La «ternura» és una paraula recurrent en el repertori i en el discurs de la cantautora canària. Amb només vint-i-set anys, ja ha conquerit el cor de molts amb la seva veu trencada, que encara es fa més commovedora en directe.
Acompanyada d’un grup de músics reconeguts, l’artista canària va combinar en directe els temes del seu nou treball amb alguns dels grans èxits que la van donar a conèixer amb el seu primer disc. Així és com Valeria Castro va presentar al festival de Cap Roig el seu segon àlbum, El cuerpo después de todo.
En aquest disc canta a la soledat, al dolor, als dimonis interns i a les ferides, i ho va saber portar a Cap Roig d’una manera íntima i bonica, fins i tot curadora, que va fer emocionar el públic. Amb una base acústica i arrels del folk, hi trobem ritmes llatinoamericans com la cúmbia «Sentimentalmente», que va fer aixecar el públic, i alguna ranxera.
Un dels moments més emotius va ser quan sola a l’escenari va cantar «Devota», la cançó que obre el disc, i després «Guerrera». Aquesta última és un himne per a les dones de la seva família i les seves arrels que la va compondre per sentir-se acompanyada quan, guitarra en mà, ens canta «ai guerrera, yo te llevaré en el alma la vida entera». Sort que la brisa marina dissimulava la pell de gallina.
La gira la portarà per diferents punts de la geografia espanyola i també per Europa, amb concerts a Dublín, París i Brussel·les, i la tornarem a tenir per terres catalanes el 30 d’octubre al Palau Sant Jordi.
