La població de pol·linitzadors silvestres s’ha reduït de manera significativa en els darrers anys arreu d’Europa i també a escala local. Diversos estudis científics alerten d’aquesta tendència, que preocupa especialment pel paper clau que tenen aquests insectes en els ecosistemes i en l’economia. Abelles, sírfids, papallones, vespes o escarabats són responsables de la pol·linització d’un 75 % dels cultius i d’aproximadament el 90 % de les plantes silvestres amb flors.
Amb l’objectiu de revertir aquesta situació s’ha posat en marxa el projecte BeeConnected SUDOE, una iniciativa transfronterera que pretén restaurar infraestructures verdes per afavorir els pol·linitzadors en paisatges fragmentats. El projecte, que va començar l’estiu passat, es desplega en diversos territoris de l’Estat espanyol, França i Portugal, i també inclou actuacions a les comarques gironines.
A la demarcació de Girona, les accions se centraran en diferents trams de les vies verdes situats entre el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, encara pendents de concretar. L’objectiu és restaurar espais naturals degradats i millorar la connexió entre hàbitats d’alt valor ecològic.
Per definir les actuacions, una vintena d’experts es van reunir el febrer passat a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. A la jornada hi van participar representants institucionals, investigadors, entitats de conservació, centres d’educació ambiental, vivers i gestors d’espais naturals protegits.
Durant la trobada, els participants van coincidir a assenyalar com a principals causes del declivi dels pol·linitzadors l’ús de productes fitosanitaris, la pèrdua d’hàbitat i l’agricultura intensiva. També van remarcar l’impacte del canvi climàtic, especialment en zones com el sud-oest d’Europa.
De la quarantena llarga de propostes que es van posar sobre la taula, se’n van analitzar quatre de prioritàries. La primera és elaborar una guia de bones pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en la gestió d’espais verds. La segona aposta per impulsar una jardineria municipal més favorable per a aquests insectes, especialment en entorns urbans i periurbans, amb la implicació de les institucions i la ciutadania.
La tercera proposta planteja crear un banc de llavors i plantes per diversificar les sembres i millorar els hàbitats dels pol·linitzadors, ja que actualment hi ha poca demanda d’aquest tipus de llavors als vivers. Finalment, també es proposa reduir l’ús d’herbicides en marges i espais públics, tot mantenint-ne l’ús selectiu per controlar plantes invasores i promovent una gestió de les segues més respectuosa.
Els experts coincideixen que aquestes accions s’haurien d’aplicar inicialment a petita escala per poder-ne analitzar els resultats abans d’estendre-les a altres zones.
Les propostes serviran de base per a futures accions del projecte, com l’elaboració d’un manual de bones pràctiques en restauració ecològica, la millora de polítiques públiques relacionades amb les infraestructures verdes —com les ecovies gironines— i l’impuls de la sensibilització ciutadana sobre la importància de mantenir la connectivitat ecològica dels pol·linitzadors.
La Diputació de Girona participa activament en el projecte BeeConnected SUDOE, finançat amb fons Interreg SUDOE de la Unió Europea. La iniciativa està coordinada per la Universitat Autònoma de Madrid i compta amb la participació de la Universitat de Bordeus, la Universitat de Coïmbra i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en l’àmbit científic. Les accions de sensibilització les lidera la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), mentre que diverses institucions —entre elles la Diputació de Girona— seran les encarregades de desplegar les actuacions sobre el territori.
