Què és un portal quàntic, i per què l’utilitza en Salvador Dalí?

Un portal quàntic és un concepte fascinant que sembla sortit d’una novel·la de ciència-ficció, però que té fonaments en la física quàntica. Fa referència a una connexió hipotètica entre dos punts de l’espai o de l’univers que permetria el pas d’informació, energia o, fins i tot, matèria d’una manera instantània. Però, per entendre realment què és un portal quàntic, hem de submergir-nos una mica en els principis de la mecànica quàntica, una branca de la física que estudia el comportament de les partícules subatòmiques.

Mecànica quàntica i entrellaçament quàntic
La mecànica quàntica tracta fenòmens que desafien la lògica clàssica. Una de les seves característiques més interessants és l’entrellaçament quàntic, un fenomen en què dues partícules estan tan íntimament connectades que, encara que estiguin separades per distàncies enormes, l’estat d’una d’elles afecta immediatament l’altra. Albert Einstein va descriure aquest fenomen com “acció fantasmagòrica a distància.”

Aquest entrellaçament és la base de la idea dels portals quàntics. Si dues partícules entrellaçades poden comunicar-se instantàniament, es pot especular que podrien crear una mena de camí entre elles, superant fins i tot la velocitat de la llum. Això ha inspirat moltes obres de ciència-ficció, on es planteja la possibilitat de viatjar o transmetre informació a través de portals quàntics.

Dalí i els portals quàntics
Salvador Dalí, un dels grans mestres del surrealisme, podria haver trobat en els portals quàntics una font d’inspiració perfecta per a les seves idees més radicals i trencadores. En la seva obra, sovint jugava amb conceptes com el temps, l’espai, i les dimensions paral·leles, que estan estretament relacionats amb la física quàntica. De fet, Dalí tenia una fascinació per la ciència i la mecànica quàntica, elements que li van proporcionar un marc ideal per explorar l’absurd i el surreal.

El vincle entre Dalí i els portals quàntics es pot veure clarament en unes declaracions qua va fer el 1960 on afirmava que l’estació de Perpinyà és el “centre còsmic de l’univers”. Aquest tipus de declaracions responen a la seva manera particular d’entendre la realitat, on les dimensions de l’espai i el temps s’entrellacen, i es converteixen en espais onírics. Imaginar un portal quàntic a l’estació de Perpinyà seria una metàfora perfecta per la seva obsessió per l’univers deformable i per les múltiples realitats possibles que coexistien en el seu art.

Al capítol final de la sèrie Ui, si aixequés el cap, on es presenta Dalí en un context oníric i ple d’humor surrealista, es menciona que l’estació de Perpinyà és, efectivament, un d’aquests portals quàntics. Aquí, Dalí és descrit com un geni còsmic, capaç de moure’s entre dimensions per empordanitzar el món, una missió que exemplifica a la perfecció la noció d’un portal quàntic com una via per trencar les barreres de la realitat.

Aplicacions de la física quàntica
Encara que els portals quàntics siguin, per ara, només teòrics, les idees que hi ha darrere tenen aplicacions molt reals. Avui dia, els investigadors treballen en la creació de xarxes de comunicació quàntica, que podrien permetre la transmissió de dades de manera segura a través de l’entrellaçament quàntic. Aquesta tecnologia, a més de ser revolucionària, comparteix el mateix esperit de Dalí: desfer les convencions de la realitat tal com la coneixem i obrir noves possibilitats.

Els portals quàntics són, en essència, una manera d’entendre l’univers des d’una perspectiva on el límit entre realitat i ficció es difumina. És aquí on Salvador Dalí, amb la seva visió única i surrealista, els hauria trobat una utilitat creativa immensa, connectant els mons de l’art, la ciència i la imaginació d’una manera extraordinària.

Escolta el capítol dedicat a Carles Fages de Climent i Salvador Dalí

Ui, si aixequés el cap

Miquel Curanta
Miquel Curanta
Em dic Miquel Curanta i sóc de Pals. Gestor cultural i de mitjans, he treballat a diverses emissores de Ràdio (Ràdio Begur, Ràdio Costa Brava, 40 Principals, M80 ràdio, Cadena SER, Flaix, Flaixbac, Ona Catalana, Catalunya ràdio). He estat director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (2018 - 2022) i del Club TRESC (2008 - 2018). També he fundat una productora de televisió (Creativa Audiovisual) i el 2001 vaig fundar Ràdio Capital de l'Empordà.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà es prepara per encetar l’època de festivals i cultura en directe

A la comarca hi ha més d’una trentena de festivals i cicles que fan parada en un o diversos municipis. L’activitat comença a la primavera i sol allargar-se fins als darrers mesos de la tardor, tot i que el gruix d’esdeveniments es continua centrant en els mesos d’estiu.

La música de la sèrie “Aquella nit al Tiffany’s”

La sèrie Aquella nit a Tiffany’s integra la música com a fil narratiu i memòria històrica, seguint la idea de Vicenç Pagès Jordà. Ambientada entre el franquisme i la transició, narra l’evolució de Cisco Aiats. Cada capítol s’associa a una cançó que reflecteix emocions, lluita, repressió i redempció, construint una biografia musical dels protagonistes.

Vilarromà, Llevantí de Mar o Riudaura d’Aro: el canvi de nom de municipis del Baix Empordà durant la Guerra Civil

Entre 1937 i 1939, fins a sis municipis baixempordanesos van veure modificat el seu topònim per part dels ajuntaments republicans. Després de la guerra, amb la victòria del bàndol franquista, es van recuperar els noms anteriors castellanitzant-los i eliminant la seva versió catalana.

L’Empordà hauria de multiplicar per 20 les energies renovables, segons els plans de la Generalitat

L’Empordà es prepara per un canvi profund: haurà de multiplicar per 20 la producció d’energies renovables segons la planificació del Govern. El territori, fins ara al marge d’aquests projectes, es converteix en clau per a la transició energètica. Però el desplegament genera debat entre la necessitat de produir energia neta i l’impacte sobre el paisatge, l’agricultura i el model econòmic. El repte és majúscul i el consens, encara lluny.