En una entrevista concedida al programa De cap a cap de Ràdio Capital, Toni Clapés i Marta Romagosa comparteixen una conversa distesa i plena d’anècdotes sobre les seves trajectòries professionals i la seva vida en parella. Ambdós són figures clau de la ràdio catalana: Clapés ha liderat durant 20 anys les tardes de RAC1 i Romagosa ha passat per diferents espais informatius de Catalunya Ràdio, on a partir del setembre conduirà el programa històric La nit dels ignorants.
Dues trajectòries paral·leles
La parella recorda els inicis professionals, els sacrificis personals i els moments insòlits viscuts a la ràdio. Clapés admet que, tot i gaudir del seu programa, té ganes de provar nous reptes: “M’agradaria fer altres projectes, però quan mires el panorama, dius: em quedo on sóc”. Romagosa, per la seva banda, descriu l’oportunitat de conduir La nit dels ignorants com un “regal inesperat” que li permetrà assumir un format diferent del seu habitual ritme informatiu.
El futur de La nit dels ignorants
Romagosa avança que mantindrà l’essència del programa —basada en les preguntes i respostes dels oients—, però incorporarà nous continguts: “El món evoluciona, i el programa també ha d’evolucionar. Vull anar una mica més enllà i buscar els perquès, no només els quès”.
Compaginar feina i vida personal
Amb humor, la parella explica les dificultats d’encaixar horaris oposats i com aquesta dinàmica, lluny de ser un problema, els permet mantenir l’equilibri: “A la vida real som incompatibles en horaris, però això ens funciona”, admet Clapés. També comparteixen anècdotes personals, com el seu viatge de noces exprés a Florència o les converses matinals reduïdes a deu minuts abans que un marxi i l’altre arribi.
Mirada al sector radiofònic
Clapés reflexiona sobre els canvis en la ràdio catalana i defensa la feina dels equips d’estiu, sovint criticats: “Els programes d’estiu es fan amb menys recursos i en poc temps; tenen molt mèrit”. També parla de la competència mediàtica i reivindica la seva trajectòria sense padrins: “Aquí qui té padrins bateja. Jo no en tinc; només faig la meva feina”.
