La biblioteca de Palafrugell va retre homenatge a Josep Maria Roglan, compositor de "La barca xica". La seva filla va donar diverses partitures inèdites a la Fundació Ernest Morató, interpretades per primer cop pel grup Xicranda. L'acte va ser el primer d'una col·laboració entre la Biblioteca de Palafrugell i la Fundació Ernest Morató.
L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, acompanyat de la regidora Margarita Mauri, li han fet entrega del guardó a casa seva. Genover, nascut el 2 de juliol de 1924, va treballar en la indústria del suro i va continuar el negoci familiar.
Aquest període va incloure el dissabte 6 de juliol, coincidint amb la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, fet que va incrementar l'ús del servei amb 669 viatges en un sol dia.
La Fundació Cuixart de Palafrugell presenta una exposició temporal que destaca Manolo García com un artista multidisciplinar. Amb quinze quadres d'estil surrealista i textos del cantant, la mostra subratlla la seva faceta pictòrica. La comissària Sílvia Arnau afirma que García és un "veritable artista del renaixement". L'exposició s'inaugura aquest divendres i estarà oberta fins al 15 de setembre.
L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, ha emès un ban per assegurar la convivència a les platges del municipi durant l'estiu. El ban prohibeix diverses activitats a les platges, passejos marítims i camins de ronda, com jugar a pilota, utilitzar altaveus, cuinar, fer festes, portar mascotes, fumar i abocar deixalles. Les multes poden oscil·lar entre 100 € i 1.500 €.
L'oficina, ubicada a la plaça de les Escoles, operarà fins l'11 de setembre. Això permetrà alliberar efectius per reforçar la presència policial a Tamariu, augmentant la seguretat a les zones de platja.
A partir d'avui, 1 de juliol, Moventis ofereix sis circulacions diàries d'autobús entre Esclanyà, Begur, Palafrugell i Calella, amb horari ampliat de 07:30 a 21:00. La millora, presentada per la consellera de Territori Ester Capella, pretén enfortir la cohesió territorial i promoure una mobilitat més sostenible al Baix Empordà.
Entre 1937 i 1939, fins a sis municipis baixempordanesos van veure modificat el seu topònim per part dels ajuntaments republicans. Després de la guerra, amb la victòria del bàndol franquista, es van recuperar els noms anteriors castellanitzant-los i eliminant la seva versió catalana.
