Vicenç Fajardo: “La guia és una carta de presentació d’una agrupació de restaurants que té l’objectiu de promocionar el territori i la cuina de proximitat”

La Cuina de l’Empordanet ha editat una nova guia que es va presentar el 15 de juny al restaurant Bo-Tic, guardonat amb una segona estrella Michelin. Les novetats d’aquesta nova guia són principalment la qualitat de les fotografies, realitzades per Lluís Català, que donen protagonisme als xefs, als seus plats i als paisatges que rodegen els restaurants. Al marge, s’han incorporats dos establiments més, el Diferent de Begur, dirigit per Marc Caner i el Saó de Fonteta, dirigit per Vicenç Fajardo, que és també president del col·lectiu que va celebrar l’any passat el seu vint-i-cinquè aniversari.

Fajardo estava amb nosaltres al Supermatí d’ahir i ens va explicar que la guia és una carta de presentació dels 18 restaurants de l’associació, agrupats per promocionar el territori i la cuina de proximitat.

Està dirigida tant a la gent de la comarca com als turistes i es pot trobar a tots els establiments del col·lectiu com també a les oficines de turisme. També és pot visitar la seva pàgina web. El President del col·lectiu va recalcar que en aquesta nova edició han volgut donar protagonisme als xefs que no acostumen a ser tan visibles. S’hi afegeix una fotografia d’un plat representatiu de cada casa així com del paisatge que l’envolta.

Preguntat pels efectes de les restriccions degudes al coronavirus, va recordar que l’any passat no es va poder editar una nova guia i es van centrar en l’edició del llibre sobre els 25 anys del col·lectiu. A més, va puntualitzar que, si bé sempre han volgut ser molt estrictes i ordenats, l’aparició de la COVID-19 els ha impulsat a ser encara més rigorosos per tal de transmetre seguretat als clients. Va agrair els comensals que tant bon punt obrien de nou els restaurants hi van anar per aportar el seu suport al gremi i estan esperançat de cara a aquesta temporada.

Al marge va recalcar que els mesos passats van ser difícils ja que no van rebre ajudes i els va costar mantenir l’optimisme. Va puntualitzar també que no es port tractar de la mateixa manera un bar on entra i surt la gent que un restaurant on els comensals s’hi estan més d’un parell d’hores.

Finalment, va explicar, no sense sentit de l’humor, que van estar bastant marejats amb les variacions d’horaris d’obertura i tancament dels establiments, i que a vegades ni sabien a quina hora havien de tancar.