canvi climàtic

El fadrí, un peix de colors propi d’aigües càlides, s’ha estès al nord del cap de Creus a causa de l’augment de la temperatura del mar. Aquest canvi perjudica espècies com la guiula i posa en risc l’equilibri marí. Els experts alerten que cada cop hi ha més espècies termòfiles a la zona per efecte del canvi climàtic.

La població de sardines ha caigut prop d’un 25% al litoral mediterrani, segons un estudi presentat a Palamós. A més, les sardines són cada cop més petites i amb pitjor estat de salut. L’estudi ha detectat també un paràsit nou que afecta els ous i compromet la reproducció. Les sardines de la Costa Brava, però, són més resistents.

La Generalitat desenvolupa el projecte “Carboni al sòl” per conservar i regenerar els sòls agrícoles i forestals de Catalunya. L’objectiu és potenciar la seva capacitat de capturar carboni i reduir emissions contaminants.

Aquesta actuació forma part de la primera fase de la reforma integral de l’espai, que inclou millores d’accessibilitat, mobilitat sostenible i sostenibilitat ambiental.

Les últimes setmanes han portat pluges abundants a diverses zones de Catalunya, però la situació de sequera extrema encara no ha acabat. Ho ha apuntat el director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, Vicenç Acuña, en una entrevista al Supermatí on també ha detallat que les reserves d’aigua han millorat, però no suficientment per considerar que la crisi hídrica s’ha resolt. Catalunya encara està per sota dels nivells necessaris per garantir un subministrament estable i, amb les previsions de canvi climàtic, els episodis de sequera podrien ser més habituals i prolongats en els pròxims anys.

L’objectiu és establir sinergies entre científics, pescadors i educadors ambientals per afrontar els reptes de la gestió del litoral. L’acte inaugural tindrà lloc divendres amb la presència de l’alcalde Lluís Puig i del director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur.

L’associació Selvans treballa per conservar els boscos més antics i valuosos, aquells que fa temps que no es tallen i que tenen una gran importància ecològica. Segons el seu president, Jaume Hidalgo, aquests espais són fonamentals per a la biodiversitat i la resiliència davant del canvi climàtic, a més de contribuir a la prevenció d’incendis.

Les pluges de les últimes setmanes han ajudat a millorar el nivell dels embassaments, però la situació dels boscos continua sent preocupant. Després de més de tres anys amb precipitacions molt per sota de la mitjana, els experts alerten que els efectes de la sequera no es poden revertir en pocs mesos. "El 2024 ha estat un any més plujós, però els boscos necessiten molt més temps per recuperar-se", explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons ell, "si aquest 2025 segueix plovent amb regularitat, potser començarem a veure una millora real en alguns ecosistemes".

Els ajuts han beneficiat cooperatives i empreses agroalimentàries amb pèrdues superiors al 30%. En total, el govern ha distribuït 5 milions d’euros arreu de Catalunya, sent el Pla d'Urgell i el Segrià les comarques més beneficiades.

La metodologia, que consisteix en podar branques mortes, ha duplicat la supervivència d’aquests coralls i ha accelerat el seu creixement.