Un estudi de l’àrea de Biologia de la Vinya del grup de recerca TECNOL de la Universitat Rovira i Virgili ha catalogat 15 noves varietats de ceps de les vinyes de Calonge i Sant Antoni, set de les quals havien estat detectades per investigadors de la Universitat de La Rioja. Els resultats d’aquest estudi s’han presentat aquest divendres al centre d’Interpretació del Vi de Calonge.
Aquestes varietats, que fins ara no es coneixien, serviran per enriquir els catàlegs de biodiversitat vitivinícola amb cinc varietats vitícoles, nou derivades del mestissatge amb varietats d’altres espècies del gènere Vitis i una de totalment salvatge. Ho ha explicat la doctora de la facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili i líder de l’estudi, Maria Francesca Fort Marsal.
Reproductor d'àudioAixí, pels autors de l’estudi ha quedat demostrat que la població de vinya de Calonge i Sant Antoni, ja sigui per les seves condicions climàtiques i geològiques o per la selecció humana, presenta una singularitat única. Aquest descobriment s’ha realitzat mitjançant la tècnica dels SSR (Simple Sequence Repeats), també coneguda per tècnica de microsatèl·lits, que permet conèixer el perfil genètic de diferents ceps i diferenciar-los entre ells. L’estudi ha estudiat 92 ceps de les vinyes de Calonge i Sant Antoni, amb l’ajuda de la Fundació Remença XXI.
La transmissió de costums i maneres de fer de pares a fills durant generacions ha fet que en les plantacions d’aquest poble del Baix Empordà s’hi trobi “un paradís de biodiversitat” pel que fa a les varietats de vinya, que els experts consideren “una autèntica Arca de Noè de la viticultura catalana”. L’anàlisi genètica va detectar 52 varietats diferents, de les quals 15 no estaven identificades. Es tracta de varietats no catalogades a cap de les bases de dades a les quals té accés la comunitat científica. Com apuntàvem, en un estudi previ la Universitat de La Rioja va detectar 11 varietats desconegudes, set de les quals s’ha confirmat que no eren a les bases de dades.
Varietats úniques
Tal com detalla Francesca Fort, es pot hipotetitzar que, d’entre totes les noves varietats trobades, n’hi ha cinc de viníferes, nou fruit del mestissatge amb varietats d’altres espècies del gènere Vitis i una de totalment silvestre. Les viníferes s’han batejat com Picapolla moscatella, Caïm 6, Cargol, Roseta i Colló de gall negre; les mestisses com Moscat negre, Mullí, Abeller, Caïm 3 10, Molla 3 T, Roig de la costa, Carinyena roja, Híbrid de maduixa i Grech 2; i la varietat silvestre, Grech 1. L’estudi demostra que la població de vinya de Calonge i Sant Antoni, ja sigui per les seves condicions climàtiques i geològiques o per la selecció humana, és d’una gran singularitat.
Reproductor d'àudioAquesta acció de recuperar i reconèixer aquestes varietats de vinya la van iniciar des de la Fundació Remença XXI, que enguany celebra el seu vintè aniversari. Lluís Molla, el president d’aquesta entitat, admet que aquest és un pas per poder conservar i promoure aquestes varietats vinícoles en aquesta zona. Lluís Molla explica que aquestes tipologies de vinya, però, estan barrejades en diverses finques. A més, apunta que s’ha aconseguit mantenir aquest sistema de vinyes gràcies a la manera de fer dels pagesos i famílies de la zona.
Reproductor d'àudio
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha finançat aquest projecte que ha sorgit de la voluntat de replantar aquestes vinyes amb varietats tradicionals, només existents en aquesta localitat empordanesa. L’alcalde del municipi, Jordi Soler, ha destacat, a més, que treballaran per aconseguir el reconeixement de la Food and Agriculture Organisation (FAO) – un organisme que depèn de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) – per la singularitat del cas de Calonge pel que fa a les vinyes. L’alcalde ha lligat la rellevància cultural que té Calonge amb el Poble de Llibres i el vincle que es pot crear amb aquest descobriment de noves vinyes.
Reproductor d'àudioAquest dissabte 1 de juny el consistori ha organitzat una jornada per donar a conèixer el Centre d’Interpretació del Vi de Calonge i, alhora, presentar a la ciutadania el projecte impulsat per la Universitat Rovira i Virgili.
