Explorant les vinyes i serres de Calonge i Vall-llobrega, entre els masos amb més història n’hi podem trobar un en el qual també es van descobrir noves varietats de ceps de vinyes, el Mas Ponsjoan. Cal recordar que fa uns mesos, un estudi de l’àrea de Biologia de la Vinya del grup de recerca TECNOL de la Universitat Rovira i Virgili va catalogar 15 noves varietats de ceps de les vinyes de Calonge. Abans que passés això, però, investigadors de la Universitat de La Rioja ja n’havien detectat set. Però aquest descobriment era un secret a veus entre els pagesos del municipi. Ells tenien clar que a Calonge hi havia varietats del tot úniques de ceps.
A Mas Ponsjoan la història també perviu en una masia de l’any 1723. Però la riquesa amb vinya, oli, fruites i hortalisses no es pot entendre sense la feina de les persones de pagès tal com explica un dels propietaris del mas, Manel Comas. “Treballem com es feia abans”, admet mentre passegem entre els camps. El mas, tal com passa amb Mas Molla, forma part de la Fundació Remença XXI que vetlla per conservar les tradicions pageses i les elaboracions tradicionals, sobretot en el món del vi i la vinya. Si bé és cert que s’han anat adaptant als nous temps, sempre mantenint “les varietats que tenim”.
Una lluita per mantenir la vinya
A diferència del que ha passat en altres zones vitivinícoles, a Calonge els pagesos van decidir mantenir la vinya que van heretar dels seus avantpassats. En el seu moment, aquests pagesos van poder salvar el què van poder de la fil·loxera i les diverses guerres que van assolar el territori. Van poder conservar petites mostres de diverses varietats de vinya que eren pròpies de Calonge. D’aquella mostra es van fer diversos empelts per crear parcel·les que al final han estat de ceps de vinyes úniques. Aquesta diferenciació per parcel·les permet destriar les diverses varietats de raïm per fer els vins a Mas Ponsjoan. Això també els facilita la feina a l’hora d’equilibrar el gust de cada vi, a diferència del que feien els seus avantpassats.
Aquesta manera de fer i actuar ha fet que els pagesos de Calonge siguin un cas únic i per estudiar quan es parla de vinya. Però el camí no ha estat fàcil. Ja als anys 90 van haver de lluitar contra la unificació i mecanització de la vinya. Davant un panorama on no es valorava el vi únic, artesà i de pagès, diversos agricultors de la zona van decidir unir-se per crear la Fundació Remença XXI.
Hi va haver un moment en què la Generalitat volia limitar l’activitat econòmica d’aquests masos. Però després de mostrar-s’hi en contra, els pagesos de Calonge van aconseguir mantenir la seva activitat econòmica: la venda de vi i d’altres productes del camp (hortalisses, fruites, oli, etc.).
Després dels plets per reivindicar la seva activitat i evitar la unificació de varietats amb altres empreses dedicades a la vinya, la singularitat del territori va fer que la Universitat de La Rioja s’interessés per estudiar les diverses varietats de ceps de vinya. Aquest estudi va detectar varietats de ceps de vinya que no existien a cap altre lloc. Va ser llavors quan el territori català, a través de la Universitat Rovira i Virgili, va voler impulsar un altre estudi.
A Mas Ponsjoan, concretament, de les 15 varietats úniques que es van descobrir amb els estudis de les dues universitats, n’hi ha 11 que podem localitzar a la finca. “El picapoll-moscatell, l’abeller o el roig de la costa són algunes de les varietats que tenim”, admet Manel Comas. En remarca una en concret, el jaquer, una varietat molt resistent. Les varietats que s’han trobat a les finques de Calonge i que s’han analitzat estan marcades i localitzades.
Sequera i futur
Cal recordar que la vinya, tot i ser un conreu de secà, també ha patit els efectes de la sequera que ens ha acompanyat aquests darrers tres anys. A Mas Ponsjoan, per mirar d’afrontar aquests canvis en la meteorologia i millorar l’estat del terreny ja fa anys que aposten per l’agricultura regenerativa. Manel Comas explica que trituren les herbes que retiren de la vinya i les col·loquen damunt la terra per mantenir la humitat i preservar millor els ceps de vinya. Manel Comas detalla, però, que caldrà estalviar més aigua i impulsar mesures que tinguin en compte el sector si es volen mantenir aquests conreus.
Sobre el futur de Mas Ponsjoan explica que la passió per la vinya i els cultius podrà continuar amb la implicació del seu fill Martí Comas, que serà la sisena generació que treballa al mas. La voluntat és mantenir la vinya, els conreus i la producció pròpia feta des de la mateixa masia.
