El divendres, una barca de pesca es va trobar un cadàver surant davant les aigües de Palamós, mentre feinejaven. Van recollir el cadàver i cap al migdia el van portar a terra. I ahir diumenge, uns caçadors que rondaven pel bosc, entre Santa Cristina i Sant Feliu, es van trobar un cap humà, enfundat dins un passamuntanyes i penjat d’un arbre. A més, una vegada avisats els mossos van aparèixer un tros de dit enfundat dins un guant i un tros de pelvis.

Del cadàver de divendres, si bé inicialment es plantejava que pogués pertànyer a un dels membres de la parella que van desaparèixer al camí de ronda entre Platja d’Aro i Santa Cristina, ara pren força la hipòtesi que es tracta de Martí Quer, pescador desaparegut des del 28 de febrer.

I pel que fa a aquesta història d’ahir, es veu que els caçadors que el van trobar, fa 10 dies, ja n’havien trobat un altre.

Bé. Què voleu que us digui. Tot plegat sona molt macabre i obrir el supermatí d’avui amb aquestes històries, sembla “El caso”. Però és que de sobte, el nostre petit país. El paradís del città slow. Eldorado dels pixapins i dels camacus, esdevé l’escenari ideal per a una sèrie de desgràcies i misteris. Imagineu-vos un capítol de CSI Empordà, o algun policia local d’algun poblet de per aquí, es troba un passamuntanyes amb un cap humà a dins. Més que cridar en grissom, l’horatio o com es digui el poli actual de torn n’hi ha per arrancar a córrer, tu!

A veure si amb tant cadàver, a l’entrada del meu poble hi haurem de posar un cartell que digui “En Pals descanse”