“Persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació”. Aquesta és la definició del diccionari de la llengua catalana per periodista. Ara a mi m’agradaria afegir el comentari per part de la Xarxa Internacional de periodistes. Aquest òrgan internacional justifica la imparcialitat del periodista en temàtiques amb controvèrsia, com és el tema polític o inclús la religió.
Si, segons la Xarxa Internacional de Periodistes ser imparcial vol dir: “ser equilibrat amb els temes i els punts de vista”, “reflectir una ampla gamma d’opinions” o fins i tot “examinar visions oposades”. Perquè ahir diumenge vam veure aquestes portades? Parlo de la primera plana del diari espanyol La Razón i de l’ABC. A la portada dels dos rotatius es veu la bandera espanyola. Els mitjans criden a la convocatòria de la manifestació que s’ha celebrat aquest diumenge a la Plaça Colón de Madrid.
Ara sortirà el com els aficionats del Barça anomenen, el soci “tribuneru“. Un soci que criticarà la parcialitat d’aquests dos rotatius espanyols dient que no es poden considerar periodisme. I jo preguntaré, si són els únics diaris parcials? Perquè no han estat els primers de fer una crida a una manifestació. Parlem del diari El Punt Avui, l’11 de setembre del 2012, titulava: “Som-hi!” amb el subtítol “A les sis, al Passeig de Gràcia”. Aquestes tres portades, un petit exemple, s’adeqüen a la definició de la Xarxa Internacional de Periodistes?
Abans de començar el programa però una breu menció a l’hemeroteca que avui en dia amb l’Internet és una gran font de… coneixement. Deixem-ho així.
