Un dels tres paisatges que formen el Parc Natural es el massís de Montgrí. Es tracta d’una illa aplanada, de roca calcària al mig de la plana Empordanesa. Es un relleu aïllat de uns 10 km que es troba entre l’antic estany de Bellcaire i el mar. De nord a sud es situa entre Sant Martí d’Empúries i les Illes Medes. Al voltant seu es troben les planes del baix i de l’alt Empordà que varen ser formades per els materials aportats els rius Ter, Daró i Fluvià.

Si el mirem des del nord el massís presenta un relleu molt suau. Comença arran de mar, des de les rodalies de Sant Martí d’Empúries i va creixent cap al sud, a on s’assoleixen els cims de major alçada. D’oest a est hi destaquen la muntanya d’Ullà (307,9 m), el puig de Santa Caterina on s’emplaça el castell del Montgrí (303 m), el Montplà amb la cota màxima del massís de 310,8 m, la Torre Morratxa (220,1 m) i el Roca Maura (225,4 m) situats en el sector més proper a l’Estartit.

De cares al mar el massís forma una costa abrupta i irregular des de Cala Montgó a l’Estartit, amb penya‐segats que poden assolir alçades entre els 50 i 100 m que s’alternen entre petites cales de roques i còdols com són cala Calella, cala Pedrosa o cala Ferriola.

Des del nord o des del sud la seva silueta sembla la d’un bisbe estirat. La seva roca calcària li dona el color gris d’on li prové el nom de Montgrí. Aquest material calcari ha permès que al llarg dels milers d’anys s’hagin format esquerdes, forats, coves, dolines, cales i ports naturals. Algunes d’aquestes coves s’han emplenat d’aigua salada amb la pujada del nivell del mar i ara son visitades per els submarinistes.

El massís del Montgrí va arribar a aquesta zona després que s’aixequessin els pirineus. Es veu que durant la formació de les muntanyes pirinenques, un tros es va trencar i va anar lliscant fins aturar-se just on es ara, al mig de la plana. Per això diem que es una raresa geològica: una muntanya de material calcari al mig d’una plana al·luvial i sense cap mes roques calcaries a prop. I a sobre es dona la peculiaritat que es tracta de una roca més vella que es va dipositar a sobre d’un material mes modern. A això els experts li diuen un encavalcament.

Molts milers d’anys després, els homes prehistòrics s’hi varen instal·lar al cau del Duc, des d’on podien vigilar els animals, que s’alimentaven als aiguamolls de la plana. Després varen arribar els Ibers i els Romans i molt mes tard els habitants varen construir un castell al damunt i totes les barraques i eixarts de pedra seca que podem veure avui en dia. Fins i tot varen venir a construir una ermita a la vall al nord de la muntanya gran i la varen anomenar ermita de santa Caterina.

Avui en dia al Montgrí el Parc Natural està fent accions per recuperar el mosaic d’espais arbrats amb espais oberts per tal de prevenir incendis, conservar fauna i flora sensible i millorar els hàbitats. També s’està recuperant l’olivar d’Argudell lligat al patrimoni de la Pedra Seca i amb control biològic de plagues.

Des del Parc s’ha fet un catàleg de llocs d’interès geològic on es pot trobar molta informació sobre la geologia del nostre espai. Aquest catàleg el podeu trobar a la web del Parc.