Aquest dissabte passat, dia 1 de novembre, va ser el dia ideal per passejar per Palamós. Un dia tranquil i feriat que em va convidar, acompanyada del vent, a explorar nous racons o no tan nous en aquesta vila que sempre et sorprèn. Els meus peus van caminar sobre la sorra de la platja, sobre els carrers i em vam portar fins al Museu de la Pesca, al port de Palamós. I allà, a la porta del Museu, em vam convidar a entrar.
Després de rebre la benvinguda pel noi que era a la recepció i poder adquirir l’entrada, (per cert, molt econòmica), un petit cine, il·luminat només per una llum vermella que emmarcava la pantalla, va donar pas a una història plena d’històries amb sabor a mar i a sal, documentada amb fotografies en blanc i negre, que van omplir de color cels i albades, núvols i espècies de peixos que s’entrecreuaven i feien que la música de fons t’arribés a tocar la pell.
Després, peixos, mariscos i més peixos t’explicaven, a través de dibuixos i descripcions què era què i el com i l’on. I Finalment, un vaixell en mig de la gran sala donava pas a eines, a maquetes de com es pescava i com es pesca. Escafandres, motors, xarxes, hams, part d’un tot que la Verge del Carme acarona des del segon pis, un segon pis que et parla, quan seus a les cadires d’aquells i d’aquelles on la seva vida és el mar i viuen amb la mar.
El dissabte vaig anar a pescar història al mar i amb el mar em vaig tornar a trobar, una trobada que recomano fer a tots i a totes que estimen les onades i a aquesta terra. T’ho perdràs? Jo no. Jo me l’he guanyat!
