El mercat del lloguer a la Costa Gironina ha registrat un canvi de tendència durant el primer trimestre del 2026. Segons l'últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, el nombre de contractes signats ha augmentat...
La proposta incorpora una cinquantena de municipis, manté la declaració en 118 poblacions i n’exclou 22. La mesura permet aplicar limitacions als preus dels nous contractes de lloguer.
El Baix Empordà ha registrat un augment dels contractes de lloguer durant el primer trimestre de l'any 2026. La comarca creix prop d'un 10 per cent, en línia amb la recuperació de la demarcació de Girona. Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Antoni i Torroella de Montgrí lideren aquest increment. Tot i això, els preus evolucionen de manera desigual i el sector alerta que encara falta oferta d'habitatge.
La Candidatura d’Unitat Popular reclama al Govern informació clara sobre les circumstàncies que van provocar l’incendi de les Gavarres. El diputat Xavier Pellicer, representant de la formació al Parlament de Catalunya, també demana reforçar la prevenció dels incendis forestals i aposta per canvis en les polítiques d’habitatge i d’adaptació al canvi climàtic.
El Castell de Calonge serà l'escenari de la sisena edició d'Europa en Blau el 4 de juliol. La jornada reunirà representants institucionals, experts i acadèmics per analitzar els grans reptes de la Unió Europea. El programa abordarà la cultura, l'habitatge i la comunicació del projecte europeu. També s'hi lliurarà el Premi Francesc Gambús.
Durant la seva intervenció, Aguilar ha defensat una política de proximitat i ha situat l'habitatge, el desenvolupament del port, la qualitat de vida i l'esport entre les prioritats del seu projecte.
La convocatòria d'ajuts està destinada a la rehabilitació de façanes, la supressió de barreres arquitectòniques i la retirada d'estructures situades a la via pública. Les sol·licituds es podran presentar fins al 30 de setembre.
La periodista i escriptora Mar Camps reflexiona al llibre 'No vingueu al poble a reposar' sobre la turistificació i l’elitització dels pobles a peu de Gavarres. L’autora defensa recuperar els relats locals, protegir la vida comunitària i reivindicar la llengua dialectal davant una mirada externa “lleugera” del territori.