El consum d’aigua sempre és més elevat durant l’estiu, però l’accés a aquest recurs es dispara especialment en municipis turístics com els de la Costa Brava. Platja d’Aro, Blanes, Palafrugell, Lloret o Roses són exemples de com l’increment de població en temporada d’estiu contribueix a consums entre juny i agost d’entre el 30% i el 40% de l’aigua de tot l’any, segons dades obtingudes per l’ACN. A Platja d’Aro en concret, l’agost del 2025 acapara una cinquena part de tot el consum d’aigua anual, i és sis vegades superior al que hi va haver al febrer. L’estiu també impacta en la generació de residus urbans. En concret, una quarta part de la brossa generada en tots aquests municipis es concentra en tan sols dos mesos de l’any, juliol i agost.
Els municipis consultats per l’ACN són alguns dels més turístics de la Costa Brava, nuclis que durant els tres mesos d’estiu incrementen significativament la població. Hi ha casos extrems com Platja d’Aro, que el tercer trimestre (juliol-setembre) té més del doble de la població habitual (12.773 habitants) amb el pas de 21.000 persones “estacionals”, segons dades d’Idescat. Roses duplica els seus residents (de 20.255 a 40.893 habitants), i Palafrugell l’augmenta un 65%, passant de 24.245 a 40.127 habitants.
En aquest sentit, pel que fa al consum d’aigua, la suma del turisme i l’increment propi de l’estiu en l’ús d’aquest recurs entre el conjunt de la població, fa que les xifres es disparin.
Sis vegades el consum del febrer
A Castell-Platja d’Aro, l’agost és el mes en què més aigua es consumeix, fins a sis vegades la del mes de febrer. Aquest mes coincideix en plena temporada turística i això vol dir que hotels, restaurants i comerços funcionen «al 100%» però també hi ha un altre component que explica aquest increment de consum, segons explica a l’ACN el seu alcalde, Maurici Jiménez: les segones residències. De fet, en aquest municipi, el consum d’aigua els mesos de juny, juliol i agost sumats suposa el 42,8% del consum hídric de tot l’any.
L’alcalde assegura que fa anys treballen per incrementar al màxim «l’eficiència de la xarxa hídrica» amb l’objectiu que es perdi el menor volum d’aigua i, d’aquesta manera, minimitzar al màxim el consum d’aigua. De moment, ja s’ha aconseguit un 81% d’eficiència. En paral·lel, el consistori treballa en l’obertura de nous pous per tal que d’aquí a tres anys Platja d’Aro «sigui autosuficient durant nou mesos a l’any» hídricament. Això vol dir que només caldrà fer ús de les reserves dels pantans gironins en els mesos de juliol, agost i setembre, quan hi ha una afluència més gran de persones.
D’altra banda, Jiménez assegura que treballen perquè els propietaris «facin un bon manteniment durant l’any» per tal que no calgui buidar i reomplir la piscina. Malgrat tot, «hi ha l’evaporació i això implica reomplir constantment les piscines i això es tradueix en un consum important de litres», apunta Maurici Jiménez. Per altra banda, des de la sequera el consistori ha recuperat les dutxes a les platges, a diferència del que han fet altres municipis que les han suprimit. El batlle assegura que era un servei que volien recuperar després de superar les restriccions, però han apostat per reduir el temps que dura el polsador quan els ciutadans el premen. Això ha permès «reduir un metre cúbic d’aigua al dia» en comparació amb abans de la sequera.
En el conjunt de l’any, Platja d’Aro va consumir 464.911 m3 d’aigua, fet que suposa un increment del 4,1% respecte a l’any anterior, però només un 0,5% en el cas dels mesos d’estiu. La raó d’aquest increment global, diu l’alcalde, és una tendència que cada vegada es consolida més i és l’increment d’activitat fora de la temporada d’estiu. «Hi ha molta gent amb segona residència que ve els caps de setmana de primavera, pel pont de la Puríssima o per carnestoltes», explica Jiménez. Això fa que el volum de persones que hi ha al municipi sigui més alt en mesos on habitualment l’activitat era menor.
Lloret frega el 45% del consum anual a l’estiu
A Lloret de Mar (Selva), on el consum total anual torna a créixer un 3,9% interanual, però es manté per sota del màxim del 2023, la concentració a l’estiu és la més alta d’aquest grup de municipis, gairebé amb el 44% del consum anual es produeix entre el juny i l’agost. En xifres, si l’any passat es van consumir al municipi 1,52 milions de m3 d’aigua, 669.930 m3 corresponen als mesos d’estiu.
A Blanes (Selva), durant els tres mesos d’estiu del 2025 es va consumir un terç (32,3%) de tota l’aigua de l’any. De fet, al juliol i a l’agost l’accés a aquest recurs és entre un 36 i un 38% superior al consum mitjà mensual de tot l’any. Pel que fa al consum anual d’aigua a la població, l’any passat va ser de 2.940.748 metres cúbics, un 3,7% més que l’any 2024, coincidint amb el primer any sense restriccions després de la sequera.
Pel que fa a Palafrugell, destaca per haver consumit un 18% més d’aigua durant l’any passat respecte del 2024, i fins a un 37% al juliol. Però més enllà de la comparació interanual, el pes del consum hídric els mesos d’estiu sempre és molt gran: fins al 40% de tot l’any 2025 es concentra entre juny i agost. I en comparar el consum de l’agost (34.969 m3) amb el febrer del mateix any (10.122 m3), el primer és tres vegades superior. Roses (Alt Empordà) ofereix dades mensuals dels consums domèstics (els comercials i industrials són trimestrals), però la dinàmica és similar a la resta de poblacions analitzades: el 42,6% del consum d’aigua anual en contractes mensuals es produeix durant els tres mesos d’estiu, i a l’agost, el consum duplica el consum mensual mitjà.
Respecte de l’aigua que gasta el municipi al llarg de l’any (1.874.848 m3), el consum ha baixat sensiblement, “gràcies a la millora i arranjaments de la xarxa que redueixen les fugues i milloren el rendiment”, segons fonts municipals.
Gestionar l’augment dels residus urbans
En matèria de residus urbans, l’estiu resulta ser també el període de l’any en què més n’augmenta la generació en aquests municipis costaners i turístics. Per exemple, Blanes produeix unes 18.100 tones de residus urbans anualment, amb 1.500 tones mensuals de mitjana. Però els mesos d’estiu (especialment al juliol i a l’agost) la xifra es dispara fins a prop de les 2.000 tones, és a dir un 30% més respectivament. En aquests dos mesos junts es genera el 20% de tot el residu anual.
Pel que fa a Platja d’Aro, on gairebé el 40% del residu urbà anual es concentra els tres mesos d’estiu -i a l’agost, en particular, fins al 15,7% de tota la brossa anual- l’alcalde destaca la complexitat d’organitzar un servei amb una població fluctuant. Al municipi es manté la infraestructura de la resta de l’any, més un reforç per a l’increment poblacional de segones residències i visitants. Jiménez, però, explica que se supera el 50% de la taxa de reciclatge i considera que això es deu a «la facilitat» que han posat perquè la gent pugui fer una recollida selectiva. Aquesta facilitat arriba per ubicar molts contenidors a prop: «la gent no té l’excusa que hagi de caminar cinc minuts per tirar els escombraries», explica l’alcalde.
L’alcalde creu que aquesta és una de les claus que ha permès arribar a aquest nivell de reciclatge «sense la necessitat de serveis com el porta a porta o els contenidors intel·ligents» que apliquen altres municipis. El que sí que fan és un porta a porta comercial.
Palamós nota una mica menys l’efecte de l’estacionalitat que els altres municipis, en termes d’augment de residus. Amb tot, si la mitjana mensual de brossa generada són 869,4 tones, a l’estiu superen còmodament el miler: 1.192 tones al juliol, 1.315 a l’agost. Dos mesos que, sumats, generen el 24,4%, una quarta part del residu recollit al llarg de l’any.
Pel que fa a Palafrugell, el 2025 s’hi van generar 12.947,9 tones de residus, un 3,6% més que l’any 2024. Com en altres municipis de la Costa Brava, la recollida de residus incrementa entre juny i setembre, especialment al juliol (l’11,7% del residu anual i l’agost, el 13,3%). Plegats, els dos mesos sumen també la quarta part de tot el residu anual.
