Quan el temps es torna extrem: de la nevada del 2010 a la pedregada del 2022

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quan el temps es torna extrem: de la nevada del 2010 a la pedregada del 2022
Loading
/

El Baix Empordà és un territori acostumat als temporals de llevant, les tramuntanades, els aiguats i les tempestes d’estiu. Però entre tots els episodis meteorològics viscuts durant les últimes dècades, n’hi ha dos que han deixat una empremta especialment profunda. El primer va arribar el 8 de març del 2010, quan una nevada excepcional va cobrir bona part de la comarca i va arribar fins a primera línia de mar. El segon, el 30 d’agost del 2022, quan una supercèl·lula va descarregar pedres de fins a deu centímetres de diàmetre sobre la Bisbal d’Empordà i el seu entorn.

Són fenòmens meteorològicament diferents i separats per dotze anys, però tots dos van posar a prova un territori poc preparat per afrontar episodis d’aquella magnitud. La nevada va evidenciar la vulnerabilitat de les infraestructures davant una acumulació extraordinària de neu humida. La pedregada va deixar nombrosos desperfectes i ferits i va tenir la conseqüència més greu de totes: la mort d’una nena de vint mesos.

Neu fins a primera línia de mar

Els dies previs al 8 de març del 2010, una entrada d’aire fred procedent del nord d’Europa havia fet baixar les temperatures. Faltava, però, un segon ingredient perquè nevés amb intensitat: la humitat. Una baixa pressió que va circular des de l’Atlàntic cap al Mediterrani va acabar aportant aquesta humitat i va permetre que les precipitacions caiguessin en forma de neu fins a cotes excepcionalment baixes.

El meteoròleg Isaac Vilà explica que aquella nevada va ser possible per una combinació molt concreta de factors.

La singularitat no va ser només que nevés a principis de març. Vilà explica que els episodis de neu a finals de l’hivern i principis de primavera no són impossibles al clima mediterrani. L’excepcionalitat va ser la intensitat, l’extensió territorial i les característiques de la precipitació.

A la Bisbal d’Empordà es van acumular uns 40 centímetres de neu; al municipi de Torroella de Montgrí, 32, i en punts del massís del Montgrí es va superar el mig metre. Al litoral els gruixos van ser inferiors i van variar en funció del vent i de la temperatura.

A més, era una neu molt humida i pesada. L’episodi va anar acompanyat de tramuntana i fins i tot d’activitat elèctrica, una combinació poc habitual que va contribuir a les destrosses als boscos i a les infraestructures.

Quan van començar a caure les torres

L’investigador de la Universitat de Barcelona Joan Bech va estudiar posteriorment aquell episodi. La gran acumulació de neu humida sobre els cables va sotmetre les línies elèctriques a unes càrregues per a les quals moltes infraestructures situades a cotes baixes no estaven dimensionades.

Bech parla de 33 línies i 73 torres d’alta tensió tombades. La neu i el gel es van acumular sobre els cables fins que el pes va comprometre estructures preparades per resistir altres fenòmens meteorològics, però no una acumulació d’aquelles característiques a cotes baixes.

El resultat va anar molt més enllà de la imatge insòlita de la Costa Brava coberta de blanc. Els problemes de mobilitat i les avaries elèctriques van continuar després que deixés de nevar. Les baixes temperatures van dificultar que la neu acumulada desaparegués ràpidament i van complicar la recuperació de la normalitat.

Aquell episodi tampoc no ha de considerar-se irrepetible. Bech explica que els registres històrics mostren precedents de nevades fortes a cotes baixes, encara que siguin molt poc freqüents.

Quinze anys després, les eines de predicció i seguiment han evolucionat. Bech destaca la millora de les prediccions, els radars meteorològics i els sistemes d’avís directe a la població com l’ES-Alert. Això no elimina l’impacte potencial d’un episodi extrem, però permet disposar de més informació i capacitat de reacció que el 2010.

Neu acumulada als marges del Daró a la Bisbal

De la neu a les pedres de deu centímetres

Dotze anys després, el Baix Empordà tornaria a viure una jornada meteorològica excepcional. Aquesta vegada no seria a l’hivern, sinó al final de l’estiu.

El 30 d’agost del 2022 es va formar una tempesta que va avançar des de l’interior de les comarques gironines cap a les Gavarres. Era una trajectòria que Isaac Vilà considera habitual per a les tempestes d’estiu de la zona. El que no era habitual era la força que va adquirir.

Vilà era a l’Estartit aquell dia i recorda haver observat el desenvolupament del núvol. La tempesta va acabar convertint-se en una supercèl·lula, una estructura molt organitzada amb forts corrents interns capaços de mantenir grans pedres de gel a l’interior del núvol.

A Palafrugell, Vilà situa registres de sis centímetres, i a Mont-ras, de tres. El núvol arribava als 22 quilòmetres d’altura. Els forts corrents ascendents mantenien les pedres dins de la tempesta, on anaven acumulant successivament noves capes de gel fins que el seu pes les feia caure.

pedregada pedregada bisbal calamarsada Pedregada Bisbal Cotxe amb el vidre posterior trencat durant la pedregada

Un quart d’hora que va acabar amb una vida

La Bisbal d’Empordà va quedar al centre de l’episodi. No hi va haver temps per preparar-se. L’aleshores alcalde, Enric Marquès, explica que no s’havia rebut cap alerta prèvia.

En aquells minuts, les pedres van foradar cobertes, van trencar vidres i van destrossar vehicles. A l’Ajuntament de la Bisbal, el vitrall de les escales que condueixen a la sala de plens va quedar foradat. En naus industrials i coberts agrícoles, l’impacte va destrossar especialment les antigues cobertes de fibrociment.

També hi va haver persones ferides. Marquès recorda casos de veïns que van sortir a l’exterior quan va començar a pedregar per una acció tan quotidiana com intentar recollir la roba estesa.

Però les destrosses materials no expliquen per si soles per què aquella pedregada va quedar marcada per sempre en la memòria de la Bisbal.

Una nena de vint mesos va rebre l’impacte d’una de les pedres al cap mentre era amb la seva família. Va morir a conseqüència de les ferides. Enmig d’un episodi que ja era excepcional per la mida de la pedra i l’extensió dels danys, la mort de la menor va convertir la tempesta en una tragèdia humana i va commocionar la ciutat.

Marquès recorda aquesta com la part més difícil d’aquell episodi.

L’Ajuntament va fer acompanyament a la família i va posar a la seva disposició l’equip de psicòlegs dels serveis socials del Consell Comarcal. Marquès admet, però, que qualsevol resposta institucional quedava inevitablement limitada davant la magnitud d’una pèrdua així.

La mort de la nena va situar en un altre nivell la dimensió de la pedregada. Ja no es tractava només de comptabilitzar cotxes, teulades, empreses o hectàrees afectades. Aquells pocs minuts havien tingut una conseqüència irreversible.

Una reconstrucció que va durar anys

Quan va passar la tempesta va començar una segona emergència: reparar els danys.

L’Ajuntament va mantenir contacte amb la Generalitat per afrontar especialment el problema de les cobertes de fibrociment. Moltes havien quedat tan malmeses que no es podien reparar i havien de ser retirades. El Govern va acabar habilitant una subvenció per afrontar-ne la retirada i, mesos després, es van activar també mecanismes de finançament per facilitar inversions a les empreses afectades.

També es van habilitar espais municipals per facilitar la substitució dels vidres dels vehicles. En paral·lel, van aparèixer problemes amb les cobertures de les assegurances i, especialment, amb les persones que no en tenien contractada cap.

L’impacte, per tant, no va acabar quan va deixar de caure pedra. Marquès calcula que les conseqüències van condicionar la ciutat durant anys.

Les teules de diferents tonalitats que encara es poden observar en moltes cobertes són, segons Marquès, una mena de registre físic de la pedregada del 2022. Tres o quatre anys després de l’episodi, encara hi havia alguns edificis pendents d’una reparació completa.

Tempestes amb més “gasolina”

La nevada del 2010 i la pedregada del 2022 responen a mecanismes meteorològics diferents. Per això no es poden atribuir automàticament dos fenòmens concrets a una única causa climàtica.

En el cas de les tempestes severes, però, Isaac Vilà assenyala un factor que pot afavorir episodis de més intensitat: l’augment de la temperatura permet que hi hagi més vapor d’aigua disponible a l’atmosfera. Quan coincideixen la resta de condicions necessàries per formar una tempesta severa, aquesta energia pot alimentar fenòmens més violents.

A finals d’agost, a més, el Mediterrani es troba habitualment en un dels moments de temperatura més elevada de l’any. Vilà ho compara amb un dipòsit de combustible carregat: encara calen altres ingredients atmosfèrics perquè es desenvolupi una tempesta severa, però hi ha molta energia disponible quan s’activa el mecanisme.

La neu del març del 2010 va deixar la imatge extraordinària de la Costa Brava tenyida de blanc, però també infraestructures col·lapsades i problemes que es van allargar molt més que la precipitació. La pedra de l’agost del 2022 va deixar edificis i vehicles destrossats, una reconstrucció de diversos anys i, sobretot, la mort d’una nena de només vint mesos.

Són dos episodis diferents, però formen part de la mateixa memòria recent d’un territori que ha comprovat que un fenomen meteorològic excepcional pot transformar, en qüestió de minuts o d’hores, la vida quotidiana de tota una comarca.

- Publicitat -

Més àudios