Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han reclamat la conservació de la resclosa d’Ullà, una de les infraestructures hidràuliques històriques més destacades del Baix Ter. Els tres consistoris han assumit les conclusions d’un estudi històric, arqueològic i arquitectònic elaborat per l’arqueòleg Ferran Codina, per encàrrec del Museu de la Mediterrània, i han demanat a les administracions competents que preservin aquest conjunt patrimonial.
A aquesta reivindicació institucional s’hi afegeix la de la plataforma Gent del Ter, que des de fa mesos impulsa accions per defensar la conservació de la resclosa.
El debat sobre el futur de la infraestructura s’ha intensificat després que el mur hagi patit desperfectes, atribuïts al desgast provocat pels temporals dels darrers anys. Aquesta situació ha obert la porta a la possibilitat d’eliminar la presa per afavorir la continuïtat natural del riu.
Davant d’aquest escenari, els tres ajuntaments han traslladat una memòria justificativa al Departament de Cultura, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i a la Diputació de Girona. El document reclama que qualsevol decisió sobre la resclosa tingui en compte el seu valor històric i patrimonial.
L’alcalde d’Ullà, Josep López, defensa que la resclosa forma part del patrimoni compartit del Baix Ter i aposta per una solució que combini la recuperació ecològica del riu amb la preservació del conjunt. Per la seva banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, destaca que l’estudi aporta una base científica sòlida per justificar-ne la conservació. L’alcalde de Gualta, Jaume Fondevila, recorda que la infraestructura ha estat durant segles un element vertebrador del territori i reclama una resposta conjunta per garantir-ne el futur.
L’informe conclou que la resclosa és un bé cultural d’interès excepcional i una de les infraestructures hidràuliques històriques més ben conservades del tram final del riu Ter. Els investigadors remarquen que el seu valor no es limita a la presa, sinó que inclou un conjunt format per la resclosa, la bassa, el cadiral, el rec del Molí i el bramador, elements que han funcionat de manera integrada durant segles.
Els orígens de la infraestructura es remunten, com a mínim, al segle quinze, tot i que el sistema de molins associat ja està documentat des del segle tretze. Durant més de sis-cents anys ha estat clau per al funcionament dels molins fariners, l’expansió dels regadius i el desenvolupament agrícola de la plana del Baix Ter. Entre els elements més destacats hi ha el cadiral, construït l’any 1670, i el bramador, del 1817, que conserven inscripcions i escuts heràldics de gran valor.
L’estudi també destaca la importància paisatgística, ambiental i social del conjunt. La resclosa forma part del paisatge cultural del Baix Ter i està integrada en un espai protegit de gran biodiversitat. Al mateix temps, ha estat durant generacions un espai de bany, pesca, passeig i trobada per als veïns dels municipis de l’entorn.
Els tècnics defensen que la millor manera de preservar aquest patrimoni és restaurar la presa i recuperar la circulació d’aigua pel cadiral, el bramador i el rec del Molí. Alerten que la desaparició o alteració de qualsevol d’aquests elements comportaria una pèrdua irreversible del patrimoni cultural català.
L’informe també sosté que la conservació de la resclosa és compatible amb la recuperació ecològica del riu. A més, destaca que la infraestructura continua exercint una funció hidràulica rellevant, ja que contribueix a emmagatzemar aigua en períodes de sequera i ajuda a regular el cabal durant episodis d’inundació.
Un altre element clau és el rec del Molí, que connecta ecològicament la plana del Baix Ter amb el Ter Vell, a l’Estartit, i afavoreix la biodiversitat del territori.
Per tot plegat, els ajuntaments i les entitats impulsores defensen que la resclosa d’Ullà és molt més que una construcció sobre el riu i reclamen que el seu valor històric, ambiental i social sigui determinant a l’hora de decidir-ne el futur.
