A Ràdio Capital encara ens estem recuperant de la Cantada d’Havaneres de Calella, que es va fer aquest dissabte. La vam seguir en directe en un programa de més de quatre hores en què, a banda de retransmetre les actuacions dels grups i comentar-les, també vam parlar amb tots els artistes i l’alcaldessa de Palafrugell sobre la polèmica al voltant d’El meu avi. També vam emetre reportatges relacionats amb el món de l’havanera, vam fer connexions en directe per comprovar quin era l’ambient previ a la Cantada i vam sortir al carrer a posar a prova la gent de Calella. I un cop van començar les actuacions, les vam comentar amb una taula rodona amb Guillem Payaró i Martí Santacana (membres de Xicranda) i Montse Creus (membre d’Americanus) de comentaristes.
Sobre ‘El meu avi’
Tot i que finalment la Cantada va acabar amb la majoria de grups cantant ‘El meu avi’ com demanava el públic, aquesta havanera inicialment no estava al programa i això va generar molta polèmica. Entre els grups, diversitat d’opinions. Alguns, com Neus Mar, consideraven que la cançó no s’havia de cantar. Altres, com el grup Port Bo o Peix Fregit, eren partidaris de fer-ho. Va ser precisament aquesta divisió entre els grups el que va provocar un empat quan la qüestió es va votar a la comissió organitzadora de la Cantada. L’encarregada de desempatar va ser l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, que durant el programa ens va explicar per què havien pres aquesta decisió.
Com dèiem, finalment es va cantar ‘El meu avi’, després que el públic ho reclamés. Aquest era el moment.
View this post on Instagram
Entrevista a Xicranda
Durant el programa també vam parlar amb Xicranda, un duet d’havaneres que acaba d’estrena un nou àlbum amb havaneres inèdites del compositor Josep Maria Roglan, que es titula ‘Al mestre Roglan’. Els integrants del grup, Guillem Payaró i Martí Santacana, ens van explicar que es tracta d’un homenatge a Josep Maria Roglan, una de les figures més destacades de l’havanera catalana i autor de la popular ‘La Barca Xica’. El disc inclou cançons que mai no s’havien publicat i que fins ara havien quedat guardades en un calaix.
Per la seva banda, el president de la Fundació Ernest Morató, Enric Frigola (que és qui va fer l’encàrrec a Xicranda perquè fes el disc), ha destacat que aquestes havaneres tenen un gran potencial i que poden arribar a tenir la mateixa popularitat que ‘La Barca Xica’.
Entrevista a Glòria Cruz
Durant el programa també vam emetre una entrevista a la compositora i escriptora Glòria Cruz, que va escriure la lletra de l’havanera ‘Vestida de nit’. Cruz, que també és la mare de la cantant Sílvia Pérez Cruz, ens va parlar sobre la seva relació amb Calella, amb la música i va recordar algunes de les actuacions de la seva filla a la Cantada d’Havaneres. També ens va explicar que continua escrivint i fent música, i que tot això algun dia veurà la llum.
Reportatges de carrer
El nostre company Blai Corpas va sortir als carrers de Calella per preguntar a la gent, en primer lloc, què pensaven sobre la polèmica d’El meu avi.
Ara bé, també va voler posar a prova la gent per veure si coneixen algunes de les havaneres més conegudes i saben dir-ne el títol.
L’impacte econòmic de la Cantada
Abans de la Cantada també vam tenir uns minuts per analitzar l’impacte econòmic de l’esdeveniment a Calella i a Palafrugell en general. Els hotels de Calella, per exemple, ens van explicar que van registrar una ocupació gairebé total. Ens ho explicava la presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava i propietària de l’hotel Sant Roc, Bàrbara Hallé.
També vam parlar amb Xavier Nicolazzi, propietari de l’Hotel Alga, que ens explicava que els visitants que venen a veure la Cantada se solen quedar dues o, fins i tot, tres nits a l’hotel. A més, ha notat que en els darrers anys hi ha clients que repeteixen l’estada al seu hotel per les dates de la Cantada.
Tot plegat, retransmès en llengua de signes catalana
Un any més, el programa de Ràdio Capital va ser accessible per a persones sordes. Les encarregades de fer-ho possible van ser l’associació Encantades, que en feien la transmissió en llengua de signes. És a dir, que les persones sordes o amb problemes d’audició van poder veure el programa en directe a través de les xarxes socials i seguir també les actuacions de la cantada.
