12.2 C
Pals
Diumenge, 7 març 2021

Retiren els vestigis d’una urbanització fallida dels anys 70 en ple massís de les Gavarres

El Consorci de les Gavarres està retirant els vestigis d’una urbanització fallida que es va començar a aixecar en ple massís als anys 70. Són uns 2 quilòmetres de restes de voreres i antigues casetes d’obra, que han quedat mig engolides per la vegetació. Però que encara testimoniaven l’urbanisme salvatge que imperava aquí fa gairebé mig segle. La zona on les màquines retiren la runa es coneix com el Pla dels Vents i està situada molt a prop del santuari dels Àngels. Aquí, de totes les cases que s’hi preveien fer, només se’n van construir tres. “Amb aquesta actuació, retirem estructures obsoletes i residus amb l’objectiu de restablir el patrimoni natural del massís al seu estat originari”, explica el president del Consorci, Pau Presas.
Durant els anys 70, el massís de les Gavarres no va escapar-se de la febre per construir urbanitzacions en espais naturals. Alguns d’aquests intents van aconseguir tirar endavant –sobretot, a la façana litoral- i amb els anys aquestes urbanitzacions s’han anat consolidant i legalitzant.

Però també hi ha casos en què l’obra va quedar a mig fer. I el desembre del 1992, la declaració de les Gavarres com a Espai d’Interès Natural (EIN) va posar fi del tot a aquests intents. La zona del Pla dels Vents, situada a la muntanya dels Àngels i molt a prop del santuari, és un d’aquests exemples d’urbanitzacions fallides.

De fet, durant aquells anys, per atraure l’interès dels compradors, fins i tot s’havien arribat a muntar autocars. Com expliquen des del Consorci, se’ls feien rutes pel massís i se’ls ensenyaven els llocs on s’hi volien aixecar urbanitzacions, perquè adquirissin les parcel·les.

Al Pla dels Vents, s’hi van arribar a construir tres cases. Però la futura urbanització -que tenia el nom de Camp dels Vents- no va anar a més. I durant dècades, el paisatge ha anat engolint tota aquella obra de vials que va quedar a mig fer. En concret, gairebé 2 quilòmetres de restes de voreres i setze casetes de serveis (per a les instal·lacions d’electricitat i aigua).

Ara, el Consorci de les Gavarres està retirant tots aquests vestigis de formigó, amb l’objectiu de retornar el paratge a l’estat que tenia abans. Una excavadora arrenca els trossos de vorera i esmicola les casetes d’obra; i després, tota la runa es carrega en remolcs.

“Corregir” la situació

L’obra, que es fa d’acord amb els propietaris de la zona, és relativament senzilla. Costa 13.000 euros, que assumeix el Consorci, i s’enllestirà aquesta mateixa setmana. Però més enllà d’això, com subratlla Pau Presas, allò important és que permet “corregir” una situació que s’ha allargat durant anys i retirar “estructures obsoletes i residus d’obra” de l’espai.

“Bàsicament, allò que fem és recuperar el paratge original i el patrimoni natural de les Gavarres”, concreta el president del Consorci. A partir d’aquí, després de treure la runa, es deixarà que la natura continuï el seu curs. “Evidentment, però, fent les actuacions de gestió forestal i prevenció d’incendis que corresponguin”, precisa Presas.

El Pla dels Vents, situat entre els termes de Quart, Girona i Juià, és també un dels últims vestigis d’urbanitzacions fallides que quedaven per esborrar a les Gavarres. “Queden encara algunes altres zones, però són relativament petites”, explica el president del Consorci.

El Consorci de les Gavarres abasta una superfície protegida de 28.672 hectàrees. Dins l’àmbit del PEIN hi ha una vintena de termes municipals, situats a cavall del Baix Empordà i el Gironès.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios