/
RSS Feed
Imaginar-nos allò que volem
/
RSS Feed
Any nou no vol dir vida nova. Si no canvies res de la teva rutina, la teva vida continua igual. I el mateix passa amb el món.
Vam acabar i començar any amb el món que sembla anar de cap per avall: tornen les guerres, els extremismes van en alça, la por a allò diferent s’imposa al debat públic, la democràcia està en crisi i la lluita contra el canvi climàtic sembla que se’ns escapa de les mans. Tot plegat, ens porta a un pessimisme que s’està convertint en pura indiferència, una mena de “tant se val” que obre la porta als demagogs de sempre: els que viuen de la por, el poder, la guerra i la seguretat mal entesa.
Ens trobem en un malestar col·lectiu que, en comptes de portar-nos a actuar, ens deixa paralitzats. Però no podem rendir-nos. Ara, més que mai, necessitem la imaginació com a motor per pensar en els canvis que volem i, sobretot, per començar a construir-los. És en les esquerdes d’aquest món desgastat on també s’obren finestres d’oportunitat per imaginar una altra manera de viure i de pensar. Les humanitats, la cultura i el pensament crític són més necessaris que mai per sortir del bucle i crear nous horitzons.
En un moment d’informació falsa i bombolles digitals, el debat públic de qualitat és clau per defensar la democràcia. I els espais compartits –reals, no virtuals– són imprescindibles per recuperar la confiança i crear un civisme amb valor polític.
La creativitat és, en aquest sentit, el millor antídot contra el pessimisme. És un motor imparable que ens connecta amb les emocions i ens recorda que crear és rebel·lar-se. Quan creem, diem al món que hi ha alternatives. Si podem imaginar, podem transformar. Si som capaços de crear, som capaços de canviar.
Per això el meu propòsit d’any nou es treballar més la imaginació. No parlar tant de la realitat quotidiana, sinó de la quotidianitat que m’agradaria tenir. Espero no avorrir-vos. Ens llegim!
Palamós encapçala el rànking de pacients amb polimedicació
A Catalunya, el fenomen de la polimedicació afecta un 4,1% de la població, segons les dades més recents de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i que ha publicat el Diari de Girona. A la província de Girona, el percentatge és lleugerament inferior, amb un 3,3%, tot i que algunes àrees destaquen per superar àmpliament la mitjana.
Palamós encapçala el rànquing de municipis gironins amb un 4,84% de pacients polimedicats, seguit de Blanes amb un 4,38%. Altres localitats com Palafrugell, Lloret de Mar i Ripoll també presenten percentatges destacats, amb xifres properes al 4%. En canvi, municipis com Olot (2,48%), Figueres (2,50%) i Salt (2,53%) es troben entre els que registren valors més baixos.
Factors clau que expliquen la polimedicació
Diversos elements contribueixen al fenomen de la polimedicació, segons experts en salut pública. L’envelliment poblacional és una de les causes principals, ja que les persones grans acostumen a patir múltiples patologies que requereixen tractaments complexos. També hi influeix el gènere: les dones tenen més probabilitats de ser polimedicades, especialment entre els 20 i els 55 anys. Segons declaracions de Mireia Espallargues, directora de l’Àrea de Qualitat i Acompliment de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya al rotatiu gironí, aquest fet s’explica per factors biològics, com l’embaràs, i socials.
D’altra banda, la situació socioeconòmica juga un paper crucial. Les zones amb menys recursos econòmics solen tenir un percentatge més alt de pacients polimedicats, ja que la pobresa està associada amb una major incidència de malalties cròniques. Això genera una “cascada terapèutica” que preocupa els especialistes. Jordi Mestres Lucero, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, adverteix que sovint els efectes secundaris d’un medicament provoquen la prescripció d’un altre, amb riscos potencials per a la salut.
Conseqüències greus per a la gent gran
Les persones grans són especialment vulnerables als efectes secundaris d’una combinació excessiva de fàrmacs. Manuel Medina, metge de família i expert en atenció primària, assenyala que problemes com caigudes, fractures o deshidratacions estan estretament vinculats amb l’ús inadequat de medicaments. A l’estiu, per exemple, l’ús d’antidiürètics sense un control estricte pot derivar en greus episodis de deshidratació.
En aquesta franja de població, el control de la medicació és fonamental per evitar riscos innecessaris. Un estudi realitzat l’any 2022 a la Regió Sanitària de Girona revelava que, malgrat que el 90% dels pacients centenaris prenen almenys un medicament, un 10% aconsegueix arribar als cent anys sense cap prescripció activa.
Davant d’aquest context, els experts coincideixen en la necessitat d’invertir més recursos en atenció primària per garantir un seguiment mèdic adequat. També consideren essencial sensibilitzar la població sobre els riscos associats amb l’excés de medicaments. A través de campanyes educatives, es pot ajudar els pacients a entendre millor la seva medicació i a evitar-ne l’ús indiscriminat.
Una qüestió estructural
La polimedicació no només afecta la salut individual dels pacients, sinó que també és un reflex de les prioritats del sistema sanitari. “Aquest fenomen evidencia un sistema que sovint aposta per solucions ràpides en lloc d’estratègies estructurals”, afirma Manuel Medina al Diari de Girona. Això inclou una manca de prevenció i educació en salut, aspectes clau per abordar problemes mèdics de manera integral.
L’Institut Català del Suro i Plant-for-the-Planet s’uneixen per impulsar el valor del suro i la sostenibilitat
La Fundació Institut Català del Suro i Plant-for-the-Planet Espanya han formalitzat un acord per col·laborar en la conservació i promoció de les suredes, un ecosistema essencial per a la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible. Aquesta aliança s’emmarca en el projecte FUTURECORK, finançat per la Unió Europea a través del programa NextGenerationEU.
El projecte busca sensibilitzar la societat sobre els múltiples beneficis del suro, destacant la seva capacitat per reduir els efectes del canvi climàtic, fomentar la biodiversitat i revitalitzar zones rurals. Segons Joan J. Puig, president de l’Institut Català del Suro, “fomentar l’ús del suro no només és sinònim de protegir els boscos, sinó també de preservar serveis ecosistèmics com la fixació de carboni, la lluita contra la despoblació o la prevenció d’incendis”.
En el marc d’aquest conveni, es desenvoluparan accions educatives, divulgatives i acadèmies de formació en regions com Catalunya, Andalusia i Extremadura. Jordi Juanós, director de Plant-for-the-Planet Espanya, ha destacat que l’objectiu és implicar les noves generacions en la protecció i valoració de les suredes com un patrimoni natural imprescindible per a les futures generacions.
Actualment, les suredes cobreixen més d’1,4 milions d’hectàrees a Espanya i exerceixen un paper fonamental en la regulació de l’aigua, la protecció del sòl i l’absorció de carboni. Malgrat això, aquests boscos s’enfronten a amenaces com incendis, plagues i l’ús de materials menys sostenibles. La col·laboració entre ambdues fundacions té com a meta reforçar el coneixement i la sensibilització sobre aquest ecosistema.
L’exposició a temperatures extremes afecta la salut mental dels adolescents, segons un estudi internacional
Un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona ha identificat que l’exposició al fred i a la calor pot afectar la salut mental dels adolescents. La investigació se centra en com les temperatures ambientals influeixen en símptomes psiquiàtrics com l’ansietat, la depressió i els problemes d’atenció. Els resultats, publicats recentment a la revista especialitzada ‘JAMA Network Open’, subratllen que aquests efectes es produeixen fins i tot amb canvis moderats de temperatura. Aquesta troballa és rellevant en un context global en què la salut mental juvenil està cada cop més amenaçada.
Resultats diferenciats segons el clima
L’estudi va analitzar gairebé 5.000 adolescents procedents dels Països Baixos i Espanya. A la cohort neerlandesa, es va observar que les temperatures baixes estaven associades a un augment dels problemes d’interiorització, com ara l’ansietat i la depressió. En particular, exposicions prolongades a temperatures al voltant de 5,5 graus van provocar un increment significatiu en els nivells d’aquests símptomes. Per contra, a la cohort espanyola, l’exposició a temperatures mitjanes de 21,7 graus durant dos mesos es va relacionar amb problemes d’atenció i concentració. Aquestes diferències suggereixen que els efectes de la temperatura varien en funció del context climàtic regional.
Canvi climàtic i salut mental global
El canvi climàtic i l’augment de temperatures extremes podrien empitjorar els trastorns psiquiàtrics, especialment entre els adolescents, que ja són una població vulnerable. Actualment, s’estima que aproximadament un de cada set adolescents d’entre 10 i 19 anys a escala mundial pateix algun tipus de problema de salut mental. Els investigadors expliquen que el fred extrem pot alterar la funció cerebral a causa de mecanismes com la vasoconstricció, mentre que la calor pot desencadenar increments en les hormones de l’estrès, dificultar el son i afectar la concentració.
Més investigació i polítiques climàtiques inclusives
Els autors de l’estudi, liderats per Mònica Guxens i Esmée Essers, recalquen la necessitat de continuar investigant en entorns climàtics diversos per comprendre millor l’impacte de les temperatures en la salut mental. Guxens subratlla que, si bé els resultats apunten a una relació clara entre les temperatures i els símptomes psiquiàtrics, és possible que només les exposicions prolongades a temperatures extremes evidenciïn aquests efectes. Així mateix, els investigadors reclamen incloure la salut mental com una prioritat en les polítiques d’acció climàtica per protegir els grups més vulnerables, com els adolescents, davant les conseqüències del canvi climàtic.
Una crida a la consciència global
L’estudi no només posa en relleu una relació entre el clima i la salut mental, sinó que també llança una crida a conscienciar sobre els efectes que el canvi climàtic pot tenir en la salut de les generacions futures. Els investigadors argumenten que entendre millor com els factors climàtics influeixen en el benestar mental permetrà dissenyar mesures preventives més efectives i crear un futur més sostenible i segur per als joves.
L’exentrenador del hoquei de Palafrugell, Francesc Linares i la portera del Sant Jordi intercanviaven gravacions, segons la investigació dels mossos
Els Mossos d’Esquadra amplien la investigació pel cas de gravacions il·legals relacionades amb un exentrenador del Palafrugell i una portera del Sant Jordi Desvalls. Segons la policia, els dos arrestats enregistraven els seus companys a les dutxes i es compartien les imatges.
L’exentrenador, de 48 anys, va ser detingut el passat 8 de gener i va dimitir tres dies després al·legant motius personals. Posteriorment, va passar a disposició del jutjat d’instrucció número 1 de Girona, que va decretar la seva llibertat amb l’obligació de presentar-se al jutjat quan sigui requerit. La causa està oberta per un presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets.
La portera del Sant Jordi Desvalls va ser arrestada el 18 de desembre, després que les seves companyes d’equip sospitessin de la seva actitud. Una agent de paisà va ser testimoni dels fets abans de procedir a la seva detenció.
Mentrestant, els Mossos investiguen si altres clubs de la demarcació de Girona podrien estar implicats en aquest cas.
