Aquest cap de setmana passat vaig anar a Londres, ciutat cosmopolita per excel·lència. Doncs, escolteu, no hi ha gaires diferències entre el paisatge humà que vaig veure a Londres i el de l’Empordà.
Aquí hi tenim de tot. Des de la gent més rica del món que ve a gaudir del paisatge, fins a estiuejants Barcelonins de tota la vida que ja s’hi han instal•lat i gràcies a ells arreglem les masies i les cases de poble. Artistes que busquen la inspiració. Turistes de borratxera, famílies que lloguen apartaments, catalans que visiten les mil i una fires que s’organitzen arreu, etcètera, etcètera.
Però no només això, també hi tenim l’espècimen autòcton, els que hi vivim tot l’any. Des del pagès de tota la vida, passant pel treballador del turisme, algun fill de pescadors, molts altres fills de la immigració andalusa. Per no parlar de la nova fornada d’Empordanesos, gent del Marroc, de Romania, de Gàmbia, de la Xina, gent de tot el món que ha vingut a viure aquí i que ens han fet més cosmopolites que mai.
Quina relació hi ha entre una família que viu en un apartament dels pisos Sant Martí de La Bisbal i una família estrangera propietària d’una casassa a Aiguablava? Bé, cap relació i tota, tots vivim en aquest món i tots estem a l’Empordà. A vegades em sembla que a aquí hi tenim tot el món sencer en un racó. Nosaltres no som de pagès, ni som de poble, nosaltres som de l’Empordà, que és molt diferent.
Per cosmopolites, nosaltres.
