Ens trobem en un moment en el qual l’accés a l’habitatge és un dels principals reptes de país i, per tant, també del Baix Empordà. La pressió turística, especialment als municipis costaners, fa que els preus de compra i lloguer siguin elevats i que moltes famílies o joves tinguin dificultats per trobar un lloc on viure. A aquesta realitat, s’hi suma la manca d’oferta d’habitatge públic i la necessitat creixent de polítiques que garanteixin opcions assequibles per a la població resident durant tot l’any.
Segons dades a les quals ha accedit Ràdio Capital de l’Empordà, l’Agència d’Habitatge de Catalunya administra 395 habitatges al Baix Empordà actualment. L’administració pública no té vivendes en tots els pobles de la comarca, només a 9 dels 36 municipis, en concret a Begur, la Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Torroella de Montgrí.
D’aquests municipis, Palafrugell és la localitat on la Generalitat té més habitatges, en concret, un 45,57% dels pisos de l’administració a la comarca empordanesa estan ubicats al municipi palafrugellenc. Per contra, Calonge i Sant Antoni és el municipi on l’administració pública té menys pisos amb un total de 2. En el següent mapa podeu consultar el nombre de pisos que té en propietat la Generalitat de Catalunya al Baix Empordà, municipi per municipi.
Augment d’habitatges públics
En comparació amb els últims anys, la Generalitat ha augmentat els pisos en propietat que té a la comarca empordanesa. En concret, des del 2015, s’ha passat de 282 habitatges a 395. Això vol dir que ha pujat prop d’un 40% el nombre de vivendes que té l’administració al Baix Empordà. En quasi tots els municipis, cada any, des del 2015, el nombre d’habitatges públics ha anat pujant. El cas més destacat és el de Sant Feliu de Guíxols, que ha passat de 36 pisos a 73 o el de Palafrugell passant de 141 a 180.
No hi ha cap cas en el qual el nombre de pisos hagi disminuït, però sí que trobem casos com el de Santa Cristina d’Aro o Begur que, des del 2015, el nombre d’habitatges públics no ha augmentat.
A la següent taula es pot veure l’evolució del nombre d’habitatges dels municipis en els quals la Generalitat té pisos en propietat.
L’habitatge és la principal preocupació dels catalans
Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la preocupació principal dels catalans és l’habitatge. En concret, un 23% dels ciutadans catalans tenen aquesta preocupació. L’habitatge apareix com el principal problema per davant d’altres qüestions com la inseguretat ciutadana, la immigració o la política.
Cal recordar que en l’últim mig any, hi ha hagut dues grans manifestacions del moviment de l’habitatge, una el 23 de novembre de l’any passat i la segona, el 5 d’abril d’aquest any.
També cal tenir present que Catalunya és l’única comunitat autònoma de l’Estat Espanyol on s’aplica la Ley de Vivienda espanyola i on, per tant, es regulen els lloguers en aquells municipis considerats zones de mercat residencial tensionat.
