L’Ajuntament de Palafrugell ha anunciat que aquest 2025 augmenta fins al 95% la bonificació en l’impost sobre béns immobles per als propietaris que posin el seu habitatge a la Borsa de Mediació per a lloguer social. Aquesta mesura pretén incentivar la mobilització d’habitatges buits i ampliar l’oferta de lloguer assequible al municipi.
A més d’aquesta bonificació, el consistori manté oberta fins al 31 de març de 2025 una convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges, amb una bonificació del 100% del cost de les obres fins a un màxim de 8.000 euros.
Els propietaris que inscriguin el seu immoble a la Borsa de Mediació es beneficien també d’un contracte regulat per la llei de lloguer, preus ajustats a l’Índex de preus de lloguer i assegurances gratuïtes, tant jurídica com multirisc. A més, disposen de la cobertura del programa Avalloguer, que garanteix el cobrament del lloguer en cas d’impagament.
L’Oficina d’Habitatge de Palafrugell, en col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, gestiona aquesta borsa de lloguer social amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’habitatges a preus moderats i donar seguretat als propietaris que decideixin posar el seu habitatge en lloguer.
L’episodi de pluges abundants dels darrers dies ha impulsat les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes fins a gairebé el 40% de la seva capacitat total, un nivell que no s’assolia des de l’estiu del 2022. La pujada s’ha produït sobretot entre dissabte i aquest dilluns al matí, recollint l’aigua de la borrasca Jana, que va regar moltes capçaleres dels rius que alimenten aquests pantans. En una setmana, el conjunt d’embassaments han passat d’unes reserves del 31,1% al 39,6%, és a dir, de prop de 217 hm 3 d’aigua embassats a més de 275?hm 3. Alguns pantans han crescut especialment: Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, ha escalat del 16,8% al 30,5%, i Sau, del 6,7% al 21,8%.
La borrasca Jana va escombrar Catalunya la matinada de dissabte a diumenge d’est a oest, amb registres generals d’entre 30 i 60 litres. De fet, les pluges van fer superar els llindars de perill o alerta del Llobregat a Guardiola de Berguedà (168 m³/s); del riu Congost a la Garriga (86,2 m³/s); del riu Fluvià a Olot (55 m³/s); de la Muga a Sant Llorenç (160 m³/s); de la Tordera a Fogars de la Selva (190 m³/s); i del Ter a Sant Joan de les Abadesses (111 m³/s) i Ripoll, segons dades de l’ACA.
Aquest episodi, sumat a les pluges caigudes al llarg de la setmana passada, va fer que entre dissabte i diumenge les reserves dels embassaments de les conques internes passessin del 31,6% al 34,4%. I, com advertia ahir l’ACA, aquest volum ha seguit pujant i aquest matí les reserves ja voregen el 40% (39,6%), encara “arran de les pluges i de l’alt cabal d’alguns rius en la seva capçalera”. Aquest volum de reserves no es veia des de l’agost del 2022, en plena davallada per mesos consecutius de sequera. A més, actualment se supera el pic de reserves que es va registrar l’any passat a principis d’estiu (del 37%), després d’una primavera plujosa.
Els embassaments més beneficiats
La pluja va regar àmplies zones, incloent-hi l’Alt Empordà, on el pantà de Darnius-Boadella està prop de duplicar l’aigua que tenia ara fa una setmana: de 10,2 hm 3 emmagatzemats a 18,6 aquest matí. O cosa que és el mateix, ha passat d’estar al 16,7% de la seva capacitat a superar el 30%.
L’altre gran beneficiat per les pluges ha estat el pantà de Sau, en caiguda des del mes de novembre de l’any passat, que ara remunta fins al 21,8%. L’embassament registrava fins fa una setmana unes reserves mínimes d’un 6,7%, mentre el pantà veí de Susqueda lluïa al 38,4% (ara al 41,7%), un desequilibri que respon al desembassament estratègic de Sau cap a Susqueda durant la sequera per garantir la qualitat de l’aigua per al consum humà.
Altres augments significatius registrats els darrers dies són els de la Baells, del 54% a superar el 66% i el de la Llosa del Cavall, del 33,8% a quasi un 38%. De fet, tots els pantans de les conques internes s’han beneficiat de les pluges: el de Foix passa d’un 92,5% de reserves a apropar-se a la seva màxima capacitat (98,7%); Riudecanyes creix un punt i mig (fins al 25,4%); Sant Ponç, del 56% al 58,1%; i el de Siurana, el que menys, arriba al 10%.
Pel que fa al grup de cinc pantans que conformen el sistema Ter-Llobregat, que atenen a més de 6 milions de persones de Barcelona i la seva àrea metropolitana i algunes comarques de Girona, superen aquest dilluns els 250 hectòmetres cúbics d’aigua embassats, és a dir, s’enfilen fins a pràcticament el 41% de la seva capacitat.
Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez: "El projecte Camí de Mar vol unir esport, cultura i respecte pel medi ambient"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Aquesta setmana passada es va presentar a Begur el projecte Camí de Mar, una proposta que vol unir les costes catalana i francesa en un sol traçat de 250 quilòmetres – des d’Argelers fins a Malgrat de Mar. A dia d’avui, només 155 quilòmetres estan en bon estat, mentre que 62 necessiten millores i 33 quilòmetres no tenen cap camí construït. Els promotors del projecte, Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez, expliquen en una entrevista al Supermatí que volen que sigui una ruta accessible per a senderistes i caminants, seguint la tradició dels camins de ronda.
Segons Eduard Bonmatí, un dels impulsors del projecte, la iniciativa es desenvoluparà en nou fases fins al 2040. En aquests moments, treballen en la primera etapa, centrada en els trams inexistents i en la planificació d’unes taules d’experts per consensuar el traçat. “És un projecte que es farà entre tots o no es farà”, assegura Bonmatí. Afegeix que és imprescindible la col·laboració entre ajuntaments i administracions per garantir-ne la viabilitat.
Aquesta connexió transfronterera no només vol facilitar el pas entre diferents punts de la costa, sinó que també pretén revitalitzar el turisme sostenible. Josep Lluís Martínez, un altre dels promotors, destaca que el projecte està pensat per captar “un nou tipus de visitant, el caminant de mar”. Es tracta d’un perfil de turista que combina senderisme al matí amb descoberta cultural i gastronòmica a la tarda.
Una aposta per la natura i la cultura
El Camí de Mar travessarà 11 espais naturals protegits, com el Parc Natural del Cap de Creus o el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. També inclourà zones menys conegudes, però de gran valor ecològic, com la Reserva Marina de Banyuls o el delta de la Tordera.
La ruta no es limita a l’àmbit esportiu o paisatgístic, sinó que vol tenir un fort impacte cultural. Segons Josep Lluís Martínez, cada etapa inclourà la figura d’un personatge destacat del territori, amb un homenatge doble: un personatge masculí i un de femení. Entre els noms destacats hi ha Josep Pla a la Costa Brava i Ferran Agulló, el creador del terme Costa Brava. Per la part nord, a la Costa Vermella, Aristide Maillol serà un dels referents. “Volem que el recorregut serveixi també per reivindicar la història i la cultura del territori”, explica Martínez. A més de personatges il·lustres, el projecte incorpora rutes literàries, enològiques i fins i tot musicals, inspirades en el patrimoni local.
Un dels exemples concrets és Calonge, Poble de Llibres, una localitat que aposta per la literatura com a element d’atracció turística i que encaixa perfectament amb la filosofia del Camí de Mar. “Volem donar visibilitat a aquests projectes i integrar-los dins l’itinerari”, detalla Martínez.
Nou fases per completar la ruta
Per fer realitat aquest gran projecte, s’ha establert una planificació en nou fases fins al 2040. Els impulsors divideixen el traçat en zones de diferent complexitat, ja que hi ha trams senzills de recuperar i altres que requereixen una intervenció més profunda. Les zones més complicades d’executar són el Cap de Creus, el Montgrí i Sant Feliu de Guíxols, a causa de la seva orografia i de la necessitat de respectar els valors mediambientals. “Hi haurà sis fases més fàcils d’executar i tres més complicades”, detalla Bonmatí. L’objectiu és tenir les primeres fases enllestides abans del 2030 i la totalitat del projecte abans del 2040.
Abans de redactar qualsevol projecte constructiu, s’estan duent a terme treballs preliminars per analitzar les millors opcions per als trams encara inexistents. Aquestes propostes seran analitzades per experts i consensuades amb els ajuntaments i entitats del territori. A més, el projecte requereix un finançament estable, i els promotors ja estan treballant per aconseguir recursos de les administracions locals i supramunicipals.
“El més important és que no s’aturi”, conclou Eduard Bonmatí. La primera fase actualment en desenvolupament és la que va de Banyuls a Port de la Selva. Quan estigui més avançada, es farà una divulgació per explicar-ne els detalls. Mentre es continuen desenvolupant els primers trams, els impulsors confien que la col·laboració entre institucions i el suport del territori permetin completar el recorregut en els pròxims anys. El repte, segons Bonmatí i Martínez, és aconseguir que el Camí de Mar esdevingui un projecte compartit per tots els agents del territori.
El concert d'Oques Grasses a la platja del Bogatell de Barcelona
Data de publicació: dissabte 21 de setembre del 2024, 01:24
Localització: Barcelona
Autor: Jordi Borràs
Oques Grasses serà el primer grup en actuar a l’Acústica Arena, el nou escenari del festival Acústica. Es tracta d’un concert de pagament que es farà el proper dissabte 30 d’agost a dos quarts de deu del vespre i l’aforament és de més de 15.000 persones. Les entrades es posaran a la venda aquest mateix dilluns a les vuit del vespre. El nou escenari està situat a la zona del recinte firal en un espai on hi ha una gran esplanada que actualment és un aparcament. Aquest serà el primer concert de pagament del festival Acústica i està previst que se’n facin entre dos i tres cada edició, si bé en aquesta primera, de moment, només està confirmat el d’Oques Grasses.
El festival Acústica se celebrarà el darrer cap de setmana d’agost, i mantindrà el format habitual, amb els tres escenaris al centre urbà de la ciutat amb entrada gratuïta, sumant-hi aquest nou escenari de pagament. L’objectiu de l’organització és mantenir una programació “de qualitat i singular”. La resta dels grups que actuaran al festival aquest 2025 es presentarà al juny.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha posat en marxa una diagnosi estructural del Cinema Montgrí i la Sala de Ball, edificis de titularitat municipal, per analitzar-ne l’estat i establir les bases d’una futura rehabilitació. L’estudi, que té un cost aproximat de 45.000 euros, permetrà obtenir una radiografia detallada de l’estructura, avaluar possibles afectacions i definir les actuacions necessàries.
Aquesta iniciativa sorgeix arran d’una inspecció tècnica realitzada pels Serveis Tècnics Municipals a finals del 2023, quan es va detectar cert deteriorament en l’edifici. Això va motivar la redacció d’un informe municipal que concloïa la necessitat de fer una anàlisi exhaustiva per garantir la seguretat i la conservació del cinema.
Malgrat aquests treballs, el Cinema Montgrí continuarà funcionant amb normalitat i la seva programació es mantindrà sense canvis. L’estudi inclourà sondejos estructurals i càlculs per determinar si cal reforçar alguna part de l’edifici i adaptar-lo als requisits tècnics i normatius actuals. També es valorarà la modernització de les instal·lacions, la millora de l’accessibilitat i l’adequació del pla de seguretat contra incendis.
Amb aquesta actuació, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb la conservació del patrimoni cultural i la millora dels espais públics. El Cinema Montgrí, amb gairebé cent anys d’història, és un punt de referència cultural i social per al municipi, acollint no només projeccions cinematogràfiques, sinó també activitats comunitàries i culturals. L’objectiu d’aquesta diagnosi és garantir que les generacions futures puguin continuar gaudint-ne en condicions òptimes.
L’Hospital de Palamós ha fet una donació de 23 llits articulats a l’ONG Amb les Teves Mans. Aquests llits, que ja no es feien servir, es destinaran a l’hospital de Basse District, a Gàmbia, per millorar l’atenció als pacients.
A més, el centre sanitari també ha cedit un respirador mecànic a l’Hospital Dr. José Maria Bengoa de Veneçuela. Aquesta acció ha estat possible gràcies a la col·laboració de Francisco Martínez, anestesista de l’Hospital de Palamós.
L’entrega dels llits ha estat coordinada pel Departament d’Aprovisionament i Logística, mentre que, per part de l’ONG Amb les Teves Mans, hi han participat Martí Aldrich i Josep Taberner.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins el compromís de l’Hospital de Palamós amb la responsabilitat social. El centre treballa en col·laboració amb entitats solidàries per donar una segona vida als seus equipaments en desús i contribuir a la millora sanitària en altres països.
