SOS Costa Brava ha denunciat que la nova versió de la cartografia de fanerògames marines FANCAT suposa un pas enrere en la protecció dels ecosistemes del litoral. L’entitat alerta que aquesta actualització arriba just després de l’aprovació del Reial decret 191/2026, que precisament reforça la protecció d’hàbitats com la posidònia oceànica.
Segons expliquen, la cartografia FANCAT havia estat una eina clau en els darrers estius per identificar les praderies marines i evitar l’impacte del fondeig d’embarcacions. No obstant això, la comparativa entre la versió antiga i l’actual mostra canvis significatius que, segons SOS Costa Brava, en redueixen l’eficàcia protectora.
Un dels principals problemes detectats és la desaparició de petites clapes i relictes de posidònia en els mapes. Tot i no aparèixer cartografiades, aquestes zones continuen existint i poden ser essencials per a la regeneració de les praderies. L’entitat recorda que no detectar-les no vol dir que no hi siguin.
També critiquen l’eliminació de les anomenades zones d’envolvent, que ampliaven el perímetre de protecció i tenien en compte l’impacte acumulat de dècades d’activitat humana. Amb el nou model, més descriptiu, es deixa de banda el principi de precaució i la dinàmica ecològica dels hàbitats.
Segons SOS Costa Brava, aquesta nova cartografia, més fragmentada, pot permetre que milers d’embarcacions fondegin en zones sensibles o molt a prop de les praderies, fet que en pot comprometre la recuperació i expansió.
L’entitat també alerta que aquesta redefinició dificulta les tasques de vigilància i sanció, ja que complica demostrar si una embarcació està afectant directament aquests ecosistemes.
Davant d’aquesta situació, i en un context de crisi climàtica i pèrdua de biodiversitat, SOS Costa Brava reclama una revisió immediata de la cartografia FANCAT. Entre les mesures proposades hi ha recuperar el principi de precaució, reincorporar les zones d’envolvent, protegir explícitament les clapes de posidònia i reforçar els mecanismes de control i sanció.
