La federació ecologista denuncia que l’actualització de la cartografia marina elimina zones clau i redueix la capacitat de protecció de les praderies de posidònia. L’entitat alerta que aquest canvi arriba coincidint amb noves normatives estatals més exigents i pot afavorir l’impacte del fondeig sobre hàbitats vulnerables.
El projecte, amb prop de 3 milions d’euros de pressupost, es va presentar divendres a Torroella de Montgrí i aposta per solucions basades en la natura per retenir l’aigua, reduir el risc de desbordaments i millorar l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials del Baix Ter.
La davallada global dels pol·linitzadors silvestres ha impulsat el projecte BeeConnected SUDOE, que treballarà també a les comarques gironines. La iniciativa vol restaurar hàbitats i millorar la connectivitat ecològica. Experts han proposat accions com una guia de bones pràctiques, jardineria municipal adaptada, un banc de llavors i reduir herbicides.
Educadors ambientals visitaran prop d’un miler de cases amb jardí de Begur, Palafrugell, Pals i Regencós. L’objectiu és identificar plantes invasores i promoure alternatives que ajudin a protegir la biodiversitat de les Muntanyes de Begur.
Els resultats mostren un increment de la biodiversitat, amb la identificació de 158 espècies i un augment de peixos, incloent-hi la presència de juvenils de mero. El projecte reafirma el compromís de l'Ajuntament amb la protecció del litoral i la participació ciutadana.
Amb actuacions a les àrees terrestres i marines, el projecte inclou la protecció d’hàbitats, l’eradicació d’espècies invasores com l’ungla de gat i la protecció de les praderies de posidònia. La participació ciutadana és clau, amb l'objectiu d’arribar a més de 20.000 persones.
En una entrevista al Supermatí, el president del Grup Natura Sterna, Jaume Ramot, ha denunciat la construcció de basses de rec a tocar de carreteres transitades sense preveure-hi passos per a la fauna. El cas més recent s’ha detectat...
La població de senglars a l’Empordà i les Gavarres ha crescut de manera significativa en dècades recents, amb densitats molt altes en punts com l’Alt Empordà i valors moderats però persistents a les Gavarres. Els animals provoquen danys a l’agricultura, accidents de trànsit i conflictes en entorns urbans. El Govern aplica batudes i plans de control per moderar la població i minimitzar impactes.
Només tres dels nou grans espais naturals protegits del litoral gironí tenen un Pla Especial de Protecció, i només un disposa d’un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat. SOS Costa Brava alerta que aquesta manca de planificació posa en perill la biodiversitat i exigeix a la Generalitat que actuï amb urgència per garantir una protecció real dels espais.
