/
RSS Feed
Anna Ribera: “No tenim més capacitat per créixer. Necessitem un nou hospital”
La salut és un dels puntals quan parlem del benestar de les persones. Per això, en aquest cinquè capítol d’Empordà 2030 parlem amb la directora assistencial dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), Anna Ribera.
Ja fa gairebé tres anys que la pandèmia de coronavirus va arribar a la comarca i la salut al Baix Empordà, tal com explica Anna Ribera, “ja estaria recuperada respecte l’inici de la pandèmia”. La directora assistencial reconeix que la pandèmia ha posat sobre la taula temes rellevants, com podria ser la salut mental, dels que abans se’n parlaven en menor mesura. Anna Ribera admet que després d’estar tancats a casa, treballem més els aspectes que afecten la nostra salut mental.
La directora assistencial explica que el tema de la salut mental al Baix Empordà no s’ha abordat de manera directa des del SSIBE, sinó que es treballa de manera conjunta des de Salt. Els experts en psicologia i psiquiatria admeten que després de la pandèmia es van “veure desbordats”. I tot i que aquests serveis es donen des de Salt, s’ha apostat per tenir una mirada propera amb el territori. “Encara fan falta mans per abordar les problemàtiques que tenim sobre la taula”, admet Ribera.
Per complementar aquestes accions que es fan des de Salt des del SSIBE tenen referents de benestar emocional (que són psicòlegs). Aquestes figures que es poden trobar als CAP de Torroella de Montgrí, La Bisbal d’Empordà, Palafrugell i Palamós i impulsen tasques de prevenció quan parlem de problemàtiques de salut mental.
Reduir les llistes d’espera
Anna Ribera admet que per reduir les llistes i atendre els pacients de la millor manera el que cal és que “l’atenció primària sigui resolutiva i efectiva”. Amb la pandèmia les llistes d’espera es van anar eixamplant, però des del SSIBE fa temps que treballen perquè aquestes llistes d’espera cada cop es vagin reduint. “No només és el número de gent que es troba a la llista, sinó que també hem de mirar el temps d’atenció per cada pacient”, explica Anna Ribera.
La directora assistencial reconeix que a l’hospital de Palamós intenten treballar el màxim possible amb els treballadors que tenen per atendre el major nombre de pacients que poden.
Inversió en salut
Enguany, s’ha fet l’anunci de la construcció d’un nou hospital a Palamós. Anna Ribera admet que l’actual edifici no pot créixer més, ja que es troba al centre del municipi. “A més, aquest creixement que estem fent durant els últims anys no és del tot funcional i, per això, ens fa falta un nou edifici que aculli els serveis de l’hospital”, explica Anna Ribera.
La directora assistencial reconeix que el procés de construcció de l’hospital serà lent i que durant els pròxims anys cal desenvolupar els diversos processos per crear aquest nou equipament. Per això, des del CatSalut estan treballant per conformar el pla funcional d’aquest nou hospital.
En aquest nou hospital de Palamós, Anna Ribera reconeix que no hi haurà nous serveis. Tot i això, es podran desenvolupar millor les unitats que ara mateix treballen a l’hospital de Palamós.
Anna Ribera, afegeix, que tot i que seria possible desenvolupar una àrea d’investigació al nou hospital de Palamós, seria una tasca complicada. “És un hospital petit, que atén la comarca del Baix Empordà i per fer investigació és necessari disposar d’una mostra més àmplia”, apunta la directora assistencial. Tot i això, desenvolupen algun estudi més petit o s’uneixen amb altres hospitals per aplicar algun procés de recerca.
La directora assistencial explica que tot i els bons resultats del SSIBE i l’hospital de Palamós, volen continuar millorant. “Oferim un bon servei amb els professionals necessaris”, apunta Anna Ribera.
El cos trobat a Santa Cristina és el d’un veí desaparegut de Sant Feliu de Guíxols
Tal com ha avançat El Punt Avui, el càdaver que es va trobar el passat dissabte a 200 metres de la costa de Santa Cristina d’Aro és el d’un veí ganxó desaparegut. La Guàrdia Civil va informar al Diari de Girona que la principal hipòtesi en la qual es va treballar va ser que el cos era d’una persona desapareguda.
A part de l’autòpsia practicada a l’Institut de Medicina Legal i Forense de Girona, s’ha confirmat que va perdre la vida ofegat i s’obre la hipòtesi que sigui una mort voluntària.
La parella de la víctima va denunciar la desaparició un dia abans que un vaixell d’esbarjo trobés el cos surant al mar. Segons informa el Diari de Girona, els encarregats de treure el cos de l’aigua va ser la Policia marítima dels Mossos, i llavors la Guàrdia Civil en va assumir la Investigació.
La víctima mortal, Joaquim B., era veí de Sant Feliu de Guíxols i tenia 66 anys. L’any 1980, tal com informa el Diari El Punt, va aparèixer desorientat en un bosc de Suïssa quan només tenia vint-i-tres anys. Arran d’aquest fet, el coneixien com “l’Home del bosc”. Tal com confirma el Diari el Punt, els pares el van reconèixer i el noi va tornar a casa i amb el temps va recuperar la memòria, que se sospita que havia perdut per haver consumit algun tipus de bolet al bosc on va aparèixer.
Empordà 2030 – Comunitats sostenibles i mobilitat
/
RSS Feed
Aquest cinquè programa gira entorn a l’accés universal a un habitatge adequat i assequible, la promoció del transport públic i la mobilitat sostenible i les millores de les condicions de vida i salut. En aquest programa abordarem tres dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’Organització de les Nacions Unides. El primer és la salut i el benestar, la reducció de les desigualtats i les ciutats i comunitats sostenibles.
Empordà 2030 – Walden XXI: viure en comunitat, de gran, a Sant Feliu de Guíxols
En el marc del cinquè bloc dels programes Empordà 2030, sobre Comunitats Sostenibles i Mobilitat, en aquest reportatge coneixem de primera mà el projecte Walden XXI. És el projecte d’un grup de gent gran que vol crear una cooperativa d’habitatge. Després d’anys lluitant, el mes de gener del 2024 preveuen començar les obres de rehabilitació d’un edifici de Sant Feliu de Guíxols. Hi faran 32 apartaments, dobles i individuals, i tot de sales comunitàries on podran organitzar activitats i passar l’estona plegats.
Tres membres del projecte, Glòria Battestini, Joan Garcia i Pilar Puig, ens expliquen que l’objectiu de Walden XXI és no estar sols, i buscar una alternativa a l’especulació immobiliària.
Recupera el cinquè bloc de l’Empordà 2030, complet, aquí:
Sharenting: compartir fotografies dels fills a les xarxes. És un pecat?
/
RSS Feed
Ja fa anys que es parla de Sharenting, un anglicisme que prové de Share (compartir), i parenting, (paternitat). Inicialment es debatia sobre la conveniència o necessitat de compartir a les xarxes escenes cotidianes de la vida familiar, sobre la pèrdua de privacitat d’escenes íntimes o la necessitat d’obtenir likes. A ningú se li escapa que obtenir likes a les xarxes a base de comentaris sobre economia o literatura és més difícil que amb una fotografia del nen llançant una piloteta.
A poc a poc es va anar prenent consciència sobre l’empremta digital, tot el rastre que es deixa a les xarxes i que ressorgeix quan un menys s’ho espera, doncs un cop es puja una fotografia se’n perd el control. Tot i així, si ningú té l’influencia social d’en Paquirrin o la Shakira sembla que pot dormir tranquil, doncs per més que s’hi esforci sempre tindrà menys likes i els seus comentaris menys influència. No és el mateix «Shareparenting» que «Oversharing», compartir més enllà del que és raonable.
Però darrerament degut a la irrupció de la intel·ligència artificial i de la cyberdelincuencia s’ha intensificat el debat. La facilitat amb què es poden editar fotografies i el creixement de delictes que utilitzen informació extreta de la xarxa o que bé tenen lloc a la xarxa, han fet evolucionar els arguments en contra. Ja no és només una qüestió de pèrdua de privacitat o d’empremta digital, sinó del temor de segrest digital (utilitzar tota la informació que existeix a la xarxa sobre una persona per crear un perfil fals, que interactua a la xarxa amb altres menors o adults amb finalitats il·lícites), «grooming» (fent-se passar per menor amb material extret de la xarxa, un adult intenta obtenir imatges íntimes d’un menor per tal de santejar-lo o satisfer els seus desitjos) o bé qualsevol tipus d’estafa utilitzant dades que un desconegut no hauria de tenir.
Personalment, no puc evitar jutjar el Sharenting des d’un punt de vista personal i professional a la vegada. Quan una persona decideix utilitzar la seva imatge a les xarxes, blogs, diaris digitals o de paper, televisió… ho fa en plena consciència i per algun motiu. Però el Sharenting no tracta de l’ús de la pròpia imatge sinó de la imatge d’una tercera persona, el teu fill o filla. Atès que per raó d’edat un menor no pot gestionar la seva pròpia imatge, aquesta facultat o deure queda en mans dels seus pares. No existeix cap tipus de dubte que un tutor diligent no autoritzaria l’ús de la imatge o dades d’un menor d’edat en xarxes socials de terceres persones, ja no només per possibles perills sinó per la simple raó que és absolutament prescindible i fútil. Al menor no li aporta absolutament res que la seva imatge o dades circulin per la xarxa, per més que es tracti dels perfils dels seus pares. Es tracta d’una interacció en què ell ni tan sols hi participa i, quan en l’adolescència tingui possibilitat de participar-hi, cada família ja abordarà com ho afronta, en tot cas, serà el mateix adolescent qui confronti tots aquests aspectes amb l’ajuda dels seus pares. I aquí s’obre un debat per un altre comentari, doncs sembla que ha agafat embranzida un grup de pares que volen prohibir l’ús de mòbil no només als seus fills, sinó a tots als menors de 16 anys.
Marc Trayter Vilagran. www.advocatgirona.cat
