Edicions Sidillà ha celebrat aquest estiu el seu quinzè aniversari amb la inauguració de la nova seu editorial a la Bisbal d’Empordà i la presentació de diverses novetats. En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, un dels fundadors de l’editorial, Xavier Cortadellas, ha fet balanç d’aquests quinze anys i ha explicat alguns dels projectes que marcaran el futur immediat del segell.
La celebració va reunir un públic nombrós i va servir, entre altres coses, per presentar els dos primers volums d’una col·lecció dedicada a Enric Vila i un nou epistolari de Mercè Rodoreda. Cortadellas reconeix que l’acte es va viure amb alguns nervis previs, però que, un cop iniciat, «va passar molt de pressa» i la valoració final va ser molt positiva.
Després de quinze anys, assegura que l’editorial ha crescut sobretot gràcies a l’experiència acumulada. «Ens hem fet grans i hem après moltes coses», afirma. Aquest aprenentatge ha arribat gràcies als lectors, llibreters, autors, distribuïdors i mitjans de comunicació, però també a partir de les decisions editorials preses durant tot aquest temps.
Una de les lliçons més importants ha estat saber valorar quins llibres poden tenir recorregut. Cortadellas explica que hi ha obres que els agradaria publicar, però que de vegades no veuen viable assumir-les. «No editem mai cap llibre que no ens agradi, però sí que hi ha llibres que ens agradaria editar i que no ens veiem amb cor de fer-ho», resumeix.
Una col·lecció dedicada a Enric Vila
Una de les novetats presentades durant l’aniversari és la col·lecció dedicada a Enric Vila. L’editorial calcula que podria arribar als set o vuit títols, tot i que el projecte encara està obert. Cortadellas defineix Vila com una persona entusiasta, compromesa i amb una mirada pròpia. «És una veu lliure», afirma, i destaca la profunditat amb què aborda els temes sobre els quals escriu.
Els dos primers llibres de la col·lecció són Ull per ull i un volum dedicat a la història de la Rambla de Barcelona. En el primer, Vila reflexiona sobre l’ensenyament i els mestres que han influït en la seva trajectòria. En el segon, repassa el paper de la Rambla com un espai central en la història de Catalunya.
Cortadellas explica que la lectura d’aquest últim llibre li va permetre descobrir nombrosos episodis que desconeixia. Per a l’editor, la Rambla és molt més que un carrer de Barcelona: és un escenari on han passat molts dels esdeveniments que han marcat la història del país.
La Mercè Rodoreda més íntima
L’altra gran novetat és un epistolari que recull cartes de Mercè Rodoreda amb tres amigues seves. El volum permet descobrir una dimensió molt més personal de l’escriptora i observar els seus dubtes, il·lusions, preocupacions i relacions personals. Les quatre dones s’havien conegut de joves al Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil i es van retrobar dècades més tard. Entre aquestes amigues hi havia Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia.
Les cartes mostren aspectes de la vida quotidiana de Rodoreda, des dels problemes relacionats amb la construcció de casa seva a Romanyà de la Selva fins a les dificultats amb els editors, els dubtes sobre el retorn, la literatura o la relació amb altres autors.
Però Cortadellas destaca especialment la dimensió humana de la correspondència. «Aquí la veiem com a persona», explica. També hi apareixen les bromes entre les amigues, les seves il·lusions i una amistat que es manté amb el pas dels anys. Per al fundador de Sidillà, aquesta mirada contribueix a acostar l’autora als lectors: «Estimes la Rodoreda justament perquè la desmitifiques».
Continuar editant des del territori
De cara al futur, Edicions Sidillà no preveu canviar la seva filosofia. L’editorial publica actualment entre deu i quinze llibres cada any i vol continuar treballant a favor de la literatura, la llengua i la cultura catalanes.
Cortadellas reivindica també el paper de les editorials independents i la capacitat de la cultura catalana per projectar-se malgrat les seves dimensions. Considera que el sector editorial és exigent, però també un espai ple de complicitats i compromisos.
«Aquest país té futur i la literatura té futur», defensa. I conclou amb una idea que resumeix l’esperit amb què Sidillà afronta els pròxims anys: «Som uns optimistes; si no, ens dedicaríem a altres coses».
