Radiografia bàsica del país al festival Fonament

En els últims anys, Catalunya ha experimentat un creixement notable de les urbanitzacions de baixa densitat, especialment a la costa i en zones rurals, que han estat pensades principalment per a segona residència. Aquesta realitat ha creat una nova complexitat per als ajuntaments i les comunitats, que s’han vist obligades a afrontar reptes relacionats amb el manteniment, la sostenibilitat i la transformació d’aquestes urbanitzacions en espais viables per a la residència permanent. Durant una jornada celebrada al Castell de Calonge, experts en urbanisme i arquitectura han debatut sobre els casos concrets de Calonge i Sant Antoni, Begur i Lleida, posant en evidència tant les similituds com les diferències en la gestió d’aquest tipus de territori a Catalunya. El debat ha girat al voltant dels dèficits urbanístics, les solucions possibles per a la regularització de les urbanitzacions i la necessitat d’un canvi en la normativa actual.

El Cas de Calonge i Sant Antoni: Un Creixement Impulsat per la Demanda Permanent

Xavier Guerra, ex cap de l’Àrea d’Urbanisme i Obres de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i actual director d’obres i serveis de l’Hospitalet de Llobregat, ha detallat la situació de Calonge i Sant Antoni, una zona que ha experimentat un creixement substancial de residents permanents en les últimes dècades. Aquesta localització, que va començar com un destí turístic per a segones residències, ha vist com molts veïns decidien instal·lar-s’hi definitivament, un fenomen accelerat després de la pandèmia. Guerra ha explicat que, si bé la transformació de les urbanitzacions de segona residència en zones per a viure tot l’any ha aportat nous habitants, també ha comportat una sèrie de complicacions relacionades amb el manteniment i l’adaptació de les infraestructures urbanístiques.

Un dels reptes principals, segons Guerra, és la gestió de la urbanització, que sovint s’ha vist obstaculitzada per les expectatives de plusvàlua dels propietaris i els problemes derivats de les construccions per al lloguer turístic, que són més rentables durant els mesos d’estiu. La situació s’ha complicat a mesura que l’augment de la població fixa ha fet més necessari adaptar la infraestructura urbana a les necessitats de vida permanent. Guerra va destacar la necessitat de buscar un model d’urbanització més equilibrat, on la qualitat de vida dels residents sigui prioritària i on es potenciïn els espais comuns i la connectivitat entre les urbanitzacions.

Begur: L’Excepcionalitat Paisatgística com a Motor de Creixement

Sandra Núñez-Malavé, arquitecta i representant del Colectivo CCRS, va portar a la taula el cas de Begur, una localització on el desenvolupament urbanístic ha estat marcat per la singularitat del paisatge. A diferència d’altres municipis de la Costa Brava, a Begur no es busca tant la construcció d’habitatges assequibles, sinó que els promotors s’han centrat en parcel·les amb vistes privilegiades i paisatges excepcionals. Núñez-Malavé va destacar que, a Begur, el valor del sòl no ve tant de la seva accessibilitat econòmica, sinó de la qualitat del paisatge, el que ha atret una classe mitjana-alta i rica a l’entorn. Aquest model ha permès a la localitat mantenir una imatge de destí exclusiu, però també ha generat tensions relacionades amb la gestió del sòl i la sostenibilitat.

Segons Núñez-Malavé, a Begur, l’urbanisme no ha estat només una qüestió de creixement econòmic, sinó de mantenir la integritat paisatgística. A la vegada, això ha comportat la necessitat d’aplicar estratègies d’urbanització més selectives, que permetin mantenir l’entorn natural sense comprometre la qualitat de vida dels residents ni l’estat del medi ambient. En aquest sentit, va apuntar que la clau de l’èxit de Begur ha estat un urbanisme que integra les vistes i el paisatge com a part fonamental del procés urbanístic.

Lleida: La Ciutat Jardí com a Solució a la Fragmentació Rural

Josep Maria Llop, urbanista expert en planejament territorial, va analitzar el cas de Lleida, una ciutat que va prendre una decisió crucial a finals del segle XX per protegir el seu sòl rural i evitar l’expansió indiscriminada de les urbanitzacions. Llop va recordar que, en els anys 80, la ciutat va apostar per un model de ciutat jardí, on el creixement urbà es va restringir a zones amb una densitat mitjana i es va evitar la parcel·lació massiva de terrenys agrícoles. La protecció del sòl rural va ser fonamental per evitar una urbanització descontrolada, i es va crear un projecte d’urbanisme basat en la sostenibilitat i l’equilibri entre les àrees urbanes i rurals.

Llop va assenyalar que, tot i l’èxit inicial del model de ciutat jardí, Lleida encara afronta dificultats amb petites parcel·lacions que no estan completament urbanitzades i que generen problemes de manteniment i connexió amb la ciutat. Malgrat això, va destacar que la ciutat havia aconseguit evitar la fragmentació rural, creant una xarxa urbana de qualitat que ha resistit les pressions del mercat immobiliari i ha preservat el patrimoni natural de la ciutat.

El Repte de la Regularització i la Solució a la Gestió de les Urbanitzacions No Recepcionades

Un dels punts més destacats de la jornada va ser la discussió sobre les urbanitzacions no recepcionades, aquelles que no han estat formalment acceptades pels ajuntaments i que, per tant, no tenen els serveis públics adequats. Aquest fenomen afecta a unes 1.500 urbanitzacions a Catalunya, amb una superfície total de 40.000 hectàrees. La manca de recepció de moltes urbanitzacions ha generat un problema de manteniment, ja que molts propietaris reclamen serveis com paviments en bon estat o l’accés a infraestructures bàsiques.

Els experts van coincidir en la necessitat d’un canvi de paradigma en l’urbanisme català, amb una aproximació més gradual i flexible per poder regularitzar aquestes zones i adaptar-les a les noves necessitats. Guerra, Núñez-Malavé i Llop van suggerir que caldria canviar la normativa urbanística per fer-la més adaptativa als contextos locals i als canvis socials i econòmics, amb l’objectiu d’oferir solucions que permetin una gestió més eficaç i equitativa de les urbanitzacions de baixa densitat.

Un Futur Compartit: Col·laboració entre Administracions i Propietaris

Finalment, tots els experts van coincidir en què les solucions a aquests reptes no poden venir només des de l’administració local. Cal un enfocament supramunicipal que impliqui diverses administracions i també els mateixos propietaris, ja que són ells els principals responsables del manteniment de les infraestructures comunes. A més, es va plantejar la necessitat d’introduir mecanismes de finançament compartit, com l’augment de l’IBI per a finançar les millores d’aquestes urbanitzacions, que permetin abordar la regeneració urbana de manera efectiva i sostenible.

En resum, el debat ha posat sobre la taula la complexitat de gestionar les urbanitzacions de baixa densitat a Catalunya, però també ha obert la porta a noves solucions que poden permetre transformar aquestes zones en espais més habitables i sostenibles per al futur. Els experts han destacat la importància de canviar la normativa urbanística per permetre un creixement més adaptatiu i de fomentar la col·laboració entre administracions, professionals i propietaris per afrontar els reptes d’un territori en constant evolució.

Presenten a Calella de Palafrugell un nou protocol per avaluar les àrees marines abalisades

privat:-les-aigues-litorals-tindran-una-eina-que-permetra-compensar-els-impactes-mediambientals-a-les-zones-de-bany-i-els-camps-de-boies
Privat: Les aigües litorals tindran una eina que permetrà compensar els impactes mediambientals a les zones de bany i els camps de boies

Aquest matí s’ha presentat al Mirador de Manuel Juanola i Reixach, a Calella de Palafrugell, un nou protocol per fer el seguiment de les àrees marines abalisades. L’objectiu és avaluar la seva instal·lació, l’estat de conservació i els recursos pesquers que hi habiten.

 

L’han impulsat l’Associació Bufalvent i el Consorci de Conservació del Medi Marí després de prop de deu anys treballant en el disseny de camps de boies de fondeig i estudiant el seu impacte al litoral del Baix i Alt Empordà.

 

El protocol facilita una avaluació ràpida i senzilla, amb indicadors fiables i accessibles. No calen grans coneixements tècnics per aplicar-lo, només formació bàsica per part de naturalistes. A més, les dades es poden incorporar a plataformes de ciència participativa.

 

Aquestes àrees marines abalisades, com les zones de bany o els camps de boies, actuen de manera indirecta com a reserves temporals. Durant l’estiu, quan s’hi prohibeix la pesca, afavoreixen la biodiversitat i serveixen de refugi per a moltes espècies en època de reproducció.

 

El protocol ja s’ha posat en pràctica amb èxit a diversos municipis del litoral, com Palafrugell, Begur, Palamós, Calonge i Sant Antoni i Castelló d’Empúries. Aquest sistema ajudarà els ajuntaments a gestionar millor els espais marins i avaluar-ne les millores mediambientals.

 

El projecte ha estat finançat per la Unió Europea a través del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava, amb la col·laboració dels ajuntaments participants.

Troben un catxalot mort a la platja de Pals amb ferides visibles

Screenshot

Un catxalot mort ha aparegut aquest matí a tocar de la platja Gran de Pals. L’animal, de prop de 10 metres de llargada, ha quedat varat a la sorra i presenta ferides visibles.

La policia local ha acordonat la zona des de primera hora del matí i s’han iniciat els treballs per retirar el cos. Durant la nit, ja s’havien compartit a les xarxes imatges del cetaci arrossegat pel mar fins a la costa.

Segons experts i entitats mediambientals, les col·lisions amb vaixells de càrrega són una de les principals amenaces per a les balenes que passen per la costa catalana. Aquesta situació és especialment crítica per l’alt trànsit marítim entre els ports de Barcelona i Tarragona.

Des de l’Associació Salvem la Platja de Pals, dedicada a la preservació de la biodiversitat i el paisatge, han assenyalat que la sobrepesca, el trànsit marítim intens i la contaminació del mar són les causes més habituals de mort dels cetacis a la Mediterrània.

Eric Clapton torna a Catalunya després de més de dues dècades: concert al Palau Sant Jordi el maig de 2026

eric-clapton-torna-a-catalunya-despres-de-mes-de-dues-decades:-concert-al-palau-sant-jordi-el-maig-de-2026
Eric Clapton torna a Catalunya després de més de dues dècades: concert al Palau Sant Jordi el maig de 2026

Després de més de 20 anys sense actuar a Catalunya, Eric Clapton, una de les llegendes més icòniques del rock i el blues mundial, tornarà als escenaris catalans. La promotora Live Nation ha confirmat que el guitarrista britànic oferirà un concert molt esperat a Barcelona, dins la seva propera gira europea.

Clapton actuarà el 10 de maig de 2026 al Palau Sant Jordi de Barcelona, en una cita que promet ser històrica per a tots els amants de la bona música. Les entrades es posaran a la venda el dimecres 22 d’octubre, i s’espera una gran demanda per veure en directe un dels noms més influents de la música contemporània. Per aquest motiu dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation.es.

Els seguidors del guitarrista ja han expressat el seu entusiasme a les xarxes socials, i tot apunta que el Palau Sant Jordi penjarà el cartell d’entrades exhaurides en pocs dies. El concert inclourà una selecció dels grans èxits de Clapton, així com temes emblemàtics de la seva extensa discografia, oferint una vetllada inoblidable.

Clapton continua sent una referència indiscutible dins del panorama musical internacional, i la seva tornada a Catalunya s’entreveu com un dels esdeveniments musicals més destacats del 2026. “No hi ha res com tocar davant un públic que t’ha esperat durant tant de temps”, ha declarat l’artista a mitjans internacionals.

PREUS

PL1 PISTA – 160 € + 21,50 € de despeses
PL2 GRADA – 140 € + 18,50 € de despeses
PL3 GRADA – 120 € + 16 € de despeses
PL4 PISTA B – 105 € + 14 € de despeses
PL5 GRADA – 90 € + 12 € de despeses
PL6 GRADA – 80 € + 10,50 € de despeses
PL7 GRADA – 70 € + 9,50 € de despeses
PL8 GRADA – 45 € + 6 € de despeses

VIP1 – GOLD HOT TICKET – 225 € + 30 € de despeses
VIP2 – SILVER HOT TICKET – 195 € + 26 € de despeses
VIP3 – PREMIUM LOUNGE – 380 € + 50,50 € de despeses
VIP4 – EXPRESS PISTA – 210 € + 28 € de despeses


VIP1 – GOLD HOT TICKET

  • Seient numerat de primera categoria per veure Eric Clapton en directe

  • Regal exclusiu per als compradors VIP

  • Acreditació commemorativa

  • Personal VIP i atenció personalitzada

VIP2 – SILVER HOT TICKET

  • Seient numerat per veure Eric Clapton en directe

  • Regal exclusiu per als compradors VIP

  • Acreditació commemorativa

  • Personal VIP i atenció personalitzada

VIP3 – PREMIUM LOUNGE

  • Seient numerat de primera categoria per veure Eric Clapton en directe

  • Accés al Premium Lounge fins a l’inici del concert amb:

    • Menjar gurmet, plats freds i calents

    • Begudes de qualitat, incloent cervesa, vi i refrescos

    • Photocall Experience: podràs fer-te fotos a la festa per conservar un bon record d’aquesta nit*

  • Regal exclusiu per als compradors VIP

  • Acreditació commemorativa

  • Personal VIP i atenció personalitzada

* L’àrea Pista A no és una zona exclusiva per a les entrades VIP.

VIP4 – EXPRESS PISTA

  • Entrada de peu a la Pista A per veure Eric Clapton en directe

  • Carril exprés exclusiu fins a l’inici del concert

  • Accés Early Entry: entrada anticipada a la Pista A abans que el públic general

  • Regal exclusiu per als compradors VIP

  • Acreditació commemorativa

  • Personal VIP i atenció personalitzada


Platinum

Són les entrades posades a la venda amb preu dinàmic, que s’ajusta en funció de l’oferta i la demanda de l’esdeveniment, igual que fan les companyies aèries o el sector hoteler. Aquestes entrades no inclouen cap servei o benefici addicional, a diferència dels paquets VIP.

Seient al costat del passadís

Els dos primers seients al costat del passadís en determinades files s’han de comprar junts i tenen un preu superior al de la resta de seients del mateix sector.

L’entrada Eric Clapton torna a Catalunya després de més de dues dècades: concert al Palau Sant Jordi el maig de 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.

Júlia Breiz: «L’arquitectura ha de vetllar pel benestar de les persones i respectar el territori»

Durant el festival Fonament de Calonge, s’ha fet una reflexió profunda sobre l’arquitectura i l’urbanisme, especialment en una zona del territori gironí que ha patit les conseqüències d’un desenvolupament desmesurat durant les dècades passades. En una entrevista amb Júlia Breiz, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona, s’han abordat els reptes que suposa l’accés a l’habitatge, les dinàmiques urbanístiques històriques i les oportunitats d’innovació en l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Un festival ben rebut per promoure el debat

Júlia Breiz ha començat valorant molt positivament el Festival Fonament, destacant que des del COAC sempre es reben amb entusiasme les iniciatives que pretenen apropar l’arquitectura a la societat. Ha subratllat que es tracta d’una bona oportunitat per generar debat sobre qüestions com l’urbanisme i el creixement de les ciutats, així com per fomentar l’intercanvi de coneixements. La vocal del COAC ha assenyalat que, a través d’esdeveniments com aquest, es pot aprofundir en l’anàlisi de temes tan importants com la preservació del territori, la relació de les ciutats amb el paisatge i, sobretot, l’accés a l’habitatge.

Breiz ha ressaltat que, en general, qualsevol iniciativa que ajudi a reconèixer i difondre els valors de l’arquitectura és molt ben rebuda, ja que contribueix a despertar noves vocacions i a connectar la ciutadania amb els professionals del sector. Tot i que el festival Fonament se centra en qüestions complexes, ha destacat la seva capacitat per posar de relleu les realitats més urgents de l’urbanisme en una zona on, des dels anys 60, s’ha viscut un creixement descontrolat, amb una alta influència de les urbanitzacions a baixa intensitat que han alterat el paisatge.

L’urbanisme i la complexitat de l’accés a l’habitatge

Una de les qüestions més rellevants que es va plantejar durant l’entrevista va ser la relació entre urbanisme i accés a l’habitatge. Breiz va reconèixer que l’accés a l’habitatge és un dels problemes més complexos de l’urbanisme actual, i que aquest és un repte especialment marcat en zones com la del Baix Empordà, on les urbanitzacions de les dècades passades han contribuït a la precarietat d’algunes zones. Va subratllar que els ajuntaments, tot i voler promoure habitatge assequible, sovint es veuen limitat per factors econòmics, com la necessitat d’expropiar sòl o de destinar grans quantitats de recursos municipals a la compra de terrenys, el que suposa una desestabilització econòmica per a les administracions locals.

Aquesta problemàtica s’accentua per la liberalització del sòl impulsada per la llei del sol de 1996, que va convertir el sòl en un bé de mercat, fomentant l’especulació immobiliària. Tot i que Breiz va evitar entrar en l’anàlisi dels aspectes especulatius de l’habitatge, va reconèixer que aquestes dinàmiques dificulten l’accés a l’habitatge i generen servituds urbanístiques que compliquen encara més la situació. En aquest context, va insistir que, encara que els ajuntaments poden voler actuar, el seu marge de maniobra queda molt condicionat per l’equilibri pressupostari.

El festival com a model per a altres municipis

En referència a la relació entre el festival i altres possibles iniciatives similars, Breiz va expressar la seva confiança que el festival Fonament pot ser un model per a altres municipis i comarques de Catalunya. Va destacar que aquest tipus d’iniciatives no només generen debat i reflexió, sinó que també poden serveir per divulgar bones pràctiques i exemples d’urbanisme i arquitectura sostenible. Per Breiz, és fonamental que les ciutats i els territoris treballin plegats en la creació d’unes propostes urbanístiques més humanes, sostenibles i adaptades a les necessitats dels ciutadans.

El patrimoni arquitectònic: una eina educativa

Un altre aspecte clau que va destacar Breiz durant l’entrevista va ser el patrimoni arquitectònic. Segons ella, cada vegada hi ha més consciència sobre la importància del patrimoni arquitectònic i urbanístic a Catalunya, tot i que encara queda molta feina per fer. En aquest sentit, va parlar de la web d’arquitectura catalana, una plataforma creada pel COAC que actua com a fons documental de l’arquitectura moderna i contemporània a Catalunya. Aquesta plataforma permet als ciutadans conèixer millor l’arquitectura del seu entorn a través de més de 100 rutes arquitectòniques interactives, adaptables a diferents mitjans de transport i condicions.

Breiz va destacar que aquestes rutes són una gran eina educativa, ja que ajuden els ciutadans a conèixer millor el seu patrimoni i a connectar amb el territori. A més, va assenyalar que aquestes activitats són també una opció d’oci que permet a les persones gaudir de moments de lleure mentre coneixen més sobre l’arquitectura que els envolta.

La dualitat arquitectònica del Baix Empordà

Pel que fa al Baix Empordà, Breiz va comentar la dualitat arquitectònica que presenta la comarca, amb Calonge, un nucli medieval amb arquitectura tradicional, i Sant Antoni, una zona més moderna i orientada al turisme. Aquesta diferència en els tipus d’urbanització i construcció ha marcat l’evolució del paisatge arquitectònic d’aquesta zona, creant un contrast entre el patrimoni històric i l’arquitectura més recent.

Breiz va explicar que aquesta dualitat també s’observa en la manera de construir: mentre que a Calonge es manté una arquitectura més tradicional, a Sant Antoni s’ha prioritzat la construcció orientada al turisme. Aquesta diversitat reflecteix les necessitats i realitats socials i econòmiques de cada zona, i posa de manifest la importància de tenir en compte el context local a l’hora de planificar qualsevol projecte urbanístic.

Innovació en l’arquitectura: un repte constant

Finalment, sobre la qüestió de la innovació en l’arquitectura, Breiz va afirmar que sempre hi ha espai per a la millora. Va assenyalar que, tot i que en zones molt turístiques pot semblar que totes les construccions siguin iguals, l’arquitectura mai es queda estancada. La innovació no només es refereix a l’originalitat de les formes, sinó també a la capacitat de millorar la qualitat de vida dels habitants i a la necessitat de respectar i adaptar-se al territori.

Breiz va concloure que, al final, l’arquitectura ha de vetllar pel benestar de les persones, i ha d’utilitzar els recursos de manera eficient, respectant els valors del patrimoni i contribuint a millorar la qualitat de vida a les ciutats i els pobles.

En resum, la reflexió sobre l’arquitectura i l’urbanisme que s’ha generat en el marc del Festival Fonament ha estat una oportunitat important per analitzar els reptes i les oportunitats de l’urbanisme i l’arquitectura en territoris com el Baix Empordà, posant èmfasi en la necessitat de respectar el patrimoni, millorar l’accés a l’habitatge i innovar de manera sostenible.