4.8 C
Pals
Diumenge, 23 novembre 2025
- Publicitat -

SOS Costa Brava diganostica “greus mancances” en la gestió dels espais protegits de la Costa Brava

Només tres dels nou grans espais naturals protegits del litoral gironí tenen un Pla Especial de Protecció, i només un disposa d’un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat. SOS Costa Brava alerta que aquesta manca de planificació posa en perill la biodiversitat i exigeix a la Generalitat que actuï amb urgència per garantir una protecció real dels espais

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

Només tres dels nou grans espais naturals de la Costa Brava tenen avui un Pla Especial de Protecció, i només un disposa d’un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat. Aquesta és una de les principals alertes de l’estudi que ha presentat SOS Costa Brava aquest divendres a Girona, sota el títol Diagnosi sobre la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i els Plans d’Espais d’Interès Natural de la Costa Brava.

L’informe constata que la major part dels espais naturals del litoral gironí es troben desprotegits a nivell administratiu, sense plans de gestió ni pressupostos assignats. Entre aquests, les Muntanyes de Begur són el cas més greu: tot i formar part del catàleg de zones protegides des de fa més de 30 anys, no tenen cap eina de protecció vigent. Aquest buit legal ha afavorit l’impacte de l’activitat urbanística.

L’estudi repassa l’estat de nou espais naturals: Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Muntanyes de l’Albera, Albera Marítima, Muntanyes de Begur, Castell–Cap Roig, Massís de les Gavarres, Montgrí–Medes–Baix Ter i Cadiretes. Només les Illes Medes compten amb un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat, mentre que el del Cap de Creus està encara en tramitació.

Segons SOS Costa Brava, la manca de gestió efectiva afavoreix amenaces com la pressió turística, el fondeig incontrolat, l’expansió d’espècies invasores, les activitats extractives i la fragmentació del territori. Aquest conjunt de factors posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat del paisatge.

L’informe proposa tres escenaris d’actuació i remarca que la millora és perfectament assumible, tant des del punt de vista tècnic com econòmic. Entre les accions prioritàries, es reclama ampliar els límits protegits, acabar els instruments de planificació pendents i dotar els espais d’òrgans gestors i recursos reals.

Durant la presentació, celebrada a l’Auditori Josep Irla de Girona, l’advocat Eduard de Ribot, l’expert Albert Albertí i el president de la federació, Jordi Palaudelmàs, han defensat que la diagnosi és una crida urgent a l’acció. L’entitat ha demanat a la Generalitat que assumeixi responsabilitats i activi les mesures proposades sense demora.

- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies