Avui el protagonisme del programa se l’ha endut la victòria del Girona davant del Barça. Hem parlat de gent que odia el Girona pel simple fet de discutir el monopoly català del Barça i d’alguna cosa més.
75 anys de drets humans
/
RSS Feed
Aquest diumenge passat, 10 de desembre, es compleixen els 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a París. L’any 1948 Europa acabava de viure la II Guerra Mundial, amb milions de morts i amb moltes ciutats destruïdes. Va sorgir un clima que feia necessari un canvi, una proposta de pau arreu.
Un acte institucional de la Generalitat de Catalunya va tenir lloc el passat 15 de novembre al port de Palamós, amb la Consellera d’Igualtat i Feminismes, per recordar el 75è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans; un vaixell d’Open Arms va ser el punt de trobada d’un centenar de persones per viure amb emoció aquell acte, amb visita inclosa a la nau.
Aquesta setmana va plena d’actes en relació a l’aniversari:
- Dimarts, 13 al Museu del Suro, a Palafrugell xerrada de Desirée Bela: Jo no sóc racista, però …
- Fins divendres, als matins, una exposició de fotografies, Una mirada a Malawi, al Teatre Municipal de Palafrugell.
- Divendres 15, a les 7 tarda, a la Biblioteca de Palamós Joan Manuel del Pozo parla de “Els drets humans actuals i els grans reptes del futur global”.
Càritas afirma, avui: A Catalunya, una de cada tres famílies té dificultats per fer front als subministraments, al menjar o al lloguer.
En aquests moments d’un nou enfrontament israelià a Gaza vull recordar un text de Stephen Hessel, un dels redactors de la Declaració, del 5 de gener de 2009 : “En realitat, el mot que escau és crim de guerra, i crim contra la humanitat. (…) Per part meva, havent estat a Gaza, havent vist els camps de refugiats amb milers d‘infants, la manera com han estat bombardejats em sembla un veritable crim contra la humanitat”.
Una Declaració si no es concreta en obres (pau, justícia, habitatge, acollida,…) es torna paper mullat. Als setanta-cinc anys de la Declaració Universal ens queda molta feina a fer entre tots, governs, associacions i ciutadans: habitatge digne i per a tothom, treball remunerat dignament, dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat, a circular lliurement i a triar la residència dins de cada Estat; de sortit de qualsevol `país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. El dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, de reunió i d’associació pacífiques; al descans i al lleure. Tota persona té dret a l’educació.
Molta feina, que tenim pendent.
Les obres de la nova Escola d’Hostaleria de la Costa Brava començaran en breu i Pere Vila en serà el director
En les properes setmanes s’iniciaran les obres de la que serà la futura Escola d’Hostaleria de la Costa Brava, que s’ubicarà a Sant Feliu de Guíxols. El centre ja té el permís per començar a adequar les dependències de la Fundació Casino Guixolenc-Espai Cambra, que serà el lloc on s’ubicarà. L’encarregat de dirigir el centre serà l’exdelegat del Govern a Girona Pere Vila, que també havia dirigit l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà. Es tracta d’una iniciativa impulsada des de la Cambra de Comerç de Sant Feliu i, de fet, el president de la Cambra Pere Ayach va anunciar la seva futura creació en el primer ple el 15 de setembre. Està previst que es doni formació en cuina, servei i pastisseria a un màxim de 90 alumnes.
El pla d’estudis es basarà en els cursos del Departament d’Empresa i Treball i d’Educació de la Generalitat de Catalunya amb un enfocament cap a la formació dual, amb la voluntat de poder donar resposta a les necessitats laborals que tinguin les empreses de la Costa Brava. L’encarregat de regir el nou centre serà la mateixa fundació Casino Guixolenc-Espai Cambra, creada per la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació Casino Guixolenc.
Es preveu que l’escola disposi d’un menjador pedagògic obert al públic, un bar per fer pràctiques, una terrassa al mateix Passeig del Mar, una cuina on es doni formació i equipada per desenvolupar les tècniques requerides pel professorat, una zona de preparacions fredes, una aula de demostracions de cuina, a més de diversos espais per a cocteleria i serveis per els alumnes i per als clients.
En les properes setmanes es presentarà el projecte als set ajuntaments involucrats i als tres consells comarcals que conformen la Demarcació de la Cambra, la Diputació de Girona i el seu Patronat de Turisme. També al Departaments d’Empresa i Treball i al d’Educació, a més de la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona i les associacions d’hostaleria de les tres comarques de la Demarcació.
La Bisbal signa un conveni amb les Cambres de Girona i Palamós per fomentar l’ocupació
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha signat un conveni de col·laboració per desenvolupar accions ocupacionals i de formació. L’acord de formalització ha estat signat pel representant de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega; el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages; i l’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio.
L’objectiu d’aquest conveni és desenvolupar accions destinades a executar serveis d’orientació per fomentar l’ocupació i la inserció laboral; serveis de formació per millorar les competències de les persones aturades, treballadores i empresàries i serveis d’empresa orientats a l’assessorament per a la creació i consolidació d’empreses.
Les accions les organitzaran la Cambra de Comerç de Palamós i/o la Cambra de Comerç de Girona amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, que cedirà els espais de forma gratuïta i col·laborarà en la publicitat i difusió dels esdeveniments i captació de participants.
Les propostes previstes dins d’aquest conveni per als joves s’emmarquen en el programa PICE (Plans Integrals de Qualificació i Ocupació) de formació i orientació per tal de facilitar la integració en el mercat de treball de les persones joves que no estiguin treballant, ni participants en activitats educatives ni de formació, així com promoure la sostenibilitat en el mercat de treball i la qualitat del treball. Aquest programa disposa del recolzament del Fons Social Europeu en el marc de la Garantia Juvenil (jovent comprès entre els 16 i 29 anys). Per tant, en el pla de capacitació establert del conveni des de les Cambres s’organitzaran (planificació, difusió, gestió inscripcions i execució) un mínim de 2 cursos de formació del programa PICE per l’any 2024.
Una altra de les accions dins del PICE és l’organització d’una jornada d’ocupació per a la creació d’espais per al contacte entre empreses amb ofertes laborals i persones demandants d’ocupació, la qual es podrà celebrar presencialment i/o en format virtual. El programa +45 forma part dels Plans integrals de qualificació i ocupació per a majors de 45 anys que no estiguin treballant. El programa també compta amb el recolzament del Fons Social Europeu en el marc de l’Educació – Formació, Ocupació i Economia Social. En el marc del conveni des de les Cambres s’organitzaran (planificació, difusió, gestió inscripcions i execució) un mínim de 2 cursos de formació ocupacional +45 l’any 2024.
Per últim el programa de formació per millorar les competències dels treballadors i empresaris es desenvolupen en el marc del programa Accelerapyme (Digitalització), Comerç (Tallers per a comerciants), Conforcat (Formació contínua), UIER (Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès). En el marc del conveni des de les Cambres organitzaran (planificació, difusió, gestió inscripcions i execució) un mínim de 3 cursos de formació destinats a comerciants i empreses per any.
La Fundació Mascort presenta un centenar de làmines amb ocells i mamífers marins d’arreu del món
La Fundació Mascort ha presentat la seva nova exposició ‘El mar a l’horitzó. Ocells i mamífers marins i els ocells més bells del món’, comissariada pels ornitòlegs Jordi Sargatal i Josep del Hoyo. Amb un centenar de làmines, s’hi poden apreciar ocells i mamífers marins d’arreu del món. A més hi ha una selecció dedicada als ocells més bells del món. L’exposició es pot visitar fins al 14 d’abril de 2024 a la Casa Gilabern, seu de la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí.
Les il·lustracions dels ocells i els mamífers els han creat científics reconeguts i han estat seleccionades pels seus comissaris. Així, es vol mostrar la importància d’aquestes espècies en els ecosistemes i s’aborda la necessitat crítica de conservació per garantir la supervivència del planeta.
Les làmines originals que s’exposen formen part del conjunt d’obres il·lustrades de Lynx Edicions, el Handbook of the Birds of the World i el Handbook of the Mammals of the World. L’editorial Lynx va ser fundada l’any 1989 per Ramon Mascort Amigó, també fundador i president de la Fundació Mascort, juntament amb els comissaris de la mostra: el zooleg Jordi Sargatal i el metge Josep del Hoyo. Ho explica el mateix Jordi Sargatal, que reconeix que fer aquesta feina ha portat més de 20 anys.
En el cas dels ocells marins hi podem trobar espècies com els albatros, les baldrigues i els petrells, influint en la distribució i selecció natural dels peixos i altres organismes aquàtics. Pel que fa als mamífers marins hi podem trobar espècies com balenes, dofins o foques, entre altres, que actualment es troben amenaçats per la pesca excessiva, la contaminació i la degradació dels hàbitats. Per això, es vol promoure, a través d’aquesta mostra, la importància de la seva preservació. A més, cal destacar les làmines dels ocells més bonics del món, que mostra una gran diversitat d’espècies per la seva elegància, els seus colors i la singularitat.
Cal recordar que aquesta iniciativa s’emmarca amb el compromís de col·laboració de la Fundació Mascort amb la Fundació Philippe Cousteau “Unió dels Oceans”, una entitat que promou la cultura del mar, la conservació del medi ambient i la sostenibilitat. La Fundació Philippe Cousteau “Unió dels Oceans” – Espai Mascort, amb seu a l’Estartit representa un pas essencial en la promoció de la cultura marítima, la conservació del medi ambient i la sostenibilitat, tal com apunta Jordi Sargatal.
Mor Jordi Sistach Roura, el primer síndic municipal de greuges de Palamós
Jordi Sistach Roura, primer síndic municipal de greuges de Palamós i exregidor municipal ha mort aquest diumenge a l’edat de 79 anys a causa d’una llarga malaltia. La vetlla se celebrarà aquest dimarts de 16 a 20 h a la sala de vetlles del cementiri de Palamós, mentre que el funeral se celebrarà dimecres 13 de desembre a les 10 h a l’església de Santa Maria del Mar de Palamós.
Sistach va ser síndic municipal de greuges a Palamós entre els anys 2005 i 2016. A més, va ser regidor del consistori municipal entre el 1991 i 1999 com a portaveu del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC).
Cal recordar que aquest 23 d’abril de 2023, el municipi de Palamós va retre-li homenatge en un acte impulsat per l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, la Fundació Vimar, l’Institut de Palamós i l’Ajuntament del municipi, entitats vinculades amb l’homenatjat, amb l’objectiu de posar en valor la tasca duta a terme per Jordi Sistach, amb agraïment al seu compromís amb la societat i el municipi, i destacant el seu tarannà dialogant, obert i conciliador.
Jordi Sistach ha tingut una trajectòria professional i associativa que l’ha portat a vincular-se amb entitats locals, l’administració municipal o estaments del poble, mitjançant els quals ha treballat diversos projectes, des dels vessants polític, social o mediambiental.
En la seva etapa professional com a mestre, va estar vinculat a centres educatius del municipi i de la comarca, i en la seva darrera etapa va ser professor de llengua i literatura castellana a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Palamós. En l’apartat social destaca la seva participació amb el Centre Oxalis, també amb l’Associació Gironina de Discapacitats, o bé en la creació de la Fundació Vimar. En els darrers anys Jordi Sistach també va impulsar la posada en funcionament de l’Associació Amics de les Illes Formigues.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.