14.1 C
Pals
Dijous, 2 maig 2024
- Publicitat -

El pla de xoc contra el coipú redueix un 40% la població d’aquesta espècie a les comarques gironines

El pla, que es va posar en marxa el gener del 2023, ha permès controlar la població de coipús a la demarcació de Girona, ja que se n'han capturat 1.548 exemplars

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

El pla de xoc per controlar la població de coipús a la demarcació de Girona ha aconseguit controlar la població a aquesta zona i se n’ha aconseguit reduir els exemplars en un 40%. La posada en marxa d’aquest pla, el passat mes de gener del 2023, ha permès capturar 1.548 exemplars –un 516% més que l’any anterior-, i ha reduït significativament els danys que aquesta espècie ha causat en cultius com l’arròs.

El coipú, aquesta espècie de rosegador de la Patagònia, va entrar per l’Alt Empordà i ha anat colonitzant altres rius i zones humides de les comarques gironines com, per exemple, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa o la Selva.

Per això, el gener de 2023 el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va decidir impulsar un pla de xoc per frenar l’expansió d’aquesta espècie invasora a la demarcació de Girona. El pla va posar en servei dues brigades específiques de control del coipú, amb tres persones i dos vehicles tot terreny, que reben el suport de dues brigades més destinades al control d’espècies exòtiques invasores en general. A més, el pla també ha comptat amb la col·laboració dels Agents Rurals en operacions especials i diversos agents del territori, com ajuntaments, consorcis gestors d’espais d’interès naturals, organitzacions agràries, etc.

Des que es va posar en marxa aquest pla de xoc a les comarques gironines s’han capturat 1.584 exemplars de coipú, multiplicant per cinc les xifres de captura del 2022. El pla ha estat especialment intens a la zona de l’Empordà, per frenar els danys que el rosegador invasor causava a parcs naturals i en conreus com els de l’arròs.

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha admès que “en l’actual context de sequera és vital poder donar resposta a les necessitats que té la pagesia del nostre país. I protegir els cultius és una d’elles”. I tot i que encara no poden assegurar si hi ha hagut cap nova colonització, des del departament afirmen que “continuarem incidint per controlar-ne les poblacions”.

En paral·lel a la captura dels exemplars, el pla de xoc també ha recopilat tota la informació prèvia existent sobre l’espècie a Catalunya i la generada durant el 2023 amb la qual s’han elaborat els protocols d’actuació i de priorització, i també s’ha fet una planificació de forma adaptativa de les zones i èpoques d’actuació per al control de l’espècie, a partir d’una cartografia de les accions i de la creació d’una base de dades amb tota la informació passada i d’informació generada. De la mateixa manera, s’ha establert un seguiment demogràfic i sanitari de les poblacions de coipú en col·laboració amb l’IRTA i la Facultat de Veterinària (UAB).

I tot i l’assoliment dels objectius previstos inicialment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol intensificar aquest pla de xoc amb la preparació d’una formació específica en el control d’espècies exòtiques invasores per a futurs professionals i en la capacitació i transferència tecnològica a professionals d’administracions locals i d’empreses que ja actuen en aquest àmbit. La voluntat és mantenir activats tots els mecanismes possibles per evitar la proliferació del coipú a Catalunya.

El coipú a les comarques gironines

El departament d’Acció Climàtica estima que la població de coipús a la demarcació de Girona ha disminuït de mitjana un 40%. Si bé és cert que en les zones més conflictives, com parcs naturals o arrossars, la xifra s’enfila fins al 70 o 90%.  “En concret, sabem que en les zones més conflictives agràriament i d’afectació a la biodiversitat, com per exemple els parcs naturals, ens han reportat disminucions dràstiques, i valors de disminució d’entre el 70 i 90 %”, ha concretat Anna Barnadas.

Cal recordar que els primers exemplars d’aquesta espècie invasora es van detectar l’any 2010. Però no va ser entre els anys 2021 i 2022 en què aquesta espècie va provocar grans afectacions als camps d’arròs del Baix Empordà i en la vegetació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles. Durant el 2022, es van capturar 332 rosegadors d’aquesta espècie a Catalunya, tots a les comarques de Girona.

El coipú és un rosegador originari de la zona de Sud-amèrica que viu en zones humides amb vegetació aquàtica i pastures, i que pot generar impactes considerables a l’agricultura i als ecosistemes. És un rosegador -semblant a les rates, talpons i lirons- de talla gran, que pot assolir més de 8 quilos de pes. Actualment, està força estès i, a Catalunya, viu de forma permanent a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva. Per això, des del Departament van veure necessari impulsar aquest pla de xoc per frenar la proliferació d’aquesta espècie.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -