Concentració a la presó del Puig de les Basses en suport a Dolors Bassa
Concentració a la presó del Puig de les Basses en suport a Dolors Bassa | Imatge del PDeCAT de Figueres

Aquest divendres al vespre centenars de persones s’han concentrat davant de la presó del Puig de les Basses. L’objectiu era reclamar l’alliberament dels líders independentistes empresonats, entre ells la torroellenca Dolors Bassa. A Figueres, s’han desplaçat ciutadans però també polítics, entre ells Ernest Maragall, actual conseller d’Acció Exterior.

Aquesta mobilització formava part d’una acció conjunta davant les tres presons catalanes on hi ha membres del govern empresonats. Al Puig de les Basses, allà hi ha l’exconsellera d’Afers Socials i Família, la concentració ha començat amb càntics de la ciutadania demanant la llibertat de l’exdiputada. Entre els càntics que s’han escoltat, també s’ha cridat “quina vergonya, la justícia espanyola”, com també “obrim les presons”.

A l’acte hi ha assistit el conseller Ernest Maragall i l’eurodiputat Josep Maria Terricabras. Ells dos han sortit de la presó després de veure Dolors Bassa que els hi ha entregat una carta. També ha informat, que a causa de l’aïllament acústic de la presó, Bassa no pot sentir què passa a fora del recinte penitenciari.

Un dels discursos més entrebancats ha estat el del conseller Maragall. Mentre acusava a la fiscalia i a l’advocacia de l’estat. Els manifestants no han parat de cridar “unitat”, aconseguint que les paraules de Maragall no es poguessin escoltar.

A l’acte també s’hi ha desplaçat la consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón. L’actual dirigent de la conselleria ha lamentat que “enfonsar l’economia” catalana sigui una de les estratègies de l’estat espanyol.

La concentració s’ha fet en el primer aniversari de la primera entrada dels consellers a la presó. L’any passat, el 2 de novembre del 2017, els polítics van anar a declarar a l’Audiència Nacional, a Madrid, i ja no en van sortir.

Després d’aquell processament, la causa judicial va passar a mans del jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem. En aquell moment, i després de saber que Dolors Bassa seria la cap de llista per ERC a Girona durant les eleccions del 21 de desembre; Llarena va posar una part dels empresonats en llibertat. Entre ells, la consellera torroellenca Dolors Bassa.

Després de tornar a entrar a la presó d’Alcalà-Meco a Madrid, al març del 2018, van estar-hi fins al canvi del govern espanyol. Amb Pedro Sánchez al capdavant, l’acostament dels líders independentistes empresonats es va fer realitat. A principis de juliol, Dolors Bassa era traslladada a la presó del Puig de les Basses.

Finalment, un cop amb Bassa a Catalunya, cada dimarts s’han organitzat els “sopars grocs” que serveixen per donar suport a la política catalana. Ara però, ja no seran els dimarts com fins ara, sinó que es traslladarà l’acte als divendres. De fet, el proper divendres 16 de novembre, Ràdio Capital emetrà un programa especial en directe des d’un aquests sopars grocs.

Un any més tard del primer tancament a la presó, la Fiscalia de l’Estat ha anunciat que demana fins a 16 anys de presó per rebel·lió a Dolors Bassa i als altres polítics. Ha estat just quan feia un any que havien entrat per primera vegada a Alcalà-Meco i a les presons madrilenyes.

L’acte d’aquest divendres al vespre ha aplegat un miler de persones. Durant la concentració s’han pogut sentir diferents càntics com també els parlaments de diferents polítics. Fins i tot, hi ha hagut una trucada telefònica conjunta amb el centre penitenciari de Lledoners i amb el de Mas d’Enric.