Fonament: Un festival que repensa l’arquitectura i l’urbanisme de Calonge i Sant Antoni

Fonament, el festival d’arquitectura i urbanisme que ha transformat Calonge i Sant Antoni en un espai de reflexió, diàleg i proposta sobre el futur del territori. En aquest programa especial des del Castell de Calonge, us oferim una visió en profunditat de les ponències, activitats i converses amb experts del sector, arquitectes, urbanistes i representants institucionals que exploren com conjugar la història arquitectònica local amb les necessitats del futur.

Durant el festival, es debaten temes com les urbanitzacions de baixa densitat, la sostenibilitat en l’arquitectura i la preservació del paisatge empordanès, alhora que es proposen noves formes d’habitar i construir. Entre les activitats destacades, podreu descobrir rutes arquitectòniques, projectes culturals, i fins i tot reflexionar sobre la connexió entre l’arquitectura i la dansa.

Jordi Soler: «Hem de créixer de manera sostenible, pensant en el futur i no només en el present»

Calonge i Sant Antoni s’ha convertit aquests dies en el focus d’una reflexió sobre el futur dels nostres pobles gràcies al Festival Fonament. Un esdeveniment dedicat a l’arquitectura, l’urbanisme i la sostenibilitat. Hem parlat amb l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. En el marc d’aquest festival, Soler ha abordat temes claus per al futur del municipi, com la necessitat de gestionar el creixement urbanístic sense perdre la identitat de poble i garantir un equilibri entre turisme i sostenibilitat.

Durant l’entrevista, l’alcalde ha parlat de la importància de mantenir la sostenibilitat com a principi fonamental en l’urbanisme de Calonge. «El nostre municipi ha experimentat un creixement significatiu des dels anys 60, sobretot a la zona de Sant Antoni, i ara busquem una manera de créixer amb mesura i respectant els nostres recursos naturals», ha comentat Soler. Aquesta postura s’emmarca en la filosofia del festival, que vol provocar una reflexió profunda sobre com conciliar l’arquitectura moderna amb el paisatge natural de la Costa Brava.

Soler ha reconegut que la integració de les urbanitzacions de baixa intensitat, comunes a la zona, representa un repte important per al futur de Calonge i Sant Antoni. Aquestes urbanitzacions, sovint deshabitades durant la temporada baixa, han afectat l’estructura social i econòmica dels municipis. «Cal gestionar les urbanitzacions amb cura. Les que creixen de manera desmesurada generen desequilibris entre els nuclis més turístics i els més interiors», ha afegit l’alcalde.

Per a Jordi Soler, la sostenibilitat no només passa per l’urbanisme, sinó també per una desestacionalització del turisme. «El turisme ha de ser sostenible, no només per als visitants, sinó també per a la gent que hi viu tot l’any», ha afirmat. Això significa una aposta per activitats que puguin atraure visitants fora de la temporada alta d’estiu, com ara el Festival Fonament, que se celebra cada octubre per oferir una alternativa cultural i arquitectònica a la temporada estival.

El festival també és l’espai per parlar d’arquitectura com a element de canvi i millora de la qualitat de vida. Soler ha destacat que el creixement urbà no ha d’ésser a costa del paisatge. «Hem de reconèixer el valor del patrimoni i de la història del nostre municipi, mantenint la mirada posada en el futur, en el desenvolupament sostenible i en la creació de noves oportunitats per als nostres habitants.»

Les activitats d’aquest Festival Fonament inclouen rutes històriques, exposicions de fotografia i documentals, com Miralles, sobre l’arquitectura de l’arquitecte Enric Miralles. Aquestes activitats ajuden a crear un vincle entre el passat, el present i el futur del territori. Soler ha destacat que el Festival és una oportunitat per visibilitzar el patrimoni arquitectònic i natural de Calonge i Sant Antoni, i ha animat els assistents a participar-hi activament.

A més, Soler ha esmentat el Centre d’Interpretació de les Gavarres, un projecte que s’inaugura pròximament i que serà essencial per divulgar els valors naturals i culturals del territori. Aquest centre juga un paper fonamental en la preservació i el coneixement de l’entorn, donant visibilitat a les característiques úniques de la nostra comarca.

Els Agents Rurals augmenten un 34% la seva activitat amb la incorporació de nous efectius

Els Agents Rurals han fet més de 152.000 actuacions en el que portem de 2025, una xifra que representa un 34% més que en el mateix període de l’any anterior. Ho ha explicat el cap de cos, Toni Mur, durant l’acte de celebració del Dia dels Agents Rurals, que s’ha fet aquest dijous a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí. Mur també ha atribuït aquest increment d’intervencions a la incorporació de nous efectius, que ha permès augmentar un 20% la plantilla. Durant la jornada, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat que el cos és «una peça essencial en la gestió del risc i la protecció de la natura» i ha subratllat que el Departament està treballant en el Pla Estratègic 2030 per afrontar els reptes de futur.

El cos dels Agents Rurals viu un any «d’intensa activitat», segons ha detallat el cap del cos, Antoni Mur, en l’acte de celebració del Dia dels Agents Rurals. Una mostra d’aquest increment d’activitat són les 125.000 actuacions que el cos acumula en els nou primers mesos de l’any. Això suposa un 34% més de les que va fer en el mateix període de l’any passat. Segons Mur, l’increment d’activitat es deu, en part, a la incorporació dels nous efectius d’Agents Rurals de l’última promoció. Això ha suposat un augment del 20% de la plantilla del cos, segons dades que ha fet públiques aquest divendres Antoni Mur a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí.

Entre les actuacions més destacades, Mur ha subratllat la feina en prevenció d’incendis forestals, amb 23.000 actuacions, un 43% més que l’any anterior. Tot i això, ha reconegut que «ha estat una campanya complicada», marcada per episodis meteorològics extrems i persistents. En aquest sentit, ha fet valdre el Pla Alfa, que regula les activitats humanes en períodes de risc i que, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha rebut una valoració mitjana de 7,8 sobre 10 per part de la ciutadania.

Un altre dels àmbits prioritaris pels Agents Rurals aquest any ha estat la vigilància dels espais naturals protegits. Per primera vegada, s’hi ha desplegat un pla de reforç amb més de 300 agents en 22 espais naturals, que ha permès dur a terme 1.800 actuacions, un increment del 150% respecte a anys anteriors.

Mur també ha volgut subratllar el vessant educatiu i de sensibilització ambiental del cos, amb iniciatives com el programa Educar i el projecte A Propa Natura, que acosta la natura a col·lectius vulnerables com la gent gran, persones amb discapacitat o infants hospitalitzats.

Un nou Pla Estratègic pel 2030

De cara al futur, el cap del cos ha agraït l’impuls d’un nou Pla Estratègic Horitzó 2030, impulsat pel Departament d’Interior, que ha de permetre reforçar els recursos humans i materials, incorporar noves tecnologies i adaptar el cos als reptes ambientals dels anys que venen. «Aquest pla ha de ser una eina clau per millorar el servei públic i la protecció del nostre patrimoni natural» ha remarcat.

Per la seva banda, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat que estan treballant en aquest pla estratègic per abordar la millora d’instal·lacions i equipaments, les condicions laborals i la modernització del servei. Parlon ha remarcat que els Agents Rurals són «una peça essencial en la gestió del risc i la protecció de la natura i de les persones». A més, ha remarcat la importància de la tasca que el cos duu a terme en la preservació dels entorns naturals, la col·laboració amb el sector primari i la protecció de la fauna i la biodiversitat.

150 agents rurals guardonats

Durant l’acte, s’han guardonat 150 agents rurals, alguns per la seva antiguitat en el cos i d’altres per actuacions meritòries. També s’han homenatjat els agents morts en acte de servei.

L’any passat es va recuperar aquesta cerimònia commemorativa després de vint anys sense celebrar-se. El Dia dels Agents Rurals té lloc pels volts del 4 d’octubre, coincidint amb Sant Francesc d’Assís, patró del cos, i serveix per reconèixer la feina i el compromís dels seus efectius amb la protecció del medi natural.

Anna Carlero: «La burocràcia en l’urbanisme és un obstacle que fa que els plans triguen fins a sis anys a aprovar-se»

Aquest matí, en el marc del Festival Fonament de Calonge i Sant Antoni, hem tingut l’oportunitat de parlar amb Anna Carlero, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament del municipi, sobre els principals reptes que afronta el territori en matèria urbanística. En una entrevista a Ràdio Capital, Carlero ha compartit algunes de les seves reflexions sobre la baixa densitat, la burocràcia urbanística i la crisi de l’habitatge, destacant la importància de debatre i reflexionar sobre el futur urbanístic de la ciutat en un moment tan crític.

Un festival per obrir el debat sobre l’urbanisme

El Festival Fonament, que està tenint un gran èxit de convocatòria, s’ha convertit en un espai on professionals i ciutadania poden debatre sobre els grans temes de l’urbanisme, l’arquitectura i la sostenibilitat. En aquest context, Carlero ha destacat la importància d’activitats com aquesta per generar un espai de reflexió sobre com els models urbanístics poden influir en la qualitat de vida dels veïns. “És fonamental obrir aquest debat perquè els ciutadans entenguin com els canvis urbanístics afecten directament les seves vides. El Festival Fonament ens ofereix l’oportunitat de parlar de temes com la baixa densitat, que caracteritza tant el nostre municipi, i d’entendre com la planificació pot millorar les condicions de vida a llarg termini”, ha explicat la regidora.

Carlero ha afegit que la baixa densitat, tot i ser una característica fonamental del territori, comporta reptes importants a nivell de sostenibilitat i organització. “Tenim una gran extensió territorial i, per tant, hem de ser molt curosos a l’hora de gestionar aquesta baixa densitat perquè no esdevingui un problema. L’objectiu és aconseguir un creixement controlat i ordenat que no desvirtui el nostre paisatge ni els serveis bàsics que oferim als ciutadans”, ha comentat.

La complexitat de la tramitació urbanística

Un altre tema que ha sortit a la conversa ha estat la lentitud de la tramitació dels plans urbanístics. La regidora ha explicat que la burocràcia és una de les grans barreres amb què es troben els ajuntaments a l’hora de dur a terme projectes urbanístics. “A vegades la tramitació d’un pla pot trigar fins a sis anys, i això és un problema per als municipis que volen implementar canvis de manera ràpida. Cada nova regulació, cada informe addicional, afegeix temps a un procés que ja de per si és lent”, ha reconegut.

Carlero ha destacat que, tot i que la normativa actual té com a objectiu evitar abusos i corrupció, el sistema acaba sent excessivament detallat i feixuc, la qual cosa dificulta la capacitat d’adaptar-se als nous reptes. La regidora ha posat com exemple el cas de Begur i altres municipis que actualment estan atrapats en processos de revisió de plans que poden durar anys, limitant la capacitat d’innovar i de respondre als canvis que es produeixen en el territori.

“Quan hi ha tanta burocràcia, el sistema acaba anant més lent que la pròpia realitat. Ens trobem amb situacions on el planejament aprovat fa més de deu anys ja no s’adapta a les necessitats actuals i l’esforç per modificar-lo és desmesurat”, ha afegit Carlero.

Regulació o flexibilitat en l’urbanisme

Una de les qüestions més profundes que ha plantejat la regidora ha estat la contradicció entre la necessitat de regular l’urbanisme per evitar caos territorial i la flexibilitat que molts ajuntaments necessiten per poder adaptar-se als nous reptes. Carlero ha explicat que l’equilibri entre regulació i flexibilitat és complicat, ja que la normativa actual sovint acaba entrant en detalls que limiten les capacitats dels ajuntaments per treballar de manera eficaç.

“Des de la Generalitat, la política urbanística és necessària i positiu, però a vegades la tramitació acaba sent tan detallada que acaba limitant els marges d’acció dels municipis. Ens agradaria tenir més autonomia per gestionar els nostres projectes i que la Generalitat actués més com a òrgan validant que no com a gestor dels detalls de cada pla”, ha comentat Carlero.

Aquesta intervenció de la Generalitat, segons la regidora, sovint es basa en una mirada restrictiva que no sempre permet als ajuntaments treballar amb la flexibilitat que necessiten per adaptar-se a les noves dinàmiques i necessitats dels ciutadans. La regidora ha defensat la necessitat de flexibilitzar el sistema perquè els ajuntaments puguin actuar de manera més dinàmica i àgil.

L’habitatge

Carlero ha dedicat una part important de la seva intervenció a la crisi de l’habitatge, un problema que afecta a moltes famílies i que té impacte en tot el territori català. Tot i que ha reconegut que la reforma de les urbanitzacions de baixa densitat pot ser una solució parcial, ha subratllat que el problema és molt més profund i cal abordar-lo de manera integral.

“Les mesures com les promocions d’habitatge protegit o el lloguer assequible són importants i cal seguir treballant-hi, però no són suficients. El problema de l’habitatge s’ha de tractar de manera més global i és necessari repensar com es construeix l’habitatge a tot el país”, ha explicat la regidora.

Carlero ha apuntat que l’especulació immobiliària continua sent un dels principals obstacles per a l’accés a l’habitatge, especialment a zones com l’Empordà, on el preu del sòl ha pujat considerablement en els últims anys. “El mercat immobiliari s’ha convertit en un negoci especulatiu, i això dificulta molt l’accés a l’habitatge, sobretot per als joves. Més enllà de les lleis de protecció oficial, cal repensar com organitzem i distribuem el sòl”, ha afegit.

El festival com a eina de transformació

Malgrat els desafiaments, Carlero ha mostrat una actitud positiva i ha ressaltat el paper fonamental que tenen esdeveniments com el Festival Fonament per implicar la ciutadania en aquests debats. La regidora ha destacat que un dels objectius del festival és apropar l’urbanisme i l’arquitectura a un públic més ampli, més enllà dels professionals del sector. “El festival no només és una oportunitat per debatre entre experts, sinó també per sensibilitzar el públic general sobre com les decisions urbanístiques poden transformar les nostres vides”, ha afegit.

Aquesta edició del Festival Fonament està sent un èxit rotund, amb una gran afluència de públic en activitats com les rutes arquitectòniques i les exposicions. “Veure la reacció de la gent, com s’implica i reflexiona sobre els temes tractats, ens confirma que estem en el camí correcte. El Festival Fonament té una gran capacitat per generar debat i conscienciar sobre els reptes urbans que tenim per davant”, ha conclòs Carlero.

El festival segueix amb més activitats, exposicions i xerrades durant tot el cap de setmana, amb l’objectiu de seguir apropant l’urbanisme i l’arquitectura a la ciutadania i contribuir a la construcció d’un futur més sostenible i equitatiu per a tots.

Jordi Vilar: «La Bauhaus va ser una oportunitat històrica per a les dones en l’arquitectura, però també una lluita constant contra les barreres imposades»

La Bauhaus va ser una de les escoles més influents del segle XX, revolucionant els camps del disseny i l’arquitectura en una època marcada per canvis socials, econòmics i polítics a Europa. Fundada el 1919 a la República de Weimar, aquesta escola va establir nous paradigmes en l’estètica i la funció de l’arquitectura, creant una nova llengua visual que ha perdurat fins als nostres dies.

En una entrevista amb Jordi Vilar, propietari de la llibreria La Històrica, s’ha abordat la gran importància de la Bauhaus i la seva influència no només en el disseny i l’arquitectura, sinó també en la lluita de les dones per obtenir accés a espais professionalment masculinitzats.

Una de les qüestions més rellevants que han sorgit durant la conversa va ser el paper que va jugar la Bauhaus en la integració de les dones dins de la disciplina de l’arquitectura i el disseny, un camp predominantment masculí fins aleshores. Vilar explica com, malgrat que la Bauhaus va ser concebuda com una escola oberta a tots els individus, amb la intenció d’afavorir la igualtat de gènere establerta per la Constitució de la República de Weimar, les dones van trobar diversos obstacles en el seu camí. Des de les altes quotes d’accés fins a la segregació en tallers més «suau» com el tèxtil, la incorporació de les dones va ser un procés complicat.

Tanmateix, aquestes dificultats no van aturar les dones que desitjaven formar-se en l’arquitectura. Moltes van lluitar per superar els límits imposats per l’escola i van aconseguir situar-se en àrees més tècniques com el taller de metall o fusteria, on es va començar a produir arquitectura amb una nova perspectiva. Però, tot i aquestes fites, la realitat era crua: només cinc dones van obtenir el títol d’arquitecte en un període on més de 500 homes van aconseguir el mateix. La Bauhaus va ser, per tant, una oportunitat per a les dones, però també un camp de batalla ple de dificultats, que cal reconèixer, tal com destaca Vilar.

Un altre tema central ha estat la influència del context polític de la República de Weimar i l’ascens del nazisme en la desaparició de la Bauhaus. Vilar explica com, malgrat el seu prestigi creixent a l’estranger, l’escola va perdre suport econòmic i polític dins d’Alemanya a mesura que el nazisme guanyava força. La seva visió progressista i oberta a la innovació estètica no va encaixar amb la ideologia del nou règim, que va veure en la Bauhaus una amenaça als seus valors autoritaris i conservadors. Així, l’escola va ser tancada el 1933, però el seu llegat ha perdurat gràcies a les persones que van marxar a l’estranger i que van continuar difonent les seves idees arreu del món.

La influència de la Bauhaus, com subratlla Vilar, ha estat monumental. Avui, l’arquitectura racionalista i funcional, l’ús de materials industrials i l’enfocament pràctic del disseny segueixen presents en molts dels edificis i productes que ens envolten. A més, la Bauhaus va obrir un camí innovador per a la indústria, treballant de la mà amb les grans empreses de l’època i sent pionera en el concepte de learn by doing, on la teoria es fusionava directament amb la pràctica.

Aquesta tertúlia històrica, que tindrà lloc a La Històrica el proper divendres 17 d’octubre a les 19:30 h, no només servirà per aprofundir en el llegat de la Bauhaus i la seva revolució en l’arquitectura i el disseny, sinó també per fer visible el paper fonamental que van tenir les dones en aquest procés de canvi. En la conversa, Vilar i Cèlia Costa posaran en relleu la necessitat de reconèixer aquestes figures oblidades, així com les lluites que van protagonitzar per aconseguir una major equitat en el món professional del disseny i l’arquitectura.

La tertúlia també serà una ocasió per reflexionar sobre els reptes que encara avui en dia continuen existint en l’àmbit de l’arquitectura, un camp que segueix sent profundament masculinitzat. Malgrat els avenços aconseguits, la realitat és que la taxa d’abandonament de la professió és encara més alta entre les dones, un fenomen que, tal com apunta Vilar, ens hauria de fer pensar en la necessitat de seguir avançant cap a una veritable igualtat.

El sector dels apartaments turístics gironins demana derogar el decret dels HUT

privat:-els-apartaments-turistics-gironins-preveuen-ocupacions-de-mes-del-95%-a-la-costa-brava-per-sant-joan
Privat: Els apartaments turístics gironins preveuen ocupacions de més del 95% a la Costa Brava per Sant Joan

La jornada celebrada a Platja d’Aro ha posat sobre la taula les preocupacions del sector turístic gironí davant la possibilitat que el Govern de la Generalitat mantingui el Decret Llei 3/2023, una norma que ha restringit la concessió de noves llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i podria haver anul·lat les llicències existents. Els representants de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava i Pirineu de Girona (ATA) han expressat fermament el seu rebuig a aquesta regulació, al·legant que hauria tingut un impacte devastador sobre l’economia local, especialment en els municipis turístics de la Costa Brava.

La presidenta de l’ATA, Esther Torrent, ha estat contundent en la seva petició al Govern: «Necessitem valentia per derogar el decret», ha dit. Torrent ha alertat que la mesura suposaria «un cop molt dur» per al sector, ja que, a més de frenar la creació de noves llicències, també hauria afectat les empreses que operen de manera legal. Segons la seva opinió, la norma no fa distinció entre les empreses que compleixen amb les normatives i les que operen al marge de la llei, un punt que ha estat destacat per diversos experts al llarg de la jornada.

El president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, ha reforçat aquest missatge, subratllant la importància dels HUT per mantenir un equilibri entre l’oferta d’allotjament i la demanda turística. Dulsat ha recordat que els HUTs no només són fonamentals per al turisme familiar, sinó que també han contribuït de manera important a la desestacionalització de l’activitat turística, permetent que les comarques gironines es beneficiïn de visitants durant tot l’any. «Els HUTs són el motor de molts municipis, i la seva regulació, no la prohibició, és el camí per garantir una oferta de qualitat», ha afirmat Dulsat.

Aquesta situació s’ha complicat amb el fet que l’oferta d’HUTs a la plataforma Airbnb ha presentat un 17% d’activitat il·legal o amb llicències invàlides, segons un estudi presentat durant la jornada per Carles Sintes de l’empresa tecnològica Mabrian. L’estudi ha revelat que una part important de l’oferta d’allotjaments a les comarques gironines opera al marge de la legalitat, fet que ha generat una competència deslleial per als operadors legals. Aquesta dada ha generat un gran debat sobre la necessitat de reforçar la vigilància i les inspeccions per garantir que tots els allotjaments compleixin amb la normativa vigent.

L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, ha manifestat que els HUTs «són una de les peces clau de l’allotjament turístic», especialment en una zona com la Costa Brava, on l’oferta d’allotjament necessita ser flexible i diversificada per adaptar-se a diferents tipus de visitants. Jiménez ha afegit que, tot i la importància dels HUTs, també caldria haver trobat un equilibri amb l’oferta de lloguer residencial permanent, ja que els municipis turístics també han de garantir la convivència amb els residents locals i no només amb els turistes. «Les destinacions turístiques també són ciutats, i cal una xarxa de residents que faci que els serveis i la vida a la ciutat siguin sostenibles i integrats», ha dit l’alcalde.

D’altra banda, s’ha destacat la necessitat de regular els HUTs de manera més eficient i professional. Durant la jornada, s’ha posat de manifest que la professionalització dels gestors d’HUTs és fonamental per garantir una oferta de qualitat. Els experts han insistit que el sector necessita eines per distingir els operadors legals de les activitats il·legals, i han coincidit que una millor regulació podria haver ajudat a professionalitzar el sector i millorar la imatge de l’oferta turística.

La jornada també ha servit per parlar de les dificultats que pot generar la regulació de l’habitatge turístic a partir de les dades de Mabrian, que han identificat que les comarques de la Selva i l’Alt Empordà són les que concentren una major quantitat d’HUTs legals a Airbnb, amb més d’un 85% de l’oferta registrada de manera formal. En canvi, altres comarques com el Ripollès o la Garrotxa han presentat nivells més baixos de llicències vàlides, fet que indica la necessitat de millorar la regulació i les inspeccions a nivell local.

Esther Torrent ha clou la seva intervenció reclamant al nou Govern una regulació justa i basada en dades. «Fem junts una regulació que sigui sostenible, justa i que reconegui el valor dels professionals del sector», ha conclòs la presidenta de l’ATA, insistint que la clau per a un futur pròsper per al turisme gironí passa per garantir un marc legal adequat i la col·laboració entre els operadors del sector i les administracions públiques.