Toccata d’Empordà

Crec que aquest cop el Sant Pare ha oblidat novament l’Empordà petit a l’hora de conèixer geografies terrenals. Per a una nova visita a futur, estaria bé que s’apuntés a l’agenda vaticana una check list que inclogués una pujada al Montgrí en dia de tramuntana, un bon  arròs de Pals o una volta contemplativa a ses Medes. Són només tres propostes que segur que li agradaran d’una comarca que és immensament petita en territori i alhora immensament gegant en paladars, accions, racons i xefles. Parlem de vida.

El mes de maig, a més de més d’un raig, també ens ha portat un juliol anticipat, amb altes temperatures, mosquits a les nits i el pantaló curt i les esperades xancletes. La roba lleugera m’encanta. Tallar el cabell ben curt. Vida.

Ha vingut tan de pressa, el bon temps, que és el primer any que al maig ja estic moreno. I és el primer, que a principi de juny ja he pogut rescatar de l’armari el meu banyador model Albert Fort, que cada cop em va més estret i em surt tot espatxurrat; però com que no em vull fer gran, m’enganyo observant que l’univers s’expandeix.

Ara que fa trenta-dos anys que  tinc vint anys, ara que encara tinc força, tinc ganes d’un estiu llarg, entusiasta i militant.
Com a bon empordanès tinc ganes del pollastre a Can Padrès. Com a bon begurenc tinc ganes de veure ambient. Com a bon aprenent de ganxó tinc ganes de Porta Ferrada, Thyssen i Festa Major. Tinc ganes de la Bisbal, Tinc ganes de Foixà. Tinc ganes de bici a Fontanilles. Tinc ganes de tramuntana. De beure amb porró i de coca de Sant Joan. Tinc ganes de teatre, de titelles i poesies. De ballar al carrer. I entre nits de juny, sardanes a plaça, cançons de taverna, fires dels vins,  i banys en boles a mitjanit, espero un estiu a l’Empordà. Un estiu per emmarcar.

Converses de matinada, buganvil·lies i lectures, tes amb menta, pujades a es garrigar, capgrossos i gegants, correfocs, petardus, i fer l’animal mentre el cos aguanti.Vida. Viure dins d’un poema de Foix. Vestit d’algues or i escata, I entre pineda i garric, plantar la meva bandera, ja m’heu entès.
Tots els estius del món, que són per mi el cel a la terra, es concentren en el nostre Empordà. El Papa de Roma es perd enguany el nostre petit paradís. Potser és tan temptador, que prefereix no arriscar-se. Bon i immens istiu a tothom.