuniran amb l’Agència Catalana de l’Aigua i amb el Consorci de la Costa Brava per buscar solucions definitives.

Les tres poblacions formen part de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter. Juntes sumen el major nombre d’usuaris de boca de l’entitat, per la seva població resident, uns 35.000 habitants, i per la flotant, que a l’estiu pot arribar als 100.000 habitants. L’aportació d’aigua del Pasteral permetria reduir la pressió actual de l’aqüífer del Baix Ter, d’on es proveeixen al voltant d’una trentena de municipis. L’increment de consumidors i la disminució de les pluges fa minvar cada estiu el cabal disponible, de manera que facilita la pressió del mar i el risc de salinització. Per aquest motiu, els tres alcaldes mantenen que, a banda de pal·liar aquest dèficit hídric, la prolongació de la canonada del Pasteral tindria repercussions econòmiques i mediambientals positives.

Relleu empordanès al capdavant del PSC de les comarques gironines

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Relleu empordanès al capdavant del PSC de les comarques gironines
Loading
/

El diputat al Congrés del PSC per Girona, Marc Lamuà, és el nou primer secretari dels socialistes a la demarcació. Lamuà, nascut a Castell – Platja d’Aro fa 36 anys, ha rebut el suport unànime dels 140 delegats que han assistit al congrés que el PSC de Girona ha celebrat aquest cap de setmana a l’Auditori dels Caputxins de Figueres. Marc Lamuà substitueix en el càrrec a l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, a qui ha agraït la tasca duta a terme en els darrers quatre anys. La prioritat de Lamuà és recuperar una identitat catalanista i d’arrel municipalista. Ho explicava recentment a Ràdio Capital.


La de Lamuà era l’única candidatura que es presentava, després de la retirada de la diputada al Parlament i alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys.

La gregalada

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La gregalada
Loading
/
En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

Déu ni do, com s’hi està abonant el temporal d’aquests dies amb les rieres, les platges i els passejos marítims. Ahir, des del llit i amb febre, sentia que és el més fort dels darrers 10 anys i que les onades al Cap de Begur, havien arribat als 10 metres.

Doncs déu ni do. Jo vaig passar amb el cotxe per sobre del Ridaura al seu pas per Castell d’aro i baixava força més plè de de costum. Així que sí. Per fi ha arribat un temporal amb tots els ets i uts. No és que vulgui que arribin ctàstrofes naturals, però és que 14 graus el passat desembre, calorades en plena tardor i un Nadal que hem passat sense massa roba d’abric, a mi, sincerament, no m’agrada. Calor a l’estiu i fred i pluja i vent i neu a l’hivern, que és el que toca. I ara toca això. I toca sentir com els ajuntaments del maresme es queixen perquè les riuades els hi ha fet no sé pas quin mal que no esperaven i toca sentir parlar la gent de Barcelona, de les seves onades com si les haguessin descobert i a nosaltres ens toca remugar perquè la gregalada s’ha endut la sorra de no sé quina platja o l’asfalt de no sé quin passeig. Total. Tan poc excepcional com que a l’estiu faci calor i a l’hivern faci fred.

La ciudad de las estrellas (La La Land)

És qüestió de fe. Cintant al savi Sheldon, La La Land és un “Zas, en toda la boca” a qui pensi que a Hollywood només hi ha lloc per blockbusters multimilionaris amb grans efectes especials. També hi tenen cabuda les històries clàssiques que ens transmeten l’esperit positiu dels musicals de l’època daurada. Hollywood sempre ha volgut ser una terra on els somnis es poden fer realitat. Aquest és l’esperit de la sensacional La La Land. Una pel·lícula que no amaga l’homenatge i el tribut als musicals clàssics de Hollywood. El millor de tot és el que transmet la pel·lícula, que no és res més regalar felicitat a l’espectador.
Damien Chazelle, guionista, músic i director de la magnífica Whiplash, torna a reincidir en el tema musical en la que és la seva tercera pel·lícula. Si a Whiplash, Chazelle incidia en la faceta més negativa per fer realitat un somni, La La Land és l’altre cantó de la moneda. Per fer una bona pel·lícula musical no n’hi ha prou en tenir una base sòlida de coneixements de cinema, també és necessari tenir uns coneixements de música, coreografia i també teatrals. No és una faceta fàcil, ni tampoc està a l’abast de tothom. Aquí, Chazelle ha sorprès a tothom. Whiplash és una gran pel·lícula, però aquest pas de gegant que ha donat a La La Land ningú se l’esperava. Aquesta mostra de veterania, força i perfecció estany lluny dels directors novells com ell. Chazelle demostra un domini absolut en la transició de diàleg a números musicals, així com en mostrar força tant en els moments grans com en els més íntims. 
Emma Stone i Ryan Gosling són la parella protagonista, els acompanyen en papers secundaris John Legend, Rosemarie DeWitt, J.K. Simmons, Finn Wittrock i Tom Everett Scott. Mia (Stone) és una jove aspirant a actriu que viu a Los Ángeles. Mia treballa de cambrera mentre es presenta a un munt de càstings. Sebastian (Gosling) és un pianista que toca en bars de segona, el seu somni és regentar el seu propi club on rendir homenatge al jazz més pur. Els destins de Mia i Sebastian es creuaran. La parella s’enamorarà, però ambdós descobriran que l’equilibri entre l’amor i fer realitat les seves aspiracions no és senzill. 
D’Stone i Gosling no podem dir res més que estan perfectes en els seus papers. La pel·lícula és un regal i els seus personatges una oportunitat per lluir-se, la qual no desaprofiten. Emma Stone està meravellosa en tot el que fa, Gosling també està fantàstic malgrat que no podem dir que canti molt bé, la veritat. Parla amb melodia i poquet més. Només podem esperar que en una seqüela de Dos buenos tipos, Gosling i Russell Crowe ens regalin un número musical, ja que les qualitats vocals d’ambdós estan al mateix nivell.
La La Land és un miracle de pel·lícula per la estranyesa que un producte així pugui tirar endavant en un Hollywood que desconfia de productes d’aquestes característiques. Tradicional, plena de sentiments i d’una vitalitat visual i narrativa espectaculars. Només fa falta fixar-se ens els decorats, el vestuari i l’exquisidesa en la combinació de colors. El dividir la pel·lícula en quatre parts diferenciades en forma estacional, ajuda e la narrativa i en el visual per donar-li una identitat pròpia a cada fragmentació.
Aquesta és una pel·lícula que parla dels nostres somnis i com accedim o renunciem a ells i el preu que té assolir-los. La La Land és una lliçó magistral de cinema en estat pur. És la raó per la qual anem al cinema cada setmana, i que alhora ens convida a no deixar de somiar.

El temps 23-01-2016

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El temps 23-01-2016
Loading
/

 

Cap de setmana passat per aigua i pel temporal de llevant que ens ha afectat aquests darrers dies, i que ens ha deixat amb algunes carreteres tallades, un accident a Verges, nombrosos desperfectes en platges i passejos marítims i unes precipitacions acumulades de més de 120 litres per metres quadrat a la Tallada d’Empordà, 95 a la Bisbal d’Empordà, 88 a Torroella de Montgrí, 75 a Castell d’Aro…. I en conseqüència la crescuda de rius i rieres. Per cert podeu veure les imatges del temporal i la crescuda del riu Daró fent click aquí.

Avui tindrem un dia molt ennuvolat encara amb precipitacions que seguiran descarregant a pràcticament tot arreu i a la tarda la nuvolositat no marxarà però els ruixat seran ja més intermitents. L’onatge seguirà intens però poc a poc perdent força. Temperatures entre els 5º i 9º

El servei meteorològic de Catalunya, manté els avisos per fort vent i per l’estat de la mar.

Dimarts un temps més estable però de cara a dimecres podríem tenir de nou canvis i precipitacions, ho anirem seguint atentament.