El Museu del Suro impulsa un cicle de xerrades sobre la industrialització a les comarques gironines

museu del suro

El Museu del Suro de Catalunya, en col·laboració amb la Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona, ha posat en marxa el cicle de conferències “L’inici de la industrialització a les comarques gironines”. Aquest programa té com a objectiu posar en context el procés industrial que va transformar profundament les comarques gironines, especialment amb l’entrada de la indústria surera, un element clau en l’economia i la societat de la regió.

El cicle comença aquest divendres 18 d’octubre de 2024, a les 19:00 h, amb la conferència inaugural “La primera industrialització vista pels seus contemporanis”, a càrrec de la Dra. Céline Mutos-Xicola, doctora en Ciències Humanes i especialista en Història Econòmica. Mutos-Xicola, professora a la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la primera Revolució Industrial al Mediterrani i l’impacte del treball femení en aquell període. La sessió inaugural tindrà lloc a l’auditori Miquel Vincke & Meyer del Museu del Suro, a Palafrugell.

Durant el cicle, es celebraran cinc conferències més amb temàtiques centrades en diferents aspectes de la industrialització. El 25 d’octubre, Miquel Gutiérrez-Poch, doctor en Història Contemporània i expert en la transferència tecnològica, oferirà una ponència sobre el procés d’industrialització a Girona en el context català, amb especial atenció a la indústria del paper. Aquesta indústria, com la surera, va ser un dels pilars del desenvolupament econòmic de la regió. El 8 de novembre, Lluís Costa, doctor en Història i especialista en comunicació local, parlarà sobre “Premsa i publicitat en una societat en transformació”, centrant-se en el paper dels mitjans en la difusió dels nous valors industrials.

El cicle continuarà el 15 de novembre amb la conferència de David Pavón, doctor en Medi Ambient, que explorarà el “Desenvolupament hidràulic i territori en la industrialització gironina (1850-1930)”, destacant el paper dels rius i les infraestructures hidràuliques en la consolidació de la indústria. El 22 de novembre, Xavier Martí, historiador especialitzat en història industrial, oferirà una xerrada titulada “Un passeig per les colònies industrials”, on es farà una revisió del paper de les colònies i l’habitatge obrer en el creixement econòmic de la regió.

Finalment, el cicle acabarà el 14 de desembre amb la projecció del documental Picant Pedra, una obra que recull la recuperació del procés tradicional de fer calç al Forn Gran de Fonteta, a càrrec dels documentalistes Antoni Martí i Josep Matés, ceramista. Aquest projecte exemplifica la vinculació entre el patrimoni natural, cultural i etnològic de la zona de les Gavarres.

Amb aquest cicle de xerrades, el Museu del Suro i la Universitat de Girona ofereixen una oportunitat única per entendre la transformació que va suposar la industrialització en les comarques gironines, així com la seva influència en la societat contemporània. Les sessions es duran a terme cada divendres fins al desembre i estan obertes al públic general.

Enric Frigola: “Als inicis de la segona meitat del segle XIX ja es cantaven havaneres a Catalunya”

La Fundació Ernest Morató, en col·laboració amb diverses institucions, organitza aquest dissabte 19 d’octubre un concert commemoratiu per l’Any Clavé, amb motiu del bicentenari del seu naixement. Per parlar-nos d’aquest acte que se celebra a les 17 h a l’Església Parroquial de Palafrugell ens ha visitat el president de la Fundació Ernest Morató, el Enric Frigola.

La Coral Mestre Sirés serà la principal protagonista de l’acte, amb la col·laboració del grup Port Bo, amb un repertori de cançons històriques, entre les quals destaquen havaneres del segle XIX que encara no s’havien cantat davant un públic. Aquestes peces formen part d’un conjunt de partitures pràcticament oblidades que els investigadors Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay han recuperat després de sis anys de recerca i han presentat en el seu llibre ‘Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen‘.

El concert s’emmarca en la voluntat de donar a conèixer aquestes havaneres, que es van popularitzar a Catalunya molt abans del que es pensava, ja que fins ara es creia que havien arribat després de la guerra de Cuba, a finals del segle XIX. Segons la investigació dels tres musicòlegs, ja es cantaven a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Aquest era un dels gèneres que cantaven les corals de Josep Anselm Clavé. El llibre, a part de recollir aquest fet, també recull les partitures que es podran sentir aquest dissabte a Palafrugell.

Enric Frigola apunta que aquestes havaneres en castellà van arribar abans que la representació de l’òpera ‘Carmen‘ a Barcelona. Aquest llibre dona un tomb a la concepció que les havaneres havien arribat a Catalunya a finals del segle XIX. Frigola reconeix que segurament els autors del llibre continuaran investigant.

El president de la Fundació Ernest Morató reconeix que el ritme de les primeres havaneres a Catalunya no ha canviat. La diferència, però, apunta que es troba més en les lletres: “eren aduladores als Governs que hi havia en aquell moment i, a més, eren una mica masclistes”. Enric Frigola reconeix que aquestes lletres cal situar-les en l’època en les quals es van crear. L’havanera es va acabar agafant com un símbol d’unió entre les diferents cultures que conformaven Espanya i les colònies.

Abans d’aquest concert de dissabte, però, els autors del llibre seran aquest divendres a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà per presentar el treball. L’activitat de la Fundació Ernest Morató no s’atura perquè el proper dia 25 d’octubre, la Fundació ha organitzat una sessió especial d’havaneres a la biblioteca de Palafrugell, on persones grans no professionals cantaran havaneres.

Finalment, l’1 de novembre, i en el marc de la gran celebració que es fa cada any des de la Fundació, s’inaugurarà un monument dedicat a l’havanera a la primera rotonda de la carretera de Palafrugell a Calella. Aquesta obra, dissenyada per Pere Álvaro, inclourà títols d’havaneres icòniques com “La Paloma” i “El meu avi”, i quedarà com un record permanent de la vinculació de la zona amb aquest gènere musical.

Supermatí – 18 octubre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 18 octubre 2024
Loading
/

El gaig blau compta amb 47 parelles i 151 polls nascuts a l’Empordà

Gaig Blau en un niu al Parc Natural del Montgrí

El projecte Coracias, que es porta a terme als parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha aconseguit un notable augment de la població de gaig blau, amb un creixement del 17% respecte fa dos anys. Aquesta temporada, s’han identificat 47 parelles i un total de 151 polls, consolidant l’espècie en una de les zones més importants per a la seva reproducció a Catalunya. El projecte es desenvolupa amb la col·laboració d’Endesa, que ha instal·lat 83 caixes niu a les seves torres elèctriques, aconseguint un 72% d’èxit reproductor.

Durant els mesos de cria, un 62% de les caixes niu disponibles han estat ocupades. Aquestes caixes, instal·lades estratègicament a les torres elèctriques, ofereixen un refugi segur per al gaig blau, una espècie que habitualment nidifica en cavitats naturals com les dels arbres vells, però que ha vist reduïdes les seves opcions de cria a causa de la desaparició d’aquests hàbitats. La combinació d’aquestes estructures amb l’ús d’eines tecnològiques, com les càmeres de fototrampeig i els emissors GPS, ha permès un seguiment constant dels ocells, detectant amb precisió les causes d’èxit i fracàs en la reproducció i els seus patrons de migració.

El gaig blau nidifica a Osona

Un dels fets més destacables d’aquest any és que, per primera vegada, el gaig blau ha nidificat a la Catalunya Central, concretament a la comarca d’Osona. Fins ara aquesta espècie només havia criat en zones com l’Alt Empordà, les Terres de l’Ebre, el Penedès, la Plana de Lleida i algun punt del Camp de Tarragona. El projecte ha arribat a Osona gràcies a la col·laboració entre Endesa i el Grup de Naturalistes d’Osona. L’any 2022, Endesa va cedir dues de les seves torres elèctriques, una de mitjana tensió i una de baixa, per instal·lar-hi caixes niu. En total, s’han col·locat cinc caixes a la zona, amb resultats excel·lents: dues parelles de gaig blau han criat amb èxit i han nascut nou polls.

Preservar la biodiversitat

El projecte Coracias no només beneficia el gaig blau, sinó també altres espècies en perill o en regressió, com el xot i el xoriguer petit. Aquestes aus han ocupat algunes de les caixes niu, fet que demostra la importància d’aquestes estructures per a la conservació de la biodiversitat. Les torres elèctriques, a més de servir com a punt de nidificació, proporcionen una protecció natural contra depredadors gràcies a la seva alçada.

Aquesta iniciativa forma part del Pla de Conservació de la Biodiversitat d’Endesa, que, des de fa més de vint anys, treballa en accions per minimitzar l’impacte de les infraestructures elèctriques en l’entorn natural. Endesa ha estat clau en la instal·lació de desenes de caixes niu en punts estratègics dels parcs naturals i en l’ús de tecnologia avançada per fer un seguiment acurat de les poblacions d’ocells. Les càmeres de fototrampeig no només permeten observar el comportament dels ocells, sinó que també ajuden a vigilar la presència de depredadors que podrien posar en perill els polls.

El gaig blau, conegut científicament com Coracias garrulus, és un ocell migrador transsaharià que arriba a Catalunya durant la primavera per reproduir-se i marxa a finals d’estiu. Es tracta d’una espècie amb una població molt reduïda a la Península Ibèrica, on està catalogada com en perill d’extinció, mentre que a Catalunya està considerada propera a l’amenaça. Amb una mida d’entre 29 i 32 centímetres de longitud i una envergadura d’uns 55 centímetres, destaca pel seu plomatge blau, un color poc comú entre les aus del nostre territori.

Els esforços per protegir aquesta espècie han estat constants. Al voltant de l’any 2000, la població de gaig blau a l’Empordà era d’entre tres i sis parelles reproductores. Amb la implementació del projecte Coracias, el nombre de parelles es va disparar a més de vint en menys d’una dècada. L’èxit d’aquestes accions ha estat possible gràcies a la dedicació de biòlegs, ornitòlegs i tècnics que treballen en la instal·lació de caixes niu i el seguiment de les aus, així com a la implicació de la comunitat local.

L’augment sostingut de la població de gaig blau és un exemple clar de com la col·laboració entre entitats privades i conservacionistes pot marcar la diferència en la protecció d’espècies amenaçades. Tot i això, encara queda molt per fer. El projecte Coracias continua amb la seva tasca de garantir que el gaig blau tingui un futur en els ecosistemes agrícoles i ramaders de l’Empordà i altres zones de Catalunya.

Pals aprova inicialment la segona fase del projecte de la via verda per unir Masos de Pals amb la zona de Platja

Pals projecte via verda

El Ple de l’ajuntament de Pals ha donat llum verda al projecte del camí verd per a vianants i bicicletes, que connectarà el nucli dels Masos de Pals amb la Platja de Pals. Aquesta és la segona fase del projecte, que busca millorar la connexió per a la mobilitat sostenible al municipi.

A més del projecte constructiu, s’ha aprovat l’expedient d’expropiació per taxació conjunta, amb els expedients 781/2024 i 782/2024, necessaris per executar les obres. Ambdós documents es poden consultar durant un mes a través del portal de transparència de l’Ajuntament, o presencialment, en horari d’oficina. Les persones afectades pel procés d’expropiació rebran una notificació amb la valoració dels seus drets, i tindran l’opció de presentar observacions o reclamacions durant aquest mateix període. Els projectes estan publicats al Butlletí Oficial de la Província de Girona, al portal web municipal i al tauler d’anuncis electrònic de l’Ajuntament de Pals, garantint la màxima transparència i participació ciutadana.

En una entrevista a finals de setembre l’alcalde del municipi, Carles Pi, ja apuntava que la connexió a través de la via verda dels diversos nuclis de Pals era un projecte prioritari. Recordava que molts ciclistes o turistes que fan ús de la bicicleta fan servir la carretera per anar des de Masos de Pals a la zona de platges.

El Girona FC portarà les Illes Medes al braçalet de capità en el partit contra la Real Sociedad

Braçalet Capità Girona FC

El Girona FC lluirà aquest dissabte un braçalet amb la imatge de les Illes Medes durant el partit que disputarà contra la Real Sociedad a l’Estadi de Montilivi. Aquesta iniciativa s’emmarca en una col·laboració amb el Patronat de Turisme Costa Brava – Girona, que pretén ressaltar una vintena de llocs emblemàtics de les Comarques Gironines. Els braçalets estan dissenyats amb il·lustracions d’elements característics de diferents poblacions. Després de destacar Girona, Figueres, Pals i Calella de Palafrugell, aquest cop és el torn de l’Estartit, amb les icòniques Illes Medes, una reserva marina reconeguda internacionalment per la seva biodiversitat i molt valorada pels amants del submarinisme.

A més, la jornada de lliga serà especial, ja que el club ha organitzat diverses accions per commemorar el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama. Els jugadors lluiran elements que simbolitzen aquesta causa, i s’ha dissenyat una samarreta exclusiva amb el lema “som Tossudes”. Els beneficis de la venda d’aquestes samarretes es destinaran a l’Associació Contra el Càncer de Girona, l’Oncolliga Girona i l’Institut de Recerca de Girona (IDIBGI). El braçalet amb les Illes Medes també es podrà comprar a la botiga oficial del Girona FC per 14,50 euros, i els ingressos també es destinaran a la lluita contra el càncer.